19 de gener de 2020
19.01.2020
Regió7

cap al final d'una dècada sense conveni

«El desembre es va arribar a un principi d'acord en la negociació del conveni col·lectiu de mercaderies i logística»

18.01.2020 | 21:42
Operaris en una empresa de logística

El desembre passat, es va arribar a un principi d'acord en la negociació del «Conveni col·lectiu del transport de mercaderies per car-retera i logística de la província de Barcelona». Un conveni que afecta uns 15.000 treballadors i amb una vigència temporal excepcionalment llarga –13 anys– del 2011 fins al 2023. Val la pena explicar els motius d'aquest fet.

L'any 2012 el govern del Partit Popular va imposar una reforma laboral que va aprofitar l'excusa de la crisi econòmica per rebaixar els salaris, desregular el mercat de treball, reduir al màxim l'acció de les organitzacions sindicals i reforçar el poder empresarial. Una de les mesures fonamentals, d'entre les moltíssimes aprovades, va ser eliminar la ultraactivitat de la vigència dels convenis col·lectius finalitzats deixant en un any, com a màxim, la pròrroga d'efectes d'aquests convenis durant la negociació d'un de nou.

A més d'una vaga general com a resposta immediata, des de CCOO vam tenir clar que calia reforçar tant com fos possible, a mitjà i llarg termini, la negociació dels convenis perquè no decaiguessin i ens trobéssim amb un panorama de relacions laborals sense convenis i regulades pel SMI i l'Estatut dels Treballadors –ja molt devaluat per diverses reformes signades per populars i socialistes amb anterioritat, a més de la del 2012.

Passats 17 anys, podem constatar que la negociació col·lectiva no solament no ha retrocedit sinó que s'ha estès i el tant per cent de treballadors als quals solament s'aplica el SMI és residual. Tot això sense que la regulació legal de la ultraactivitat hagi canviat. Una de les poques excepcions sectorials importants a la situació general de renegociacions de conveni, i que ha costat moltíssims esforços i mobilitzacions revertir, era la situació al sector de la logística i el transport de mercaderies de Barcelona.

El conveni anterior havia finalitzat la seva vigència a final del 2010 i, dins la lògica de la ultraactivitat no limitada, les parts anaven negociant. Les promeses d'una reforma imminent van congelar les negociacions, ja que la part patronal esperava el regal que al final li va arribar i es va instal·lar en aquesta situació durant tot aquest temps.

El més important del conveni no són els acords concrets, que són semblants a la majoria d'acords recents, sinó que recupera la normalització del sector i el fet de tornar a tenir un acord d'eficàcia general. En aquests moments no està signat l'acord definitiu –sí que han ratificat les parts el preacord– i per tant encara no està publicat. El motiu principal és el treball tècnic que s'està fent per adaptar-lo a tots els canvis normatius produïts des del 2012.

Cal afegir que el sector logístic i de transport de mercaderies per carretera és un sector en expansió i bones perspectives i on la recessió –en el període considerat– no ha estat tan intensa com a la construcció o a la indústria, per exemple. El sector és ple de falsos autònoms i economia submergida –més que treballadors per compte d'altri-, i això sí que constitueix un gran problema per al sector pel que implica de precarietat en la contractació, jornades de treball esgotadores, i competència nacional i internacional a la baixa. Aquestes situacions s'agreugen si desapareixen convenis mínimament dignes com el preacordat.

El nou govern d'Espanya ha promès en el seu programa revertir aspectes de la reforma laboral. El compromís de CCOO, canviï o no l'Estatut del Treballadors en el tema de la ultraactivitat dels convenis, continuarà sent el reforçament de la contractació col·lectiva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook