La compravenda d’habitatges al conjunt de Catalunya va pujar un 13,3% el mes de juliol en comparació al mateix mes de l’any passat, fins a les 8.964 operacions, segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) difoses aquesta setmana. Es tracta de la segona dada més alta en un mes de juliol des de l’inici de la sèrie històrica, que s’inicia el 2007, per darrera els 9.102 habitatges del juliol d’aquell any. Segons l’estadística, dels 8.964 habitatges, 1.475 eren nous i 7.489 de segona mà.
A nivell comarcal i municipal, les últimes dades disponibles, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, corresponen al primer trimestre d’enguany, i revelen que Manresa va fer en aquest període 217 operacions, el 0,5% més que en el mateix trimestre de l’any anterior. En aquells mesos, al conjunt de Catalunya ja es van signar el 22,5% més de compravendes que en el mateix trimestre del 2021, fet que revela que el mercat manresà està molt per sota en dinàmica del conjunt català. De fet, només està per sobre de Lleida, Mollet i Rubí, entre les ciutats de més de 50.000 habitants del país, ciutats que van experimentar retrocessos interanuals en operacions immobiliàries.
Si el zoom s’obre a l’últim lustre, l’increment d’operacions a la capital del Bages ha estat del 13,6%, un percentatge més similar al 14,4% de mitjana catalana des del 2018 fins al 2022.
Per comarques, el Bages se situa per damunt de la mitjana catalana en el període comprès entre el primer trimestre d’enguany i el primer del 2021, amb un increment d’operacions del 26,9% i amb un increment respecte del mateix període del 2018 del 40%, percentatges que revelen la vitalitat del conjunt de la comarca en detriment de la seva capital.
Quant als preus, la mitjana del metre quadrat al Bages estava situat el primer trimestre d’enguany en 1.329,66 euros, també un dels valors més econòmics entre el grup de comarques amb més de 100.000 habitants, només per sobre dels preus al Segrià i a l’Anoia, on es va situar en 1.292,10 euros el metre quadrat.
En el conjunt dels últims cinc anys, el preu a la comarca ha augmentat el 22,6%, un dels augments més suaus del conjunt de comarques grans catalanes, per sobre del Garraf, el Barcelonès i el Tarragonès, però, amb tot, tres punts per sobre de la mitjana catalana. El sector al Bages funciona més semblant a la dinàmica de les comarques de les seves dimensions demogràfiques, a diferència de la seva capital.
