El centre comercial de Manresa té el 33,3% d'establiments que pertanyen a cadenes o són franquícies, un percentatge que situa la capital del Bages com la tercera ciutat mitjana de Catalunya amb més botigues que també es poden trobar en altres indrets. Així es desprèn de l'estudi «Clonatge comercial», impulsat pel col·lectiu de municipis Perfil de la Ciutat i que ha estat dirigit pel tècnic municipal manresà Ramon Culleré.
Segons aquest original estudi, només Granollers (38,5%) i Sabadell (36%) tenen més botigues «clonades», és a dir, que es poden trobar en almenys el 25% de les ciutats estudiades, que són Terrassa, Badalona, Rubí, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, Mataró, Cerdanyola del Vallès, Viladecans, Girona, Barberà del Vallès i el Prat de Llobregat, a més de Granollers, Sabadell i la capital del Bages.
Per valorar el grau de «clonació» dels eixos comercials dels municipis membres de la xarxa del Perfil de la Ciutat, els autors han definit el principal eix comercial de cada municipi. A l'hora de determinar la llargària de l'eix comercial, per norma general s'ha establert que s'havia de tractar d'una milla, «la milla d'or», segons ho defineix l'estudi.
Així, la longitud dels diferents centres comercials no és idèntica. El municipi que determina un eix comercial més curt és Rubí amb 474 metres i el més llarg, el del Prat de Llobregat amb 1.101 metres. La llargària mitjana determinada dels eixos comercials és de 896,3 metres.
En el cas de Manresa, l'eix comercial queda definit pel carrer Casanova; el carrer Canonge Mulet; el carrer Àngel Guimerà i el passeig Pere III entre la muralla Sant Domènec i la plaça Crist Rei. Es tracta de 843 metres lineals de carrer.
Un cop determinats els eixos comercials de les quinze ciutats, es va elaborar un treball de camp a càrrec de la consultora Solucions Geogràfiques, dut a terme entre els mesos de juliol i setembre de 2018. Així, s'ha obtingut informació de 2.811 comerços, la qual cosa dona una mitjana de 187,4 comerços per cada eix. La informació que s'ha recopilat de cadascuna de les botigues és el nom, la ubicació, una fotografia i el tipus d'activitat.
A més, per dotar de més consistència l'estudi, s'ha completat la base de dades amb informació addicional, ja que els autors entenen que «com que les ensenyes presents als centres comercials acostumen a estar presents als carrers de les nostres ciutats, s'ha volgut afinar el concepte de clonació incorporant informació de centres comercials catalans». Així, s'ha establert una base de dades secundària a partir de les botigues operatives en quinze centres comercials catalans de Castelldefels, Barberà del Vallès, Badalona, Barcelona, Mataró), Sant Cugat i el Prat de Llobregat-Cornellà. La base de dades addicional conté 1.603 botigues.
El 43,8% de comerços locals
Amb totes les dades damunt la taula, l'estudi permet veure que 51 dels 153 comerços manresans inclosos al treball, 51 són «clònics», el 33,3%. Vint establiments són el que el treball defineix com a «replicats» (fins al 12,5% de repetició en el conjunt de municipis) i 67 són establiments que només es poden trobar a Manresa. Això suposa el 43,8% de botigues «singulars», segons la terminologia de l'estudi. Aquest percentatge se situa entre els més baixos dels municipis estudiats, i només és superior al de Terrassa (41%) i Granollers (42,5%).
L'estudi també inclou el nombre de locals buits als eixos comercials definits, que en el cas de Manresa en són 15, el 9,8%. És una xifra inferior a la mitjana del conjunt de municipis de Perfil de Ciutat, que és del 10,5%.
Dels locals manresans (una llista una mica sui generis, que també inclou equipaments culturals o religiosos, com el teatre Kursaal, la biblioteca del Casino o l'església de Crist Rei, i botigues ja sense activitat, tot i que mantenen el rètol, com Sibelius), 54 són de roba, 7 de productes alimentaris, 41 de productes no alimentaris, 2 són quioscos de l'ONCE, 16 són de restauració, 8 d'entitats financeres i 7 de serveis. Manresa és la ciutat, tret de Santa Coloma de Gramenet, amb més entitats financeres al seu centre estudiat, amb el mateix nombre que Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa i Vic. En canvi, se situa en la darrera posició en el rànquing d'establiments de serveis en l'anomenada «milla d'or», amb 7, molt lluny dels 44 de Santa Coloma.
