És cert que els grans canvis es fan sobre la base d’esforços col·lectius i que davant d’un moment crucial com pot ser la problemàtica del canvi climàtic tots hi hem de posar de part nostra, però cal tenir en compte que no suposa el mateix per a uns que per a altres.
El nou reial decret llei de mesures d’estalvi i eficiència energètica n’és un exemple. Aquesta llei, una llei que a pesar que el Govern espanyol vulgui fer creure el contrari, s’ha aprovat de manera exprés enmig del període de vacances i de forma matussera i desordenada, situa novament sota les potes dels cavalls el comerç local.
Avaluant el detall de les mesures que imposa aquesta nova llei, podem afirmar que es tracta d’una regulació que compta amb detalls d’implementació poc elaborats, sense tenir en compte les dinàmiques de cadascun dels sectors i, sobretot, molt lluny d’avaluar l’efecte que pot generar en les petites i mitjanes empreses, que predominen al comerç local, fet que augmenta de manera considerable els reptes als quals s’enfronta el sector.
Fins i tot, alguna de les mesures, com la limitació de les temperatures en l’àmbit concret de l’hostaleria, han estat contràries als principis bàsics de la creació d’un reial decret llei que en cap cas pot contravenir el que estableixi una llei prèvia, concretament la legislació de salut laboral, fet que ha contribuït negativament en la comprensió a qui i com aplica la nova regulació.
Una vegada més, els nostres governants han tirat pel dret i sense consens, ni diàleg amb els sectors afectats, han sucumbit a les pressions de la Unió Europea, que es troba, sobretot des de l’inici del conflicte d’Ucraïna, amb la flagrant necessitat de reducció de la demanda de gas.
Amb això no vull dir que no sigui necessari establir plans d’acció per l’estalvi i l’eficiència energètica, però sembla clar que el fet que els governants no siguin capaços de treballar, escoltar i consensuar millor les seves propostes, genera uns greuges addicionals per al comerç local que per les seves estructures necessiten un major període d’adaptació i, per tant, davant d’un termini per a l’entrada en vigor de la llei excessivament curt, set dies des de la seva aprovació, es troben contra les cordes, complicant-ho tot sobre manera per a les petites empreses.
Però aquest només és un exemple de com en general els legisladors no tenen en compte les dinàmiques i la capacitat d’acció de les petites empreses, o si les tenen en compte, ho fan de manera molt allunyada a la realitat.
Arran de la pandèmia de la covid-19, han anat sorgint diferents projectes subvencionats amb els coneguts fons NextGeneration, que tenen com a objectiu l’acompanyament dels diferents negocis per al seu manteniment i posterior creixement.
Un dels programes estrella ha estat el Kit digital. Un programa que pretén finançar els costos de la transformació digital de les petites i mitjanes empreses, però que probablement tampoc té en compte quines són les seves necessitats reals.
Aquest programa marca un escalat que relaciona la quantia de la subvenció a la qual les empreses poden optar en funció del nombre de treballadors que té. Segurament d’entrada podria semblar coherent marcar aquest barem per establir com ha de ser el repartiment d’aquest fons, però a l’hora de la veritat sembla versemblant que és poc efectiu.
Poc efectiu perquè no estem investint de les mateixes oportunitats les empreses, perquè ningú pot pensar que, pel fet de tenir un nombre de treballadors més reduït, els costos de la digitalització seran inferiors. Per tant, el que aconseguim amb aquest tipus de polítiques és que els més petits, com la gran majoria dels comerços locals, es vegin abocats a fer un esforç econòmic més gran per mirar de ser competitius digitalment parlant.
En definitiva, aquests només són exemples del fet que ens trobem en un paradigma en què sembla que els governants han oblidat que governen per a nosaltres, i aprofito des d’aquí per reivindicar la necessitat i alhora l’obligació de crear polítiques tenint en compte les realitats de les petites i mitjanes empreses que ens permetin treballar amb les mateixes condicions que ho fan les grans corporacions.
