Té les espatlles protegides?
La premsa financera ha esdevingut especialment agressiva, sí. Però resulta molt instructiu.
Com d'instructiu?
Els que, per exemple, ataquen la meva idea d'«herència per a tots» per incitar al desinterès dels joves de les classes populars a trobar feina donen per fet que els joves de l'elit faran eleccions reeixides.
Proposa fregir els rics a impostos. Llança pedres sobre la seva pròpia teulada.
Disculpi?
És un «rockstar» de l'economia, se'l disputen els fòrums. Ja és de la casta.
Estic disposat a pagar el 90 % d'impostos sobre els meus drets d'autor. Encara més, l'èxit d' El capital al segle XXI ha reforçat la meva idea de pagar per uns ingressos que, finalment, tenen una base especulativa. Jo m'he beneficiat de l'educació pública i d'un treball d'investigació col·lectiva. No he inventat la justícia social.
Certament.
Tampoc Bill Gates va inventar l'ordinador ell solet. Tenir una bona idea als 30 anys no hauria de significar que als 70 segueixis acumulant i prenguis decisions que afecten milers d'assalariats. És una concepció monàrquica de l'economia.
La propietat privada no es toca, diran.
En el seu origen, tota propietat és social i ha de retornar a la societat. La propietat absolutament privada és una construcció política i ideològica.
A quina de les seves propietats es veuria incapaç de renunciar?
Propietats? Jo visc de lloguer a prop de la Gare de l'Est, a París, i tinc tres filles, de 22, 19 i 16 anys. Potser salvaria algun llibre. Soc molt fan de Balzac.
Com li va néixer la consciència? Un llegat dels seus pares trotskistes?
Inicialment els vaig sortir liberal. Tenia 18 anys en el moment de la caiguda del mur de Berlín. Per a la meva generació, va ser un esdeveniment fundacional. Jo era anticomunista, però em vaig preguntar: «Quines són les insatisfaccions del sistema capitalista previ a la guerra mundial que van conduir al comunisme?».
Què va passar?
L'any 2001, treballant en el llibre Els alts ingressos a França al segle XX, vaig analitzar dades sobre l'impost sobre la renda des de l'any 1914, i em vaig adonar que la reducció de les desigualtats al cor del segle XX s'havia produït de manera violenta. La revolució bolxevic, per exemple, va pressionar els països capitalistes a acceptar reformes fiscals i socials.
I es va apropar a l'anticapitalisme?
Intento formular les bases d'un socialisme participatiu que superi el capitalisme a través d'un model de propietat social i de descentralització del poder.
No es defineix...
Dialogo amb França Insubmisa de Mélenchon i amb la gent del Partit Socialista. Tots dos han d'unir forces, com Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a Espanya, que el 2015 vaig saber de primera mà que es detestaven. L'esquerra ha d'organitzar un programa de transformació de cara a una major justícia social i mediambiental a Europa.
La realitat va en sentit contrari.
Després de la crisi de l'any 2008 hi ha un qüestionament del neoliberalisme. Bernie Sanders no és Bill Clinton. El replegament sobre les fronteres i els estats-nació només és una fase de regressió.
L'independentisme s'equivoca?
En la conferència de la Fundació La Caixa vaig preguntar: si Catalunya esdevé un Estat independent, a quin tipus de fiscalitat aspirarà? Si només vol conservar els ingressos fiscals, és una idea elitista.
Aporti una mesura urgent (i possible) per frenar la desigualtat.
La justícia educativa. Hi ha una
enorme hipocresia, fins i tot entre l'esquerra brahmànica, respecte a l'emancipació de les classes populars a través de l'educació. El professorat qualificat és als barris rics.
