La Fundación CBD-Hábitat, amb ajuda del Zoo de Barcelona, està treballant en un projecte per reintroduir el linx als Pirineus. Va estar a mig pas de l’extinció el 2002, quan amb prou feines en quedaven mig centenar d’adults vius a la península Ibèrica, i, després d’un lloable esforç científic, més de 1.300 exemplars viuen avui en llibertat a la meitat meridional d’Espanya. I ara podria ser un animal molt útil pel control de la plaga de conills, que ha arribat a nivells insostenibles a l’Estat. Aquest felí, de gairebé un metre de llarg i 12 quilos de pes, té una notable habilitat com a caçador. Aproximadament caça un conill al dia. A més, té una audició a escala humana sobrenatural. La seva oïda és capaç de captar les toves i extremament silencioses petjades d’un conill. Sense aquesta virtut, els seus potents velocitat i salt serien potser inútils.

Nuria El Khadir, directora de CBD-Habitat, i Samuel Pla, un dels seus home de treball de camp, han dedicat la primera fase del seu projecte a censar la sobrepoblació de conills en algunes zones de matolls i bosc i en altres de cultiu de la serra d’Agramunt, per exemple, i a l’Aragó. En algunes zones, n’hi ha milers per milers per quilòmetre quadrat. Amb la sequera, a més, davant l’absència de pastures naturals han entrat de cop a les finques de cultiu.

Les trampes que col·loquen els pagesos, així com l’intent de caçar-los pròpiament, no resulta gens eficient. Comptar amb la col·laboració dels linxs no hauria de semblar a hores d’ara cap disbarat, però la reintroducció d’espècies en hàbitats en els quals ja ningú les recorda mai és senzilla, explica El Khadir. El linx probablement es va extingir a Catalunya i Aragó als anys 30, perquè la seva llar va ser urbanitzada, perquè va ser capturat i, pel que sembla, també perquè el seu nombre mai va ser gaire alt. El seu cas no és el del suposadament temible os, menys encara el del llop, que causen terror en els entorns rurals. És només un felí que rarament atacaria un ramat de bestiar. La seva dieta preferent és el conill, però tot i així és necessari prèviament fer pedagogia als municipis seleccionats per a l’alliberament i, sobretot, comptar amb la complicitat dels que allà viuen i treballen.

«De moment, l’acceptació allà on ha portat a terme una missió d’aquest tipus és molt alta, del 93%». Els diferents projectes d’alliberament de femelles a Andalusia, Castella-la Manxa i Portugal han brindat uns excel·lents resultats, com a mínim des del punt de vista dels linxs. Des del 2010 s’han deixat anar 340 exemplars criats en captivitat. El 2021 van néixer uns 500 cadells. L’empresa va vent en popa, tant que en cas que Catalunya i Aragó donin el vistiplau a la iniciativa, l’obtenció d’exemplars no serà cap obstacle.

La qüestió, és clar, és quan? El Khadir i Pla aconsellen no trepitjar l’accelerador. S’ha d’anar porta per porta a explicar el projecte. En el millor dels casos, d’aquí tres anys es podria procedir a l’alliberament de 20 femelles reproductores, més els mascles que siguin necessaris. Aquesta és una espècie que cria cada any. Les femelles donen a llum de dos a quatre cadells. No tots sobreviuran. Pot ser que fins i tot algun, mentre la mare va a la recerca del dinar, morin víctima d’algun dels seus germans. Però el que l’experiència acumulada revela és que, en absències d’hostilitat humana, els linxs són capaços de sortir del coll d’ampolla de l’extinció.

Els responsables de la Fundació CBD-Habitat, després d’analitzar el terreny, creuen que els linxs es farien amos fàcilment del lloc. Són animals territorials, que només abandonen el seu feu en absència d’aliment, tot i que, tot s’ha de dir, en ocasions passa. Va passar el 2018 amb el Litio, un exemplar que va fer honor al seu nom, com si caminés mogut per una bateria. Nascut en captivitat el 2014, el 2016 vivia lliure a l’Algarve, la punta sud de Portugal, quan, de cop, va decidir creuar tot Espanya en diagonal. Gràcies al localitzador que portava en un collar va ser finalment capturat a Santa Coloma de Cervelló. Si hagués creuat el Llobregat (el linx és un bon nedador) només li haurien quedat 12 quilòmetres per plantar-se a plaça Catalunya.