La reforma laboral n’ha tingut prou amb 150 dies per fer un tomb a les dinàmiques de contractació del mercat de treball a Espanya. Els tres primers mesos de transició (de gener a març) van tenir un efecte més psicològic que normatiu, ja que les noves regles de contractació només imperen íntegrament des de l’abril. Amb tot, en aquest temps, la contractació indefinida s’ha multiplicat gairebé per tres respecte dels nivells previs a la covid. Una part substancial és feina fixa i a temps complet, tot i que també han repuntat fórmules parcials o intermitents que, si bé són més garantistes per als treballadors que tenen un contracte temporal, no són iguals que un indefinit de 40 hores setmanals.

De la flexibilitat externa a la interna. Aquest és el canvi de paradigma que està començant a introduir la reforma laboral des que està vigent. Els seus efectes encara no són mesurables ni dimensionables en tota la seva magnitud, atès que fa poc temps que està en vigor. «Encara estem en fase de transició», va apuntar Josep Lladós, del Col·legi d’Economistes de Catalunya. «El dubte ara és –i això ho veurem els pròxims mesos– si la rotació que hi havia fins ara entre contractes temporals es trasllada a una rotació entre les persones que ja tenen un contracte fix», va afirmar el director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres. «Si això no passa, estarem davant un autèntic canvi de cultura empresarial», va afegir.

De moment hi ha una part minoritària de l’ocupació que sí que està en aquesta rotació entre indefinits, com destaca la consultora Randstad. «Només al maig, unes 37.000 persones van signar més d’un contracte indefinit; això suposa que les empreses es veuen obligades a utilitzar contractes indefinits per a activitats temporals, de manera que se signen contractes indefinits de manera recurrent encadenant contractacions i acomiadaments», van apuntar en la seva anàlisi d’impacte.

200 milions de contractes

Espanya ha tingut un mercat laboral abonat fins ara als extrems. En èpoques de contracció és un dels que més ocupació destrueixen i en èpoques de bonança dels que més en creen. I gran part d’aquesta hiperlaxitud s’explica pels elevats índexs de temporalitat, fins ara els més elevats de la Unió Europea i motiu de reprimenda reiterada de Brussel·les. Com a mostra, abans de la covid, el 2019, es van signar 22,5 milions de contractes en un any i en l’última dècada gairebé s’arriba als 200 milions. I la reforma laboral neix amb l’objectiu d’ordenar aquest flux immens de contractes. Els primers resultats són els següents: si abans un de cada 10 contractes signats eren indefinits, ara només en són un de cada dos.

Tant Lladós com Torres coincideixen que l’escenari actual per al desplegament de la reforma és «moderadament favorable». És a dir, malgrat la inflació i la guerra, les perspectives de creixement del PIB són de les més altes dels últims anys i això afavoreix que les empreses estiguin disposades a invertir i contractar. «Els serveis d’alt valor afegit, amb un alt component de digitalització, estan impulsant l’ocupació i ofereixen millors condicions laborals», va apuntar el membre del Col·legi d’Economistes. És a dir, més enllà de les regles de contractació, el component sectorial i de composició –el tipus d’ocupació que s’està creant– empeny més cap a fer fixos. En aquest sentit, el desplegament durant els pròxims mesos dels fons Next Generation són garantia, segons aquest economista, que la contractació indefinida es mantindrà –caldrà veure en quins nivells– per aquesta millor ocupació creada.

També hi ha un element generacional i que cada cop adquirirà més pes, segons destaca Torres, de Funcas. I és que el mercat laboral cada dia està més envellit –com la piràmide demogràfica– i els pròxims anys, per cada cinc persones que es jubilin, hi haurà quatre joves que ingressen al mercat laboral. Això obre una guerra entre empreses per determinats perfils que auspicia millors condicions laborals, més estables.

Aproximadament, de tota aquesta ocupació indefinida creada entre el gener i el maig, el 45% és indefinit a temps complet i la resta són entre parcials i fixos discontinus. Aquests últims s’han multiplicat per set. No és or tot el que lluu darrere l’etiqueta d’indefinit, tot i que «la situació és millor que en el model anterior, ja que haurien estat temporals. Almenys mantenen un vincle laboral amb una o diverses empreses, com en el cas de la construcció. Tenim estudis que ens diuen que mantenir una relació laboral dona més probabilitats de recol·locació en altres empreses o sectors que si estàs a l’atur, moltes vegades per desmoralització», explica Torres.

«Més estabilitat per al treballador té un impacte positiu sobre les decisions de consum, de fertilitat, de compra d’habitatge, etc. A més, facilita que l’empresa inverteixi més en formació, perquè sap que la relació amb el treballador serà més llarga. Aquest fet hauria de contribuir a augmentar la productivitat, que és la gran assignatura pendent de la nostra economia», apunta.

Amazon, un involuntari alumne avantatjat dels fixos discontinus

Un terç dels seus 3.000 treballadors al Prat de Llobregat estan contractats amb aquest format

El format dels fixos discontinus era poc utilitzat fins ara al mercat laboral espanyol. Poques companyies optaven per aquesta via, que exigeix més paperassa i control que la formalització d’un contracte temporal, més còmode per a l’empresari. L’hostaleria era un dels pocs sectors que utilitzava aquesta figura, molt marcada per l’estacionalitat. Tot i això, no era l’única, ja que el gegant logístic Amazon fa servir fixos discontinus des del 2020 de manera habitual entre les seves plantilles per cobrir els pics d’activitat al llarg de l’any.

Com si es tractés d’un arbre fruiter, el treball a la macronau de 63.000 metres quadrats que té Amazon al Prat de Llobregat va per estacions. Principalment, hi ha dues puntes d’activitat. D’una banda, de juny a setembre per encaixar la campanya de la tornada a l’escola dels nens. I després de novembre fins al febrer, tenint en compte que comença amb el Black Friday i tanca amb les devolucions de les compres nadalenques.

Jeff Bezos té uns 3.000 treballadors al Prat, dels quals al voltant d’un terç són fixos discontinus, segons expliquen fonts de la companyia. Molts estan ocupats uns sis mesos a l’any i són cridats amb l’antelació pactada per cobrir aquests repunts d’activitat. Els que sempre són fixos són 6.000 robots.