10 de setembre de 2019
10.09.2019

Un estudi situa Catalunya a la cua de la inversió en despesa social de l'Estat

Un informe revela que la Generalitat gasta el 20% menys que el 2009, una retallada que es tradueix en 4.124 milions

09.09.2019 | 22:44
La despesa sanitària a Catalunya ha estat el 27,5% inferior a la del 2009

Catalunya i Castella-la Manxa són les comunitats autònomes que mantenen un retallada superior de la despesa en polítiques socials (sanitat, educació i serveis socials) en termes percentuals des del 2009, segons un informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials sobre l'evolució d'aquesta despesa en quantitats absolutes entre el 2009 i el 2018, publicat ahir, dilluns 9 de setembre.

«L'estancament polític i la consegüent absència de Pressupostos posen en perill el sosteniment d'uns serveis públics essencials que podrien tornar a la senda del deteriorament», alerta aquesta organització, que explica que aquest esforç pressupostari es va reduir àmpliament entre el 2010 i el 2013 i va iniciar certa recuperació partir del 2014, la qual, però, s'ha vist «truncada» en els Pressupostos definitius del 2018.

L'estudi indica que Catalunya inverteix el 19,9% menys en política social que abans de la crisi econòmica, el que es tradueix en 4.124.000 d'eurosmenys, mentre que Castella-la Manxa ha reduït la despesa el 15,4%, és a dir, 939 milions d'euros menys que el 2009. Així, Catalunya acumula una retallada en comparació amb al total d'Espanya, que augmenta a 4.190 milions (-3,4%). Segons aquest document, hi ha nou comunitats autònomes que haurien recuperat en termes absoluts la despesa social prèvia a les retallades. És el cas de les Balears, amb un augment del 15,5% (361,8 milions), el País Valencià (6,14%, 702 milions), Navarra (5,9%, 114 milions), el País Basc ( 4,86%, 330 milions) i Cantàbria (4,7%, 74,2 milions).

Múrcia, La Rioja, Astúries i Extremadura també milloren, però menys que les anteriors, amb un augment de la despesa en polítiques socials d'entre el 0,9 i el 0,1%. Després d'aquestes autonomies se situen, ja amb percentatges negatius, Andalusia (-0,2%), les Canàries (-0,8%), Castella i Lleó (-0,9%), Madrid (-1,7%) i Galícia (- 3,7%).

En total, la diferència entre la despesa autonòmica en nivells previs a les retallades provocades per la crisi ascendeix a 4.190 milions d'euros menys (-3,4%), ja que el 2009 aquesta partida ascendia a 116.851,7 milions i en l'exercici 2018 baixa fins als 112.661,5 milions.

En matèria sanitària, les comunitats autònomes han gastat 3.864,4 milions d'euros menys que el 2009, fet que suposa una reducció del 6,02%. Les Balears, Navarra, Cantàbria, el País Basc, Múrcia, Astúries, Castella i Lleó i el País Valencià han incrementat la despesa en Sanitat en aquesta etapa.


Despesa sanitària

En el sentit contrari destaca Catalunya, la despesa sanitària de la qual el 2018 ha estat el 27,5% inferior a la de l'any 2009, amb 3.328 milions d'euros menys, una quantitat similar a la del conjunt d'Espanya. La segueix Castella-la Manxa (-11,8%, 371 milions d'euros menys), Aragó (-7,9%, 172 milions d'euros menys), Extremadura (-5,8%), la Comunitat de Madrid (-4,7%), La Rioja (-4,1%), Galícia (-2%) o Andalusia (-1,1%).

En aquesta matèria, l'informe posa en evidència la diferència en la despesa sanitària per habitant entre les autonomies, que s'eleva a més de 530 euros. Així, mentre al País Basc aquesta despesa sanitària per habitant és de 1.690 euros, a Catalunya baixa a 1.153; a la Comunitat de Madrid, a 1.154 euros, i a Andalusia, a 1.161 euros. Aquestes tres comunitats autònomes estan a la cua en aquest àmbit, per sota de la mitjana, que s'eleva a 1.295,8 euros.

La Generalitat va contradir l'informe. Fonts de la conselleria de Salut de la Generalitat van criticar que l'estudi «compara sistemes sanitaris no homogenis» i comunitats autònomes amb competències diferents, i va mantenir que no compta la despesa, sinó els pressupostos.

El departament d'Alba Vergés va defensar que l'any passat va invertir 10.400 milions d'euros en salut, «la xifra més alta de la història, gairebé el 18% més que el 2013», quan va ser de 8.839.000, i va reivindicar que el sistema sanitari català és punter a Europa.

Des de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies van assegurar que l'any passat es van invertir 2.116 milions en programes socials, una xifra de 110 milions més que el 2009, i a la qual s'ha de sumar la inversió que es va realitzar a la renda garantida de ciutadania (RGC), de 240 milions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit