Com a gestor que treballa amb empreses, s'aventura a fer un diagnòstic de com està el teixit empresarial espanyol actualment?

A les empreses espanyoles, la principal àrea de millora és la productivitat. Una cosa que està molt relacionada amb la grandària. L'empresa espanyola seria pràcticament igual de productiva que la dels països més potents del seu entorn si tingués la mateixa grandària. El problema que tenim a les empreses és que la mida és petita. A igualtat de mida, les productivitats són molt semblants. La forma de guanyar-la és guanyar volum. Com més productiva, menys volàtil és en el cicle de negoci una empresa, pot subsistir molt millor als moments dolents. Té més reduïda l'ocupació temporal, és de millor qualitat, i les empreses més productives i més grans augmenten el capital humà.

Per créixer, la primera barrera són els diners.

Les empreses grans tenen un millor accés al finançament. I no només facilita el creixement, també afavoreix l'increment de capital tecnològic, de despesa en innovació i accelera la transformació digital. Segurament és un cercle virtuós. Si guanyo grandària, guanyo productivitat, i en guanyar productivitat també m'ajuda a seguir guanyant mida. Des de BBVA creiem que l'empresa no s'hauria de preocupar pel tema finançament amb la liquiditat que hi ha ara, és un noment menys crític que fa uns anys. S'hauria de centrar a guanyar clients i incrementar en competitivitat.

Així, doncs, quins reptes tenen les pimes ara mateix?

Guanyar clients, en quantitat i diversificat perquè això li donarà solidesa. Créixer en productivitat i solidesa. I després l'exportació i la internacionalització, perquè aquesta és una de les palanques per guanyar grandària. Tenim dades que l'1% d'increment de volum fa créixer el 5% les probabilitats d'exportar. Tot va correlacionat. El quart punt seria la rendibilitat, que està associada a aquests tres punts anteriors: créixer en clients, en productivitat i exportació. El nostre punt estratègic és assessorar-los i ajudar-los a superar els seus problemes.

Quines són les principals bar-reres que expressen les mateixes pimes per sortir a l'exterior?

Pel que parlem amb clients, depèn de cada empresa. En alguns casos, l'idioma. I un que no surt tant però que és molt important: la por al desconegut, sobretot en temes de cobrament, quan és un tema totalment assessorable, avui hi ha eines per assegurar el cobrament de les exportacions al cent per cent. En alguns casos, el nivell d'inversió per poder sortir. I, en d'altres, la falta de visió estratègica. Si he de guanyar volum per ser més estable i sòlid, el mercat nacional es queda petit i es concentren els riscos en un mercat.

Si l'exportació és l'alternativa de supervivència de moltes empreses, quina és la salut financera mínima que ha de tenir una empresa per poder exportar?

Depèn del sector. N'hi ha que necessiten més temps, més assistència a fires. Hi ha productes que s'introdueixen més ràpidament i d'altres que cal més insistència. Hi ha que són més delicats, com els alimentaris, que els clients potencials volen més garanties. De vegades, la inversió depèn del producte que tu estàs tocant o que distribuiràs. Si la venda va més lenta, es necessita més inversió.