31 de gener de 2020
31.01.2020

L'acord del salari mínim obre pas a la negociació de la reforma laboral

Govern i agents socials aborden des d'avui la derogació de les mesures impulsades pel PP el 2012

31.01.2020 | 00:00
Representants del Govern i dels agents socials, ahir a la Moncloa

Govern i agents socials van signar ahir l'acord per apujar el salari mínim interprofessional (SMI) enguany, un pacte després del qual s'obre una nova negociació sobre la derogació de la reforma laboral que s'albira més complicada que la que ha permès elevar l'SMI a 950 euros bruts mensuals.

El pacte va ser subscrit al Palau de La Moncloa pel president del Govern, Pedro Sánchez, els presidents de les patronals CEOE i Cepyme, Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva, respectivament, i els secretaris generals d'UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo, acompanyats pel vicepresident segon Pablo Iglesias, la vicepresidenta tercera Nadia Calviño i la ministra de Treball, Yolanda Díaz.

El text de l'acord, que s'aprovarà com a reial decret al Consell de Ministres de dimarts, constata que l'existència d'una retribució salarial mínima adequada contribueix a superar situacions de pobresa, reduir desigualtats i propiciar tant l'estabilitat com la cohesió social.

«Obeïm a un mandat superior que és defensar les classes populars, els que estan pitjor i més pateixen, i fer-ho en el marc del diàleg social», va dir la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va agrair la voluntat de diàleg de patronal i sindicats. No obstant això, la motivació dels agents socials és diferent, ja que mentre els sindicats van tornar a assenyalar la importància de recuperar els salaris més baixos, l'estratègia dels empresaris passa per minimitzar danys.

Les patronals pensen que la pujada de l'SMI hauria estat més elevada sense acord, raó per la qual veuen més productiu estar a la taula de negociació, encara que sense renunciar a exposar la seva opinió sobre el perjudici que aquest increment genera en el sector agrícola o a empreses amb concessions públiques que no veuen actualitzats aquests contractes encara que pugi el salari mínim.


Derogar la reforma laboral

La mateixa estratègia seguiran a la taula per a la derogació de la reforma laboral que s'obre avui al ministeri de Treball, en la qual el Govern vol abordar amb urgència els aspectes relatius a la negociació col·lectiva (prioritat del conveni sectorial i recuperació de la ultraactivitat) i a la subcontractació.

El president de CEOE, Antonio Garamendi, no va voler avançar la posició de la patronal en aquesta negociació, encara que va dir que defensarà els aspectes de la reforma que va fer el PP el 2012 que han propiciat la recuperació de l'ocupació. «Sempre estem disposats a negociar», va dir el president de Cepyme, Gerardo Cuerva, que també va incidir en la responsabilitat i lleialtat institucional d'unes patronals que no faran oposició política però que tampoc renunciaran a explicar els seus plantejaments.

El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, va dir que els sindicats no són ingenus i que aquesta negociació potser no és ni tan ràpida ni tan fructífera com la del salari mínim, encara que va assegurar que «el no acord tampoc ha de ser un desacord absolut».

El líder de la CEOE, per la seva banda, va assegurar que la derogació de la reforma laboral «sense l'acord de la patronal» condicionarà la negociació col·lectiva entre sindicats i patronal.

Enguany caduca l'últim acord de negociació col·lectiva subscrit per patronal i sindicats, que haurien de començar a negociar-ne un de nou per al pròxim trienni, si bé Garamendi va voler «ser clar», i va advertir que una reforma laboral «excessiva» o una futura pujada de l'SMI «sense acord» deixaria sense espai a la negociació col·lectiva.

El secretari general de CCOO, Unai Sordo, va recordar que la negociació col·lectiva és «molt més» que salaris, ja que es tracta «de l'expressió de l'autonomia dels agents socials» que no es pot «deixar aparcada» i que tindrà una enorme transcendència a l'hora d'abordar reptes com el de la digitalització.

Fora del diàleg social queda la derogació de l'article 52.d de l'Estatut dels Treballadors, que permet l'acomiadament per baixa mèdica en determinats casos i que el Govern aprovarà per decret llei en pròxims Consells de Ministres.

«No es pot dialogar quan hi ha vulneració dels drets fonamentals», va dir Díaz per justificar l'absència de negociació en un tema en el qual confia poder aconseguir el suport polític suficient que permeti la seva convalidació al Congrés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit