Es va tancant un agost plàcid, perillosament plàcid. Els que exerciten la tasca de mirar des del balcó des de les seves privilegiades posicions en primera línia de platja per no perdre’s els passejos de la faràndula estival; els que van a festivals d’estiu per continuar saludant-se i xafardejant amb els mateixos que se saluden la resta de l’any; els que conviden a sopar a les seves megacases (tant si es diuen torres com masies a Catalunya) tribus diverses després d’un complex procés de selecció; els que simplement s’amaguen rere un xiprer del seu jardí i diuen no als centenars d’invitacions que reben... tots aquests que començaran el curs amb l’¡ai! o l’¡ui! al cos.
Putin, Ucraïna, inflació, euro/dòlar, recessió, Sánchez, Feijóo, Alemanya, energia, tipus d’interès, autopistes i autovies amb o sense peatges, borsa, criptomonedes, subvencions a dojo, incendis i canvi climàtic, impostos, el preu de l’habitatge... converses diverses sobre assumptes múltiples, que s’anaven barrejant amb temes més banals: l’evolució del vent, què ha passat amb les meduses –menys de l’habitual, almenys a la Costa Brava–, les tempestes vespertines de la segona quinzena, els vestits de bany i biquinis nous, la nova moda del pàdel -amb raquetes- de platja i la tornada dels turistes estrangers que s’omplen a menjar pollastres rostits dia rere dia. Almenys, a diferència de l’estiu passat, no hi ha hagut les macrotrobades alegals en platges i terrenys diversos de joves i menys joves, per celebrar l’inici del final de la pandèmia. Fins i tot han desaparegut els tapaboques. Només he vist una parella amb mascareta en un supermercat on el preu de la fruita va pel camí de superar tots els rècords. Si seguim així, caldrà començar a posar els estalvis en camps de síndries i melons.
Arriba el temut setembre, que ha de ser un pròleg al «duríssim» hivern que s’albira, segons va definir com a pronòstic la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una entrevista a RNE. S’està generant una sensació d’expectatives tremebundes al voltant de la borrasca que ens espera quan arribi el fred. Responsables polítics, analistes, opinants per a tot, setciències professionals, acadèmics tertulians... la majoria envia missatges gens optimistes, veient l’ampolla mig buida. Per exemple, pel que fa a la devaluació de l’euro respecte al dòlar poques anàlisis reforcen que, almenys, servirà perquè les exportacions a països de fora de la zona de l’euro siguin més competitives.
Igual com va passar en temps de pandèmia, quan el món també se n’anava en orris aquell abril del 2020, les incerteses que es plantejaran a partir del setembre seran ben encaixades pels caçadors de gangues. Sorgiran oportunitats de compra a preus barats en molts sectors. «Veig el preu de l’acció de la companyia i em resulta incomprensible», explica un senyor de l’Ibex. N’hi ha prou amb veure la caiguda de valor d’algunes empreses de la borsa espanyola per entreveure futurs moviments corporatius. Una petita selecció: Fluidra (-51%), Rovi (-30%), Grifols (-25,78%), IAG( -25,7%), Colonial (-23%), Cellnex (-19,55%), Inditex (-15,3%), Santander (-14,33%). ¿El millor valor de l’Ibex? Repsol: +31%, el gran guanyador del context actual. No és l’únic. Si no, que ho preguntin a les empreses de defensa de mig món que fa sis mesos que amortitzen armament i en produeixen noves quantitats ingents. ¿Hivern duríssim? No per a tothom. Hi ha qui ja l’espera.