La Unió Europea (UE) ha retallat les seves compres de combustibles fòssils a Rússia un 35% des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el que també ha propiciat una caiguda del 18% en les exportacions russes de petroli, gas i carbó durant els últims sis mesos, segons un informe del Centre d’Investigació sobre l’Energia i l’Aire Net (CREA, per les seves sigles en anglès). Tot i la rebaixa, la UE continua com a primer importador rus de combustible, amb compres per 85.000 milions d’euros. D’aquests, 3.300 milions corresponen a l’Estat espanyol, l’onzè país que més consumeix. Per altra banda, la Xina, els Emirats Àrabs Units, Egipte i Turquia han augmentat la compra de combustibles fòssils a Rússia, tot i que no compensa la caiguda de la demanda europea.
En total, Rússia ha ingressat 158.000 milions d’euros els sis primers mesos des de l’esclat de la guerra a Ucraïna per la venda de combustibles fòssils. El CREA puntualitza que els ingressos per la venda d’aquests recursos superen el cost estimat que ha hagut de sufragar el Kremlin per la guerra a Ucraïna, que arriba als 100.000 milions d’euros. Alhora, l’informe apunta que els combustibles han aportat 43.000 milions d’euros al pressupost federal rus «ajudant a finançar els crims de guerra a Ucraïna». «Els governs han d’imposar aranzels o topalls de preus a les importacions procedents de Rússia i accelerar les mesures d’estalvi energètic», defensa Lauri Myllyvrta, una de les autores de l’informe del CREA. La Xina s’ha situat com el segon major comprador combustible rus, amb una inversió de 34.900 milions d’euros des del febrer fins a l’agost. Altres grans importadors en els últims sis mesos han estat Turquia, amb 10.700 milions d’euros i l’Índia, amb 6.600 milions d’euros.
