Els intercanvis comercials entre els 19 països de la zona euro van registrar el mes de juny passat una caiguda anual del 6,6%, fins als 160.487,4 milions d'euros, fet que representa el debilitament del comerç més gran en el si de l'eurozona des del març del 2013, segons reflecteixen les dades publicades per l'oficina comunitària d'estadística, Eurostat.
Per la seva banda, les exportacions de la zona euro cap als països que no tenen la moneda única van sumar 189.874,8 milions d'euros, xifra que representa un retrocés del 4,7% en comparació amb el juny del 2018, mentre que les importacions van arribar als 169.263,1 milions d'euros, el 4,1% menys que un any abans, en ambdós casos les caigudes més importants des del juliol del 2016.
D'aquesta manera, el superàvit comercial de la zona euro es va situar el mes de juny passat a 20.600 milions d'euros, per sota dels 22.600 milions del juny del 2018.
Els sis primers mesos del 2019, el volum dels intercanvis comercials entre els membres de l'eurozona va créixer l'1,8% respecte del mateix període del 2018, fins a 1 bilió d'euros.
En el cas de les vendes a l'exterior de la zona euro, les exportacions dels Dinou van sumar 1,16 bilions d'euros, el 3,2% més que el primer semestre del 2018, mentre que les importacions de països aliens a l'euro van créixer el 3,7%, fins a 1,06 bilions d'euros.
En el conjunt de la Unió Europea, les exportacions van registrar una caiguda del 4,4%, fins a 164.500 milions d'euros, el retrocés més important des de l'octubre del 2016, mentre que les importacions van disminuir el 4,2%, fins a 158.300 milions d'euros, la baixada més pronunciada des del març del 2018. D'aquesta manera, el saldo positiu de la balança comercial es va situar el juny en 6.100 milions, davant els 7.000 milions de l'any anterior.
Pel que fa al comerç intern entre els Vint, va arribar als 288.800 milions d'euros el juny, el 6,1% menys que un any abans, el seu retrocés més important des del març del 2013.
Demanda a la baixa
L'alentiment de l'economia també es fa notar en altres indicadors. L'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va revisar ahir a la baixa el seu pronòstic de consum mundial de cru per al 2019, quan la demanda augmentarà en 1,10 milions de barrils diaris, fet que suposa una retallada de 40.000 barrils al dia pel que fa a la seva previsió del juliol, fins a un total de 99,92 mb/d com a conseqüència de la desacceleració de l'economia. De cara al proper any, però, el càrtel manté la seva previsió d'un creixement de 1,14 mb/d del consum global de cru, fins a 101,05 mb/d, encara que adverteix que aquesta projecció «està subjecta a riscos a la baixa derivats de les incerteses relacionades amb el desenvolupament econòmic global».
D'aquesta manera, l'OPEP preveu una evolució positiva de la demanda de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el 2010, i tot apunta que, mentre que els representants americans del club de països rics registraran creixement, la demanda dels membres europeus i asiàtics de l'OCDE caurà. No obstant, el càrtel encara anticipa que la principal contribució al creixement de la demanda de petroli el 2020 procedirà dels països al marge de l'OCDE, particularment la Xina.
A Europa, les projeccions de demanda de cru de l'OPEP estan afectades per les incerteses sobre el desenvolupament econòmic de la regió, i l'elevada fiscalitat aplicada a l'ús d'hidrocarburs i els substitutius del combustible, particularment vehicles elèctrics en alguns mercats, són factors que podrien perjudicar la demanda de cru. D'aquesta manera, les projeccions de l'OPEP apunten a una caiguda de la demanda de petroli a Europa el 2019 d'uns 20.000 bar-rils diaris, que l'any que ve s'accelerarà a 30.000 barrils al dia.
Pel que fa al subministrament, el càrtel preveu que els països que no són de l'OPEP incrementin aquest any la seva producció en 1,97 mb/d, fet que suposa una revisió a la baixa de 72.000 barrils diaris respecte al que s'esperava el mes passat, fins a 64,39 mb/d com a conseqüència de l'inferior oferta procedent dels Estats Units, el Brasil i Noruega el primer semestre, mentre que per al 2020 l'organització apunta que ha revisat també a la baixa en 50.000 barrils diaris el seu anterior pronòstic, fins a 2, 39 mb/d, amb la qual cosa s'assolirà un subministrament mitjà diari de 66,78 mb/d, amb els EUA, el Brasil i Noruega com a principals motors.
