A l’últim article, a part de felicitar el Nadal, parlàvem de com el comerç online havia incidit en la mobilitat de les ciutats i havia generat unes externalitats negatives derivades de desplaçaments innecessaris i poc eficients. Aquestes externalitats negatives, en definitiva grans greuges, són suportades per una ciutadania cada vegada més conscienciada amb la importància de la sostenibilitat, que fa esforços considerables per revertir una situació ambiental preocupant i conscienciada també, amb les problemàtiques derivades d’uns serveis de repartiment que no respecten els principis bàsics de cura de l’entorn. Per tot això, sempre hem defensat la importància de la compra offline, al comerç de proximitat on a més del servei dels nostres botiguers de confiança que ens assessoren i acompanyen en l’acció de compra, arribant a tenir una experiència del client més positiva també, comprem de manera més sensible amb el medi.
L’efecte del botiguer és multiplicador. Quan vas a comprar al comerç de la teva ciutat, el que tens a sota de casa o pel que passes cada dia quan vas a la feina, té premi. Té premi perquè més enllà d’obtenir aquell producte que necessites, t’emportes l’expertesa del teu botiguer de confiança, que sap quina és la millor opció per tu i addicionalment redueixes l’impacte ambiental de la distribució realitzada per les macroempreses basades en models comercials en línia.
Amb tot, som conscients del gran monstre que representen les grans corporacions de venda per internet i de la dificultat que suposa lluitar amb ells. Tanmateix, creiem que no és impossible sempre que tots, consumidors, empresaris i administracions, prenguem consciència i remem en la mateixa direcció. Una direcció que ha d’impedir que aquest nou model comercial acabi carregant-se tot el que tant ha costat construir.
En aquest sentit, potser no amb la celeritat que hom podria desitjar, la Generalitat ha començat a treballar en polítiques que puguin regular i controlar aquest tipus d’activitats, tal com recull en el Pla d’Acció Comerç 2022-2025. Ara, concretament em vull fixar en les dues opcions que planteja aquest Pla d’Acció de cara a una possible nova fiscalitat per als nous canals de venda.
El document planteja una primera opció de creació d’un impost específic per al comerç electrònic, que podria repercutir al client final. Fent-ho així, entenem, es faria palès l’impacte de cada enviament, i s’acabarien amb els enviaments falsament gratuïts.
Per altra banda, proposa equiparar el comerç electrònic a les grans superfícies, i incloure el comerç electrònic a l’Impost sobre Grans Establiments Comercials (IGEC), un impost que apareix l’any 2018 per gravar les «externalitats negatives en el territori i el medi ambient». Si l’impost es calcula segons el flux de vehicles que van en direcció l’establiment, en aquest cas es faria amb els vehicles que van en direcció la persona consumidora.
Les dues possibilitats ofereixen matisos discutibles (l’impost el paguen totes les empreses de comerç electrònic, independentment de la mida? Els establiments presencials que per donar un millor servei als seus clients combinen l’activitat física amb algunes vendes online també hi estan subjectes? Com es recapta l’impost, en cas que la seu de l’empresa sigui fora de l’àmbit català o espanyol? També compren les empreses de repartiment?), però el que és indiscutible és la necessitat de fer visible i mitigar l’impacte produït a infraestructures i ciutats.
I des de Manresa, hi podem fer alguna cosa? Doncs sí, podem, i hauríem de fer-ho. Un dels majors impactes del comerç online el sofreixen les ciutats. Els repartiments a domicili congestionen la mobilitat, fan malbé els paviments, contaminen l’aire que respirem, contribueixen clarament a l’accidentalitat i més encara, si tenim en compte que l’11% de les vendes en línia requereixen una segona visita perquè el client no és a casa.
I els ajuntaments poden fer-ho i han de fer-ho segons la llei catalana de comerç de 2017, quan a l’article 16 diu que: «Els ajuntaments han de regular i taxar per mitjà d’ordenances la distribució dels productes adquirits per internet o a distància, d’acord amb llurs competències en matèria de mobilitat, sostenibilitat i seguretat en llur municipi».
Des de la Unió de Botiguers parem la mà a l’Ajuntament de Manresa per abordar aquesta regulació per tal de protegir el comerç local i en definitiva tota la ciutadania. Creiem convenient i demanem que s’iniciï un debat ben aviat amb els agents del sector i en coordinació amb la Generalitat per tal de poder desenvolupar i posar en marxa aquestes polítiques.
Hem passat molt de temps veient, parlant i analitzant els problemes del comerç online. Ara ha arribat l’hora de treballar per trobar solucions.
