La situació actual d'incertesa sobre qui ha d'assumir els costos dels actes jurídics documentats (AJD) en la constitució de les hipoteques arrenca el dia 19 d'octubre quan el Tribunal Suprem va deixar en suspens una sentència feta pública el dia abans en la qual establia que els bancs havien de fer-se càrrec d'aquest impost en la firma de les hipoteques, sense especificar qui ha de fer-se càrrec del pagament de l'impost durant aquests dies.

El 18 d'octubre el tribunal establia que són els bancs qui havien d'assumir el cost dels AJD i d'aquesta forma s'obria la porta que hi hagués una allau de reclamacions per les hipoteques que ja s'han signat.

Segons l'agència de qualificació de riscos Moody's, la retroactivitat en la devolució d'aquest impost podria tenir un cost d'uns 4.000 milions d'euros per a la banca espanyola. L'endemà de la sentència, però, el Suprem la va deixar en suspens al·legant que «impacte economia blablabla», i va anunciar una reunió per al 5 de novembre en la qual establirà la seva posició definitiva.

L'AJD és un impost que es paga en diferents tràmits que es fan davant de notaris, entre els quals hi ha les hipoteques i que, en el cas de Catalunya, suposa l'1,5% de l'import de la transacció. A tall d'exemple, en el cas d'una hipoteca de 150.000 euros, la taxa a pagar seria de 2.250 euros.

Des que es va conèixer la sentència del Suprem, diferents entitats bancàries s'han pronunciat al respecte amb l'esperança que en el pitjor dels casos per a la banca, la sentència no sigui retroactiva. Així, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Cortázar, esperava que la sentència no obligués a l'entitat a fer provisions per a possibles reclamacions, és a dir, que esperava que no tingués efectes retroactius. En el mateix sentit, el seu homòleg al BBVA i futur president del banc, Carlos Torres, afirmava que «no es pot penalitzar qui ha complert la llei». Per la seva banda, el conseller delegat del Banc Sabadell va assegurar que si la sentència acaba tenint efectes retroactius es crearà una situació «d'inseguretat jurídica».