La Fira Mediterrània de Manresa fa dues setmanes ha tancat la 22a edició amb un èxit notable. S'han estrenat 28 obres; hi ha hagut un 79% d'ocupació als espectacles de pagament; s'han acreditat un total de 1.185 professionals de 641 entitats, xifra que creix respecte de l'any passat, amb 80 acreditats més; i pel que fa a procedència, 887 eren catalans, 114 de la resta de l'Estat i 184 internacionals. S'han acollit professionals de 40 països diferents, dels quals els més representats són França i Itàlia, i per primera vegada hi ha hagut professionals de Cuba i l'Uzbekistan. La Llotja s'ha consolidat com a punt imprescindible de trobada, reunió, negoci i intercanvi. Enguany l'espai ha tingut la participació de 46 estands, el 100% de la seva capacitat
La programació ha estat focalitzada en les propostes d'arrel que fan una mirada al present i que ha estructurat a través de tres eixos: mirades, joves i gènere. L'ocupació enguany ha augmentat lleugerament respecte a l'any passat, i se situa en el 79%. S'han esgotat les localitats de 19 funcions, set més que l'any passat. De 121 funcions artístiques, el 37,19% han estat de pagament i el 62,81%, gratuïtes. D'una banda, s'han pogut veure propostes d'artistes amb trajectòries consolidades en l'àmbit contemporani que presenten la seva particular mirada cap a la cultura popular i tradicional, com és el cas d' Animal de Séquia de Sol Picó i la Banda Chapicó, que va donar el tret de sortida a la fira, o Alessandro Sciarroni, Llibert Fortuny, Obeses amb la Cobla Berga Jove i el Cor d'Obeses. D'altra banda, la fira també celebra amb èxit la bona acollida de les propostes dels artistes emergents que ja de partida han centrat el seu treball creatiu en l'arrel tradicional. És el cas de Marala Trio, Tarta Relena i Arnau Obiols, que, malgrat no ser gaire coneguts pel públic i els professionals, han omplert els espais d'actuació. Finalment, s'han presentat projectes que parlen i reflexionen sobre qüestions del present com el tema del gènere, i fer-ho des de l'arrel, amb Laia Santanach, Pol Jiménez i Organik Dantza, entre d'altres.
Pel que fa als espais, es valora molt positivament l'increment d'assistència a la Taverna i la molt bona acollida de L'Anònima, la Capella del Rapte i la Buresa (Casa Torrents), com a nous espais d'exhibició, singulars i patrimonials de la ciutat. En aquest sentit les ofertes de les programacions OFF d'Estepa i d'Humus també han ocupat altres espais privats en diverses actuacions.
La idea del FOCUS enguany dedicat a Sardenya amb l'exhibició del patrimoni immaterial del Carnevale di Ottana, dels balls i cantores d'Oliena i del joc de la morra és una de les experiències més reveladores d'enguany. Això de tenir cada any un focus diferent és determinant per donar personalitat a cada fira. I hi ha molta tela per tallar d'Algesires a Istanbul, que deia el Serrat. Només amb els països itàlics i balcànics i les illes de la Mediterrània, es poden fer programacions diferents durant 20 anys seguits sense repetir-se.
Un altre element que ha anat agafant força i que és el que dona més vida al car-rer és el de la venda de productes artesanals gastronòmics o artístics. L'oferta autòctona acompanyada de l'oferta del país convidat, Sardenya, ha generat una continuïtat des de la plaça de Crist Rei fins a Sant Domènec que cal anar potenciant.
Des de fa temps les bandes musicals dels Països Catalans i de la resta de països mediterranis que formen part de l'ADN comú són un element quasi imprescindible. La proposta de maridatge entre bandes i d'aquestes i músics professionals és un èxit.
La mostra reiterada de patrimoni intangible per les entitats de cultura popular encara potser es podria fomentar més cercant-li algun desllorigador que li doni relat.
Les reiterades experiències de fusió de la programació oficial són obligatòries. He de reconèixer que de resultats desiguals i continuïtat molts cops efímera, però sempre poden donar alguna sorpresa. En canvi tant l'OFF d'Estepa com el d'Humus programat per la Comissió d'Arrel compleixen perfectament les seves expectatives de mirades trencadores des del folk o retorn a les arrels, respectivament.
Finalment, les polítiques d'aliances estratègiques de la fira amb altres territoris és essencial per catapultar-la encara més a nivell internacional. Crec que ja hi ha un acord més o menys continuat amb la regió de la Pulla. Seria bo amb Occitània. I òbviament, la prioritat de relacions amb les Illes i el País Valencià i potser l'Aragó acabarien de donar la geometria d'aquests cercles concèntrics: Catalunya, Països Catalans/Occitània, Mediterrània occidental, tota la Mediterrània.
Què faltaria? Garantir aquesta capitalitat efímera de quatre dies a l'any per a Manresa la resta de l'any. Modestament des del grup d'Arrel i en col·laboració amb el Kursaal/el Galliner s'ha aconseguit tenir una programació regular de música d'arrel amb uns set o vuit recitals al llarg de l'any. Vull recordar els dos últims a la Sala Gran amb notable èxit: el concert de la Balkan Paradise Orchestra i l'homenatge a Pete Seeger. Però podríem aspirar a més. En el seu moment per raons econòmiques va quedar avortada l'escola de música popular com les que han arrelat a Tortosa, la Seu d'Urgell, la Selva... Seria pensable que el Conservatori de Música i/o alguna escola privada es llancés com ho fa l'ESMUC a oferir alguna especialitat no coberta o mal coberta per les altres escoles de música popular de Catalunya? Serien pensables altres esdeveniments com trobades pedagògiques sobre experiències escolars d'introducció d'aprenentatge de patrimoni popular musical i festiu? Per avui, deixem-ho.
