La capital del Bages és la quarta ciutat gran (de més de 50.000 habitants) de Catalunya amb un menor nivell socioeconòmic. Així es desprèn de l’«Índex Socioeconòmic Territorial (IST)» del 2019 que ahir va publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que cada any elabora aquest rànquing dividit segons agrupacions censals. L’IST pondera sis indicadors de situació laboral, nivell d’estudis, immigració i renda, que són: Població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjanai renda mitjana per persona.
Manresa obté un índex 92, vuit punts per sota de la dada de referència que suposa el 100 de Catalunya. Per sota només figuren Mataró (92), l’Hospitalet de Llobregat (87) i Santa Coloma de Gramenet (81). El rànquing està liderat per Sant Cugat del Vallès (124).
En el conjunt del territori central, la població amb un índex més elevat (només es quantifiquen els municipis de més de 10.000 habitants) és Sant Esteve Sesrovires (113), seguit de Santpedor (112) i Sant Fruitós de Bages (108). Aquests tres municipis figuren, al conjunt del rànquing català, en les posicions 23, 25 i 48, respectivament. Per sobre de la dada de referència també s’hi poden trobar Capellades, Masquefa, Navarcles, Igualada i Esparreguera. Per la cua, el municipi de la Catalunya central amb un nivell més baix és Santa Margarida de Montbui (87), que ocupa la posició 178 del total de 208 municipis de més de 5.000 habitants.
Per comarques, la del territori central que presenta un millor registre és el Moianès, amb un índex 103. La resta de comarques de la regió s’ubiquen per sota de la dada de referència. L’Alt Urgell ocupa la pitjor posició, amb un índex 93.
Per districtes censals, el més ben situat en el conjunt català dels de la Catalunya central és el centre-nord i nord-est d’Igualada, amb un índex 115,5. Bages Centre (Santpedor) també se situa per damunt de la mitjana, com també ho fan la Cerdanya (sense Puigcerdà), el Bages Centre-est (Sant Fruitós de Bages), amb un índex 106,5; Berguedà Nord (Bagà), amb un 103,6; el nucli urbà oest, sud i est de Berga (103,5) i l’Anoia nord i oest (Calaf-Òdena), amb un índex 103,4, així com el Moianès (103). També estan per sobre de 100 el centre-oest i oest d’Igualada (102,5), Anoia Centre (Capellades), amb un 102,4; el Bages Sud i Sud-oest (Castellbell i el Vilar-Sant Salvador de Guardiola (102,3) i el Berguedà sud (Gironella-Puig-reig), amb un índex 100,5.
Quant a la capital del Bages, el barri més ben situat per nivell socioeconòmic és la carretera de Santpedor (102,7), seguit del Passeig i Rodalies (99,5), Saldes-Plaça Catalunya (92,5), Sagrada Família-Font dels Capellans-Viladordis (91), Escodines-Balconada-Cal Gravat-Sant Pau (88,3), Valldaura (86,8), Vic Remei-Guix-Pujada Roja (85,9) i Barri Antic-Xup-Comtals-Farreres-Santa Caterina-l’Oller (74).
En el conjunt català, el barri de les Tres Torres de Barcelona és el que té el nivell socioeconòmic més elevat de Catalunya, mentre que el Nucli Urbà Nord de Salt (Gironès), el Fondo Alt de Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc-Oest de Badalona són els menys afavorits socioeconòmicament.
L’IST divideix Catalunya en 853 agrupacions censals, entre les quals hi ha importants diferències del nivell socioeconòmic dels seus habitants: hi ha 37 agrupacions que tenen un IST que supera en més de 25 punts percentuals la mitjana catalana i 64 amb un IST 25 o més punts per sota de la mitjana. D’aquestes 37 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt, 36 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona i una a Girona; en canvi, les 64 amb el nivell socioeconòmic més baix estan repartides per tot el territori de Catalunya (excepte a l’Alt Pirineu i l’Aran).
Les agrupacions amb el nivell socioeconòmic més elevat es concentren a Barcelona ciutat (on hi ha 24 de les 37 agrupacions censals amb l’IST més elevat de Catalunya) i a Sant Cugat del Vallès (on n’hi ha 7). La segueixen, amb una agrupació censal en aquest bloc privilegiat, Esplugues de Llobregat, Sabadell, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Matadepera i Girona ciutat.
