Mentre la degradació del sistema judicial espanyol arriba a uns nivells dantescos i comença a evidenciar-se la falsedat del muntatge policial a l'entorn dels fets de setembre i octubre de fa un any, la vida quotidiana segueix. I la tardor que avança pinta calenta socialment. Hi ha amenaces de vagues i mobilitzacions a ensenyament, universitats, salut, policia i no sé si a serveis socials.
El malestar dels servidors públics és legítim pel creixent estrès que han de suportar amb salaris congelats, plantilles congelades i creixent demanda de serveis. Ara bé caldria que el sindicalisme reivindicatiu inclogués en la seva plataforma la lluita contra les causes profundes de la situació. La primera, les retallades imposades pel Govern de Madrid de forma asimètrica a les Comunitats Autònomes que fa que ni tan sols s'hagi recuperat el nivell de pressupostos que hi havia l'any 2010 en salut i ensenyament. En segon lloc, una maquiavèl·lica i opaca política d'acollida d'immigració, refugiats i menors sense acompanyament que està vehiculant cap a Catalunya bona part dels fluxos sense donar a la Generalitat ni explicacions ni els mitjans humans i econòmics per absorbir-los.
I, finalment, el problema més estructural i dramàtic de tots, sense el qual es podrien superar els anteriors: la continuïtat del brutal dèficit fiscal que Catalunya manté amb l'Estat. En les dades de liquidació del finançament autonòmic del 2016 presentades fa dos mesos ja es veia que l'aportació de Catalunya, com sempre, és molt superior al que rep. La xifra del que aporta un ciutadà català és el 19,2% més alta que la mitjana espa-nyola, però la del que rep està l'1,7% per sota de la mitjana.
Catalunya és la tercera comunitat que aporta més recursos, però és la desena a l'hora de rebre'n. Per tant, no només es trenca el principi d'ordinalitat, sinó que, tenint en compte els preus en cada territori, Catalunya seria la penúltima en percepció de recursos de les 15 de règim comú. Catalunya té una capacitat fiscal per habitant de 2.663 i en canvi en recursos de 2.380. Extremadura, que parteix de 1.630 de capacitat, acaba en 2.821 en recursos. És a dir, a Catalunya, gairebé 300 euros per habitant ja no tornen. I a Extremadura els plouen de cop 1.200 euros per habitant nets de pols i palla.
El sistema castiga les comunitats que aporten més. Les Balears, que és la segona en aportació però la novena a rebre; i Catalunya, que és la tercera que més aporta però la desena en recepció de recursos. El cas de Madrid és enganyós perquè és una estafa estadística. Agrupant Madrid amb la seva regió natural, les dues Castelles, també és receptor net.
Segons el secretari general de la conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda, Albert Castellanos: «El sistema és discriminatori, però, a més, és molt poc transparent». I afegeix que: «Hi ha una llista de compromisos que no s'han atès, com el finançament dels Mossos d'Esquadra i l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut, i que l'executiu espanyol podria incloure en els pressupostos del 2019», cosa que no ha fet ni farà, malgrat fer-se el ploricó.
Malgrat que el sistema s'havia de revisar el 2014, Rajoy ha anat ajornant el tema i ara amb Catalunya en la via irreversible de l'autodeterminació, el pollastre del debat del nou sistema passarà a ser protagonitzat pels socialistes de València, Balears i Madrid, que es consideren discriminats, enfront dels de Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura, que volen perpetuar un sistema injust però altament beneficiós per a ells.
El PSOE va arribar a la Moncloa deixant clara una cosa: que durant aquesta legislatura no es pactaria un nou model. Sánchez ja ho va advertir durant el debat de la moció de censura, i va reafirmar-s'hi més tard des del Senat. Per tant, espero que les delegacions socialistes i populars i els palmeros de Ciutadans al Parlament de Catalunya tinguin la decència de callar quan es produeixin les reivindicacions laborals.
Rajoy i Sánchez van comprometre's a pactar un acord i que comencés a caminar el 2019, però Sánchez ja va descartar que això fos possible durant el debat de la moció de censura. La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va respondre als barons encesos per por que es retoqui cap a l'equitat el sistema de finançament que «difícilment» hi haurà nou model de finançament al llarg d'aquesta legislatura. Sánchez ha lligat de mans i peus la seva ministra d'Hisenda, que, com a consellera andalusa, no va deixar mai de reclamar un nou repartiment. O sigui que menys «postureig» sobre si els republicans aproven o no els pressupostos de Madrid, perquè al marge del tema presos, de la resta «na de nà».
