Quiosc Regió7

Regió7

Els agents econòmics locals preveuen una tardor «preocupant» però defugen l’alarmisme

Representants d’entitats empresarials i sindicats de la Catalunya central destaquen que l’activitat es manté tot i l’alça de preus

Entrada al poligon de Bufalvent de Manresa | ARXIU/OSCAR BAYONA

L’escalada de preus, la crisi energètica i la falta de subministraments estan llastant la confiança en l’economia. Els pitjors auguris alerten d’una tardor catastròfica, en què pot sobrevenir un nou tsunami econòmic. Amb tot, la previsió que fan dels propers mesos els agents econòmics de la Catalunya central, coneixedors de primera mà de l’entorn empresarial i laboral, rebaixen aquestes pèssimes expectatives i coincideixen a pronosticar una tardor «preocupant», però eviten qualsevol prospectiva alarmista.

Les empreses tenen feina, hi ha sectors que venen d’un moment de puja i hi ha activitats, amb un impacte transversal en altres sectors, que tenen garantit el dinamisme, valoren els agents consultats. Els núvols foscos que planen sobre el conjunt de l’economia són mals auguris, però no es contempla una allau de concursos de creditors ni d’expedients de regulació com profetitzen els més pessimistes. I un gir en la guerra d’Ucraïna a favor de la pau podria canviar radicalment la situació global quant a l’alça energètica. Per tot plegat, el que coincideixen a reclamar els agents locals és eludir el pessimisme per no malmetre la confiança dels consumidors i de les empreses. «El món no s’acabarà pas ara, després d’una baixada sempre ve una pujada i les inversions s’han de mantenir independentment de les circumstàncies», assegura el president de la Cambra al Berguedà, Joan Boix.

També des de l’òptica cameral, Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Manresa, posa alguns peròs a la visió confiada de Boix: «la situació és preocupant i tot i que és aventurat parlar de tancaments, es preveuen ERTOS si es paren línies de producció, perquè l’increment dels costos de producció autoimposa baixar el ritme d’activitat. I no es preveu que l’impacte de la puja de preus duri temps». Amb tot, considera que «l’activitat es mantindrà al ritme del conjunt de l’any, que, amb tot, ja no ha estat molt alta».

«No hem de donar un missatge negatiu»

Joan Domènech, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, coincideix amb la radiografia i insisteix que l’impacte de la situació econòmica general anirà «per sectors». «Sí que es nota un alentiment, perquè el que passa a fora ens afecta. Però és que les empreses ja van avançar la producció davant l’alerta de l’increment de preus i ara els magatzems estan plens. La demanda és més lenta i en alguns sectors produir pot suposar pèrdues ara mateix». Tanmateix, Domènech reconeix que «l’estiu ha estat bo perquè després de la covid encara hi havia estalvi acumulat que, això sí, s’ha anat gastant». «Sectors com el químic, molt transversals, aguantaran bé i altres, com el del tèxtil, han aconseguit retornar la producció aquí», apunta. I conclou: «no hem de donar un missatge negatiu».

Joel Lozano, president de l’Associació d’Empreses de Sallent, afirma que «les empreses anem treballant, tot i que les matèries primeres són més cares». Per a Lozano, no cal avançar-se als esdeveniment: «No hi ha res que puguem preveure, ara mateix hem d’estar a l’expectativa de l’evolució». Això sí, reclama menys «burocràcia», que «ofega» les empreses.

Insisteix que no és bo l’alarmisme Xavier Gual, vicepresident de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà. No quan l’experiència berguedana no és, ara mateix, la d’un present funest ni d’una expectativa negativa. « A la comarca el turisme i la restauració estan funcionant bé i no tenim moltes grans empreses industrials de les que reben l’impacte frontal del cost de l’energia», apunta. Gual recorda que «venim d’una època de bonança» i reitera que «és perjudicial estendre un missatge alarmista. Cal enfocar-ho amb optimisme i prendre mesures preventives».

Entre els sectors que reben l’impacte directe de l’increment dels preus elèctrics i també de la manca de subministraments de l’automoció és el del metall, clau al territori. Joan Ramon Perdigó, president de la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, explica que hi ha «cautela» a les empreses. «Estem pendents de diversos factors, com l’exportació, perquè si baixa el creixement a Alemanya ens en ressentirem. La falta de semiconductors és un altre». I també hi ha damunt la taula la negociació col·lectiva. Toca renovar convenis, en sectors tan rellevants justament com el del metall. «Amb les dades actuals d’inflació no és el millor moment i la vicepresidenta del Govern central insisteix als sindicats que apretin», diu Perdigó.

