A vegades els nostres fills i filles ens demanen coses, que d’entrada a nosaltres no ens semblem bé i els diem que no. Però ells o elles continuen insistint, és moment de valorar el nostre NO. Haurem de tenir en compte el que demanen és clar, i l’edat que tenen, però d’entrada la negació absoluta, acostuma a generar major desig i interès justament per allò que volem allunyar d’ells o elles. Per exemple si la nostra filla ens demana anar a un concert, però té dotze anys i no creiem que tingui la maduresa suficient per anar-hi sola amb unes amigues, podem pensar en opcions alternatives, acompanyar-la, encara que no ens agradi gens el grup que vol escoltar. El nostre fill de cinc anys ens demana un consola, creiem que és massa petit, però es passa mesos demanant-la, molts dels seus amics en tenen. Podem valorar comprar-la, però amb normes d’ús, dies de la setmana que hi podrà jugar, tipus de jocs, jugar sempre acompanyat. Igual que passa amb la prohibició de certs aliments, que pot provocar la ingesta massiva posterior en alguns casos, pot succeir amb altres aspectes.
