Tres excàrrecs del Banc d'Espanya han assegurat aquest dimarts que desconeixien els augments de sou que va abonar CatalunyaCaixa a la seva antiga cúpula el 2010, i van precisar que del primer d'aquests increments, l'aprovat el gener d'aquell any, se'n van assabentar «per la premsa».

L'ex-director general de supervisió del Banc d'Espanya Jerónimo Martínez Tello; l'exdirector del departament d'inspecció Pedro González i l'excap del grup d'inspecció del BdE Sergio Linares han declarat com a pèrits en el judici pels sobresous abonats a la cúpula de l'antiga caixa el 2010, que se celebra a l'Audiència de Barcelona, i en el qual figuren com a acusats el bagenc Adolf Todó, exdirector general de l'entitat, i una desena d'exconsellers de la caixa de la Catalunya central.

Tant l'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra, com Todó van declarar a l'octubre que el Banc d'Espanya estava al corrent de l'augment de salaris a l'entitat, una versió que van contradir ahir aquests exalts càrrecs del BdE.

Martínez Tello ha comentat que, després d'assabentar-se de l'augment retributiu aprovat al gener del 2010, que va suposar que Todó augmentés el seu sou fix de 700.000 a 800.000 euros i el seu variable del 35 al 50%, el va trucar, tant a ell com a la Generalitat, per dir-li que la pujada «no era oportuna», perquè «estàvem al principi de la reestructuració» de la caixa, encara que no ha qüestionat en cap moment la legalitat de l'increment.

Això no obstant, els excàrrecs de BdE també han volgut recordar que CatalunyaCaixa no tenia obligació d'informar el supervisor dels increments retributius aprovats a la seva cúpula, perquè el Banc d'Espanya no va tenir competències en matèria de retribucions fins a l'any 2011.

Martínez Tello ha detallat al tribunal que quan va parlar amb Todó sobre el seu augment de sou, aquest li va dir que l'increment «estava pactat» i que la seva remuneració se situaria «molt per sota de la mitjana» del que cobraven altres directius d'altres entitats per la mateixa funció. Aquest exdirectiu opina que la reestructuració laboral afrontada a CatalunyaCaixa, l'ERO dut a terme llavors, li va semblar «molt generós».

Tant l'advocat de Serra com el de Todó han preguntat a aquests excàrrecs del supervisor bancari per què no van qüestionar més endavant la política de retribucions de l'entitat, si aquesta era la seva opinió. Martínez Tello ha insistit que fins al juny del 2011 el Banc d'Espanya no va tenir competències sobre retribucions d'alts càrrecs, i ha recordat que a final d'aquell any el FROB ja va començar a negociar una moderació dels salaris de les cúpules directives de les entitats a les quals havia injectat capital. «El Banc d'Espanya no validava ni deixava de validar res. Era el FROB el que prendria la majoria del capital de CatalunyaCaixa», assegura González respecte a la política de retribucions a CatalunyaCaixa.

Respecte a l'augment salarial aprovat a l'octubre 2010, que va autoritzar un augment de 4,7% a la cúpula de CatalunyaCaixa, Martínez Tello ha respòs que se'n va acabar assabentant «molt després». Més enllà de la política salarial d'aquesta entitat financera, Martínez Tello va voler remarcar que en aquella època creia que Adolf Todó era «part de la solució» als problemes que travessava l'entitat. «Per a nosaltres que se li pagués un milió d'euros, 500.000 o 300.000 euros, sincerament, no era important, perquè l'important era que se solucionés (la situació de CatalunyaCaixa)», ha afegit Martínez Tello, per a qui la marxa del "capità d'aquell vaixell" en aquell moment hauria creat un "desequilibri terrible".

Durant la seva declaració, aquests pèrits també han argumentat que poc abans que l'entitat financera rebés una injecció de 1.250 milions del FROB se la va declarar "fonamentalment sòlida".

Han aclarit que aquesta terminologia econòmica significa que l'entitat era "vulnerable", però que el supervisor bancari considerava que podia "tirar endavant" amb ajudes públiques, ja que d'una altra manera l'hauria "intervingut".

Aquests excàrrecs de Banc d'Espanya han assegurat que van recomanar a Caixa Catalunya que entrés en un procés de fusió, però que no van imposar mai amb quines entitats havia d'escometre's. "Se'ls va dir que havien de casar-se, però no amb qui", ha conclòs González a preguntes del tribunal.

En la seva declaració com acusat, Todó va assegurar el passat 16 d'octubre que tenia l'"absoluta seguretat" que el Banc d'Espanya "era conscient d'aquella pujada de sous" del 2010, i va afegir que si aquest organisme li hagués "suggerit" revocar la pujada de sou aprovada al gener del 2010, ell ho hauria fet "rapidíssimament", perquè per a ell allò que deia el supervisor "era llei".

"Les decisions del 2010 les vam prendre amb el suport del Banc d'Espanya, que ens considerava fonamentalment sòlids. No ens considerava en absolut en fallida, sinó que creia que podíem superar la crisi", va dir Narcís Serra el passat 11 d'octubre.