El nombre d’aturats a la Catalunya Central torna a caure per tercer mes consecutiu , l’1,95%, tot i que ho fa menys que la mitjana catalana, el 3,09%. En termes intermensuals, els darrers quatre mesos, amb l’excepció de l’abril, la tendència ha estat aquesta, però en termes interanuals al territori central l’atur cau més, l’1,65%,que en l’àmbit català, el 0,28%. Les dades a la Catalunya Central revelen una certa activació del mercat laboral, i el Baix Llobregat Nord, amb una caiguda de l’atur del 3,57%, és l’únic territori que millora la xifra catalana (3,09%) pel que fa a la diferència mensual.
Al territori central, les dades del maig comencen a apropar-se a les del mateix mes dels anys previs a la pandèmia. Així el del 2018, en termes intermensuals, l’atur va ser del -1,22% i el del 2019, del -1,06%, mentre que en plena pandèmia, l’any passat, el percentatge es va situar en el 3,06% i a Catalunya va ser del 3,28%.
Per comarques, on baixa més l’atur és al Baix Llobregat Nord (3,57%), seguida de la Cerdanya (2,89%), l’Alt Urgell (2,61%) i Berguedà (2,19%). En la franja mitjana de caigudes se situen l’Anoia (1,98%) , Moianès (1,91%) i Bages (1,04%), mentre que al Solsonès puja un poc significatiu 1%.
Treball, «molt optimista»
El Departament d’Empresa i Treball va dir ahir que el descens de l’atur registrat al maig en 15.368 desocupats en un mes i la primera reducció anual de la pandèmia és una mostra que el mercat de treball «està recuperant el pols que tenia abans de la pandèmia». Així ho va indicar el director general de Relacions Laborals, Enric Vinaixa, en una roda de premsa, en la qual també va constatar que continuarà en el càrrec amb el nou Govern. Vinaixa va advertir que és «prematur» parlar de l’afectació laboral de la covid com «una etapa tancada» tot i que en dotze mesos s’han generat 120.859 llocs de treball més, cosa que «iguala els valors» prepandèmia. A més, va dir que encara queden 10.000 persones per cobrar els ajuts per a treballadors en ERTO.
A Catalunya hi ha 481.817 aturats el 0,28% menys que fa un any, un descens de 1.332 persones. Les xifres d’aturats no inclouen els afectats per ERTO, que continuen disminuint fins als 112.089 afectats al maig. Les mesures d’alleujament que afavoreixen la mobilitat i l’activitat econòmica i la velocitat «extraordinària» del procés de vacunació fan que es mantingui «una tendència favorable» de l’atur els últims tres mesos, en què la desocupació registrada ha baixat. L’afiliació a la Seguretat Social acumula quatre mesos de creixement mensual i dos d’increments interanuals, ha reiterat.
L’últim mes s’ha reduït especialment l’atur entre els menors de 25 anys i al maig hi havia 9,9% menys de desocupats en aquesta franja que a l’abril. Tot i això, dels 35.112 joves sense feina apuntats a l’atur, 22.000 fa més de mig any que hi són. En aquest sentit, el Departament veu amb preocupació la xifra d’aturats de llarga durada, que representen el 63,3% de les persones sense feina inscrites als serveis d’ocupació.
D’altra banda, també ha caigut, tot i que amb menys intensitat, la desocupació en un altre dels col·lectius, els menors de 45 anys, amb un descens de l’1,5% dels aturats.
La valoració dels agents socials
CCOO i UGT van valorar «amb cautela» les dades. Els sindicats van celebrar la reducció mensual del nombre de desocupats en 15.368 persones, però van alertar d’un increment de la taxa de temporalitat i de l’ocupació precària. La secretària de Política Sindical, Núria Gilgado va denunciar que la disminució de l’atur «s’està fent a costa de treball precari, temporal i amb baixos salaris». Al seu torn, el secretari de Treball i Economia de CCOO, Ricard Bellera, va reclamar «lideratge públic», un increment dels recursos i l’aprovació d’uns pressupostos que permetin «actualitzar» el model d’ocupació.
Per la seva banda, Pimec va considerar positives les dades de l’atur de maig, ja que suposen una «recuperació» de les dinàmiques prèvies a la pandèmia. Tot i això, el secretari general de la confederació, Josep Ginesta, va alertar d’una recuperació «més lenta» de l’economia catalana en relació amb altres països de la Unió Europea i, especialment, en comparació de la mitjana estatal. Davant aquesta situació, la patronal va reclamar «mesures immediates i urgents» destinades a recuperar el teixit productiu. Entre aquestes, Pimec va proposar eliminar les restriccions a l’activitat per permetre reactivar l’economia, accelerar l’arribada de les ajudes directes a les empreses i aplicar reformes «estructurals» al mercat de treball.
