La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge del cas Villarejo que imputi el BBVA per suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis pels serveis que va contractar de l'excomissari José Villarejo i s'ha oposat a la petició del banc de personar-se com a perjudicat. El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castelló haurà de decidir si imputa l'entitat bancària com a persona jurídica dins de la peça del cas en què investiga l'espionatge que va encarregar el BBVA a l'excomissari el 2004, davant una OPA hostil de Sacyr, i que va durar fins al 2017.

En un comunicat, la Fiscalia informava ahir que aquesta petició s'ha produït després d'analitzar la documentació en paper i digital confiscada en els registres practicats el novembre del 2017 dins de l'operació Tàndem, així com els documents aportats pel propi BBVA. Tots ells acreditarien, diu el ministeri fiscal, que els pagaments «il·lícits» a l'empresa de Villarejo, Cenyt, «van afectar diverses àrees sensibles del banc i a diversos executius de l'entitat durant un prolongat període temporal» i es van produir quan Villarejo estava encara en actiu en la Policia Nacional. Descriu també les accions que serien constitutives dels tres delictes que atribueix al banc i requereix al jutge que demani a l'entitat que designi a una persona que la representi i comparegui en el seu nom.

Així, explica que el delicte de suborn actiu se li imputaria perquè les contractacions a Villarejo van tenir com a objecte «múltiples serveis d'intel·ligència i de recerca de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit» quan Villarejo encara era policia en actiu i per tant el seu càrrec era incompatible amb aquestes labors. Els «múltiples» delictes de descobriment i revelació de secrets derivarien de la informació a la qual va aconseguir accedir Villarejo de manera il·legal per aportar al BBVA, que suposa, segons la Fiscalia, «una reiterada ingerència en els drets fonamentals de les persones mitjançant seguiments personals i accés a les seves comunicacions o a la seva documentació bancària». El delicte de corrupció en els negocis (o entre particulars) es va poder produir perquè, segons Anticorrupció, algun dels directius del BBVA investigats «hauria percebut obsequis de l'entorn del Grup Cenyt per la facilitació de tals contractacions».

El banc, per la seva banda, va revelar ahir que ha aportat al jutge «troballes rellevants» sobre l'espionatge que l'entitat va encarregar a Villarejo i reitera el seu compromís amb la llei.