La indústria i el comerç afronten el Black Friday del novembre i el Nadal d’aquest any amb el repte de disposar de prou producte a la venda i a preus competitius. Es calcula en 55.000 milions l’estalvi acumulat a Espanya durant la pandèmia i que està disposat per al consum. Les tensions dominen l’ambient, però en el dia d’avui es descarten desproveïments perquè les empreses anticipen compres als proveïdors de cara a la campanya del Black Friday i Nadal.

S’alerta no obstant de la possibilitat que s’apugin alguns preus de productes concrets per la falta internacional de xips en productes electrònics, per exemple, o encariment de matèries primeres. Els alts directius d’empreses de productes de gran consum convocats amb motiu del 36 Congrés Aecoc que se celebra a Barcelona aquesta setmana estan en alerta davant una crisi logística d’àmbit mundial i d’alça de preus de matèries primeres que ha posat contra les cordes els gestors empresarials i que provoca al comerç més d’un maldecap.

Samuel González, director de compres de Mediamarkt, reconeix que l’efecte directe de la falta de xips i encariment dels nolis marítims ha sigut que les empreses de gran consum han «anticipat» les seves polítiques de compres. En el cas de Mediamarkt, si el Black Friday i Nadal requerien anticipar les compres vuit o 10 setmanes, aquest any les compres s’han anticipat 20 o 25 setmanes. La conseqüència és que, en general, no s’esperen desproveïments. «No ens podem permetre traslladar pujades de preus aquest Nadal, i menys en tecnologia, perquè els consumidors estan acostumats a tenir productes cada vegada més assequibles excepte en productes concrets nous», assegura González.

Des del punt de vista del consumidor, les previsions del sector comercial és que els preus no pujaran de manera generalitzada en els pròxims mesos davant l’elevada competència en productes tecnològics i de bricolatge. Segons l’opinió de Manuel Royo, director de màrqueting de Beko Grundig, «el que es preveu per a la pròxima campanya de Black Friday i Nadal és que augmenti la venda de productes amb més valor afegit i que incorporin elements de sostenibilitat que exigeixen cada vegada més els consumidors». Royo es refereix a electrodomèstics més eficients i adaptats a les exigències del consumidor. Sobre la possibilitat de pujades de preus, Royo considera que les empreses estan afrontant un difícil «treball financer per no traslladar alces de costos». En qualsevol cas la falta de xips està afectant menys els electrodomèstics en general, tot i que una mica més en el cas dels rentaplats. Existeix estoc suficient al mercat d’electrodomèstics i televisors, per exemple.

Pujada de vendes postpandèmica

Daniel Molero, director de vendes de Samsung, anuncia per a les pròximes setmanes l’auge de vendes dels seus mòbils plegables, amb baixades de preus del 40% respecte al preu inicial de llançament al mercat. També augura fortes vendes de rellotges intel·ligents, dels mòbils 5G i d’altaveus Bluetooth. Les firmes de bricolatge afronten un tancament d’any optimista i marcat també per l’augment de vendes pandèmic i postpandèmic, els nivells de vendes de les quals s’han situat per sobre del 25% de les registrades el 2019. Eduardo Nussio, director de mercats de Leroy Merlín, assegura que l’elevada competència i l’anticipació de les compres permet «pal·liar pujades de costos importants». Opina que en el seu cas s’han posat en marxa mesures per reduir costos que compensin l’augment de les matèries primeres o el transport. Aquestes mesures, que defineix com «creatives», se centraran a reduir costos d’embalatges, per exemple, però també en la recerca de noves matèries primeres per als seus productes. Leroy Merlin percep clarament l’augment de la demanda de productes per a reformes de la llar.

Per a Ángel Gurría, exsecretari general de l’OCDE entre 2006 i 2021 i exministre de Relacions Exteriors de Mèxic (96-98), va opinar en una exposició durant el congrés d’Aecoc que «existeix el risc que les empreses es protegeixin en excés davant els temors d’inflació i que com a conseqüència aguditzin els problemes». Com a principals factors de risc de desacceleració econòmica va al·ludir a la incertesa sobre el canvi climàtic; l’alça de preus de combustibles i matèries primeres; l’escassetat de xips; la multiplicació del cost dels nolis; la pandèmia i les dues velocitats de vacunació entre països més i menys desenvolupats; i l’amenaça que torni la inflació sense que la recuperació s’hagi consolidat.