El manresà Lluís-Vidal Sixto, responsable d’Assessorament Sindical de CCOO Catalunya, apunta que la negociació dels convenis és ara mateix la «principal tasca» dels sindicats. «Tenim la inflació disparada i no hi ha manera d’arribar a acords, ni que sigui amb una moderació per a ara i una recuperació per d’aquí a dos o tres anys». Sixto augura que «si això no es mou hi haurà conflictes. Està servit. No seran mobilitzacions generals però sí generalitzades». El representant sindical considera, però, que no es preveu «una perspectiva global d’expedients, concursos o deslocalitzacions, perquè la reforma laboral ha millorat els mecanismes per evitar-ho». Amb tot, insisteix: «el principal problema és la inflació i qui la paga».

Potenciar el producte local i l'eficiència energètica

La patronal de la petita i la mitjana empresa, Pimec, proposa mesures per pal·liar els efectes dels múltiples fronts que amenacen l’economia. «Hem de prioritzar la compra de proximitat i l’eficiència energètica, i les pimes hem de posar el focus en la liquiditat. Cal una bona planificació de tresoreria, perquè una inflació tan elevada ens pot posar en risc», diu Esteve Pintó, president de la territorial Catalunya Central de Pimec. «La productivitat és la columna vertebral i caldrà fer esforços en el mercat laboral, perquè les empreses són les que generen riquesa», alerta Pintó, que alhora insta els governs a «no caure en la temptació d’incrementar la pressió fiscal, perquè ens ofegaran». Pintó reitera que la mala maror va per barris. Que sectors com la restauració, tot i la caiguda dels marges de benefici, mantenen l’activitat, mentre que d’altres, com el comerç, venen «d’una caiguda de vendes del 30% el darrer trimestre».

Ignasi Llobet, responsable de comerç de la Cambra de Manresa, explica que els hàbits de consum estan canviant. En el sector alimentari, per exemple, «la gent se’n va als productes més bàsics, però això és un acte racional que passa sempre que hi ha una crisi. El consumidor està pendent de l’estalvi però no ha desaparegut. El que sí ha augmentat és la sensació d’alarma». En altres sectors comercials de Manresa, com el del tèxtil, «ningú no nota una davallada», assegura Llobet, «però no posen les coses fàcils: és difícil provar-se roba a 27 graus als establiments i amb les portes tancades», critica. I alerta que, de la mateixa manera que hi ha hagut manca de gel durant l’estiu («pel tancament d’empreses durant la covid i perquè les que van quedar no han pogut assumir l’excés de demanda»), ara hi ha «especulació» entorn del pèl·let. «N’hi ha, però com que hi ha increment de demanda serà d’importació i més car».

L’economia catalana creix el 4,8% anual el segon trimestre d’enguany

L’evolució del PIB català el segon trimestre del 2022 mostra un creixement anual del 4,8%, segons va confirmar ahir l’Idescat. Així doncs, la taxa interanual se situa un punt i mig per sota de la variació de l’economia espanyola i sis dècimes per sobre de la UE-27 en el mateix període. Tot i així, representa una davallada de prop de dos punts respecte de la pujada anual del primer trimestre (6,7%). En termes interanuals, la taxa de variació a Catalunya és d’un 1,6%, cinc dècimes superior a l’espanyola (1,1%) i nou dècimes superior a la UE-27 (0,7%). La taxa trimestral és una dècima més alta que l’estimació que va fer pública l’Idescat a principis d’agost.

Segons l’Idescat, encara falta un 1,1% per recuperar el nivell del PIB anterior a la pandèmia. Així doncs, l’avanç del PIB del segon trimestre del 2022 representa el 98,9% respecte del nivell en volum del PIB del quart trimestre del 2019, trimestre anterior a l’inici de la pandèmia de la covid-19.

En aquest segon trimestre s’ha donat un comportament desigual per branques d’activitat. Els serveis mantenen creixen un 7,0%, que, tot i ser un ritme elevat és 2,3 punts inferior al trimestre anterior. La construcció també creix a una taxa interanual de l’1,6%, valor inferior als resultats del trimestre anterior (3,8%).

La bona marxa dels serveis contrasta amb la davallada de l’agricultura (-5,7%) i de la indústria (-2,4%), provocat, en el primer dels casos per la reducció de la producció agrícola i ramadera i en el segon pels efectes de l’increment generalitzat de costos.

Compartir l'article

stats