La precarietat laboral i, sobretot, l'alt preu de l'habitatge fan que l'exclusió social severa augmenti a Catalunya, mentre que a la resta de l'Estat ha disminuït durant els últims anys gràcies a la fi de la crisi. Això també passa en altres autonomies de l'arc mediterrani espanyol. A l'Estat, l'exclusió severa va passar del 6,3% l'any 2007 al 10,8% el 2013, però ha baixat fins al 8,8% el 2018. L'exclusió moderada estava al 10,1%, va pujar fins al 14,5% i ara està al 9,6%. En canvi, a Catalunya, l'exclusió severa estava al 9,3% el 2013 i ara està al 9,6%, 26.000 persones més i un total de 727.000. L'exclusió moderada ha passat del 15,7 al 9,8%. Això significa que gairebé una de cada cinc persones estan en situació d'exclusió social, gairebé 1,5 milions d'habitants, i dues de cada tres considera que ha empitjorat la seva situació des del 2008.
Aquesta són conclusions de l'enquesta sobre integració i necessitats socials 2018 inclosa en l'informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, que han fet Càritas i la Fundació de Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada (Foessa), presentat ahir a Barcelona. Segons l'informe, el 52% de les llars en situació d'exclusió estan sustentades per només una persona amb feina; l'atur s'ha reduït els últims anys, però encara és gairebé el doble que el 2007; tot i la feina, el 15,8% de les llars estan en situació d'exclusió social, i el 10% ha deixat de comprar medicaments.
