A Mònica Roca (Barcelona, 1969) li ha tocat assumir la presidència de la Cambra de Comerç en un dels moments més delicats dels últims anys pel sector empresarial a causa de la crisi de la covid-19.

Porta ja gairebé dos mesos a la Cambra. Faci-nos cinc cèntims de com està vivint el seu aterratge en aquesta institució?

Tinc avantatge, perquè ja feia dos anys que era vicepresidenta. Tot i això, estar a la primera línia no és el mateix que estar a la segona. La feina és molt més visible.

Com valora la tasca del seu antecessor, Joan Canadell?

Molt positiva. Va revolucionar la cambra. Vam presentar un pla estratègic l'octubre del 2019 que girava al voltant del 15 eixos. Encara continua vigent, l'hem fet entre tots i, per tant, no hi ha grans canvis. És veritat que potser les maneres de comunicar marquen, però la base continua sent la mateixa.

Quan Eines de País va desembarcar a la Cambra el 2019, des de l'independentisme es va donar molta importància al fet que aquesta institució estigués en mans del moviment. Però a la pràctica, ha tingut algun efecte?

Nosaltres evidentment treballem per totes les empreses del país, independentment del color polític, però calia visualitzar que l'empresariat també és independentista. Per treballar, és totalment indiferent, però a l'hora de fer visible el punt de vista de les empreses és important que hi hagi aquesta representitivitat independentista en institucions com la cambra.

Des d'Eines de País, en quins línies estan treballant durant els darrers anys?

Nosaltres hem parlat sempre d'un canvi de model. Tenim uns sectors massa fràgils, poc diversificats i amb baixa industrialització. Nosaltres volem potenciar el model econòmic del valor afegit, que estigui basat en el coneixement i la tecnologia, i que permeti recuperar el talent. Després del que va passar amb Nissan, vam posar en marxa un hub industrial. I ara també hem engegat un Centre Blockchain de Catalunya, per sensibilitzar a les empreses de la necessitat d'incorporar una nova tecnologia com el Blockchain.

Amb la crisi de la covid-19, estan satisfets amb les ajudes de la Generalitat a les empreses?

No les hem deixat de reclamar. No només a la Generalitat, perquè qui té accés als mercats és el govern espanyol. També creiem que la Generalitat no s'ha endeutat prou. Hi ha hagut un dèficit del 0,6%, i hauria pogut arribar a l'1,1%. Com a cambra, no podríem concebre acabar l'any amb beneficis, perquè significaria que aquests diners no s'han invertit en ajuts per a les empreses que ho passen malament. Però també vull posar el pes sobre el govern espanyol.

Quin paper té la Cambra en la repartició dels fons europeus?

Nosaltres ara estem fent una tasca de divulgació entre les empreses del que són aquests fons. Tenim la obligació de que el finançament arribi a la petita i mitjana empresa, que a Catalunya representa el 99%.

Joan Canadell defensa l'eliminació de l'impost de patrimoni i successions. Vostè considera que hi hauria d'haver menys pressió fiscal a Catalunya?

Comparat amb l'entorn, sí. Però el més important crec que és que hi hagi una revisió i un seguiment. Les petites i mitjanes empreses paguen pràcticament el doble que les grans en impostos sobre beneficis. I això és molt greu.

Vostè ha treballat a l'Agència Espacial Europea i dirigeix una empresa que desenvolupa processaments de dades de satèl·lits d'observació de la Terra. M'imagino que està al dia del projecte de la NASA Catalana.

De fet, nosaltres som l'única entitat privada que ha estat involucrada en l'estratègia. Això em sembla un punt molt important perquè aquestes iniciatives necessiten el recolzament del sector privat.

Quina diagnosi fa de la situació econòmica de les comarques centrals?

Crec que s'ha de potenciar el fet que sigui un bressol de la industrialització. Hi ha un projecte molt interessant d'espais de coworking i de hubs digitals. És un bon moment per escampar-ho pel territori i forçar la descentralització.