«Here comes the sun. The ice is slowly melting», cantaven els Beatles en una primavera de fa mig segle, però just com la d'aquests dos dies. A la Catalunya Central ha tornat a sortir el sol i el gel del desconfinament es fon una mica cada dia. Ahir al matí, al centre de Manresa feia un dia d'una esplèndida primavera que el coronavirus ens ha pispat i als carrers hi havia un munt de gent emmascarada. Als carrers, no a les botigues de moda.
Al comerç, el desgel serà més lent i més estrany. Des de dilluns, tot ha tornat a bategar, però una nova manera de fer es filtra en els usos i costums dels manresans. Almenys, aquests primers dies. La nova normalitat era això: un ritme lent, que es percep en establiments ocupats al seu mínim recomanable, amb cues pacients allà on hi ha clientela ja atesa; gels hidroalcohòlics a les portes; desinfectants als taulells; vaporitzadors als emprovadors; mascaretes als rostres. I la sensació que tot el que es fa és necessari i que caldrà agafar el pols a aquest nou temps. «Estressant», ho resumeixen els professionals del sector. A les botigues de roba hi ha certa ansietat, una sobredosi de cura en els detalls. Imprescindible en aquesta pobra fase 1. «Fa il·lusió tornar a obrir i ho fem amb moltes ganes», explica Neus Suárez, de l'establiment de roba íntima d'aquest nom del carrer Carrió, «però les normes de seguretat ho fan molt estressant». A Neus Suárez han aprofitat el llarg confinament comercial per repintar i renovar mobiliari. Ara, en el moment de la reobertura general, la prioritat afegida a fer caixa és netejar el terra, desinfectar superfícies, alertar la clientela de no tocar les peces, sanejar emprovadors (miralls i cortines), airejar i posar en quarantena vint-i-quatre hores els banyadors i roba interior emprovada. El vapor, es considera al sector, és la millor fórmula per tornar als prestatges les peces que han remenat els clients als vestidors. I emprovar-se les peces damunt de mitges o malles. El producte de l'establiment, molt delicat, no pot ruixar-se generosament amb química desinfectant.
Una opció òbvia, explica Neus Suárez, és no carregar els expositors de roba, no exposar tot el gènere. A pesar dels maldecaps afegits a les incerteses econòmiques, Suárez (que remulla de nou l'estora d'entrada amb una solució higienitzant mentre s'explica) assegura que a la seva botiga «estem preparats».
Hi ha la convicció al sector que es farà tot el que calgui per garantir la seguretat dels clients i perquè el producte pugui arribar a les llars en les millors condicions higièniques. Carme Barranco, de la camiseria Joan Soler, és expeditiva: «Prendrem totes les mesures que haguem de prendre perquè volem vendre». Les botigues diuen que estan informades dels protocols però, com en general, el desconcert l'afavoreixen les contraordres que emanen dia sí dia no del BOE. «Ens hi hem d'adaptar», es conforma Barranco.
A Joan Soler el mostrador és una exposició de productes desinfectants. S'hi neteja el terra dos cops al dia (aquest redactor l'ha trepitjat acabat de fregar!), se sanegen els emprovadors i els taulells després de cada client, els dependents treballen apantallats en metacrilat. I la roba també es vaporitza. A Joan Soler són quaranta-vuit, les hores que han establert entre clients per a les peces emprovades.
A la franquícia Only de Guimerà, l'encarregada, Laura Corvo, avisa només entrar que cal aplicar-se gel i que no es pot tocar la roba. Això ha desanimat determinada clientela, assegura, aquella acostumada a triar i remenar en mode autoservei a les grans cadenes del sector. «S'ha de fer, n'hem de prendre consciència», diu una molt convençuda Corvo. «Entrem en una nova forma de viure. La gent espera que torni l'antiga, però no tornarà», sentencia l'encarregada. Aquesta nova situació reclama nous hàbits també entre els dependents de les botigues, avisa Laura Corvo. «Si això es manté en el temps, caldran perfils nous de treball: els que vigilin que no es toquin les peces, els que les desinfectin... Nosaltres ho podem fer durant un temps, però si s'allarga s'haurà de repensar».
Aquesta és una altra qüestió: el temps. El que caldrà perquè la clientela, que ara només entra tímidament a les botigues de roba, perdi el temor i perquè s'acostumi a aquests nous hàbits. A mirar sense tocar, a assenyalar amb el dit la peça que es desitja, a utilitzar guants i mascaretes. I gel i més gel. I també el temps necessari perquè els professionals s'adaptin a aquests nous moments. Paciència, molta paciència, recomanen els botiguers.
En general, coincideixen tots els consultats, el consumidor està molt preparat per a la nova fase. Sap a què s'exposa i la precaució és la norma. «S'ha arrancat a poc a poc, però s'anirà agafant el ritme», diu Carme Barranco. A Neus Suárez debatien ahir quina seria la capacitat idònia en cas d'allau de compradors, que aquests primers dies de desconfinament comercial no és gens el cas. El dubte és raonable: no hi ha normes adaptades a cada negoci. La botiga és gran i el sentit comú fa pensar que no hi ha d'haver contactes pròxims entre clientes i dependentes. Però què en diu el protocol ja no és tan obvi.
Amb molts menys conflictes interns respecte de les mesures sanitàries, a la sabateria Torra del Born asseguren que s'han adaptat bé a aquesta primera setmana de comerç obert. «La reacció de la gent ha estat també molt bona, tenen molt al cap què s'ha de fer», diu la dependenta Laura Ramírez. A la sabateria, la rutina habitual d'emprovar-se el calçat amb peücs de plàstic va a favor dels nous temps. Amb una mica de gel, amb guants i amb el personal emmascarat, a Tor-ra no veuen riscos en el tracte amb el client. «Tothom diu que es troba segur, a la botiga», diu Ramírez.
Més complicat pot ser a l'establiment de calçat de la mateixa propietat especialitzat en sabates per als més menuts. Els nens no s'estan de remenar, «però les mares estan molt conscienciades», afirma Laura Ramírez. A la botiga infantil hi ha més feina aquests dies que a la d'adults: els menuts han sortit del desconfinament amb el peu més gran. En el parèntesi de la vida, la canalla ha continuat creixent. I això també és bo per al negoci.
