03 de febrer de 2020
03.02.2020

Gener excepcionalment plujós a Catalunya

Els aiguats han estat els protagonistes durant el primer mes de l'any 2020

03.02.2020 | 19:30
Destrosses del temporal Glòria a una platja de Tossa de Mar

El gener va començar amb un potent bloqueig anticiclònic a Europa, amb una pressió en superfície molt elevada (per sobre dels 1040 hPa) en el seu centre. Aquesta configuració va provocar una atmosfera estable, sent la boira el fenomen meteorològic més destacat a les planes i depressions de l'interior de Catalunya, especialment a la depressió de l'Ebre, persistent i, a vegades gebradora, afectant aquestes zones els primers vint dies del mes de gener.

Al llarg del mes, una àrea d'altes pressions es va traslladar cap al nord fins que el dia 19 va quedar centrada a la zona del mar del Nord i va assolir una pressió màxima de 1050 hPa. Aquesta situació va afavorir l'entrada a l'àrea mediterrània d'una pertorbació freda en els nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 metres d'altitud), la qual en superfície es va anar aprofundint provocant un flux càlid i humit del sud-est. El dia 19 aquesta configuració atmosfèrica estava perfectament definida i la baixa associada va rebre el nom de Glòria. Va provocar un temporal de llevant molt dur a tot el vessant mediterrani de la península Ibèrica amb destrosses generalitzades, especialment al front marítim, i diverses morts. A Catalunya han estat quatre les víctimes mortals, i molt quantiosos els danys materials.

Aquesta situació gairebé inèdita en un gener va acabar amb el bloqueig anticiclònic que havia estat persistent, i no es va restaurar la circulació zonal a Europa (vent de l'oest) fins a finals de mes. El pas d'un sistema frontal atlàntic va afectar el Principat els dies 25 i 26 de gener, destacant els 15,3 mm de Vilanova del Vallès (el Vallès Oriental).

Llevantada del dia 19 al 23 de gener


Els resum dels trets principals es detallen a continuació:

Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener de 2020 les acumulacions de precipitació van ser de fins a 500 mm, 150 cm de neu nova als cims del Ripollès, una ventada general i persistent, i sobretot un temporal marítim que en alguns casos no té precedents. Al llarg de l'episodi es van produir acumulacions de precipitació molt destacables, localitzades sobretot a sectors del prelitoral i del Pirineu oriental, però la precipitació va ser molt important arreu del país, totalment excepcionals al mes de gener. Concretament, 71 de les 96 estacions de la XEMA que tenen més de 20 anys de dades van mesurar la seva precipitació diària més important en un mes de gener. Cal remarcar que la precipitació va anar acompanyada de tempesta, meteor poc freqüent durant el mes de gener.

  • Per trobar una distribució semblant de precipitació cal retrocedir fins a la primera meitat del segle XX. Concretament, del 15 al 20 de desembre de 1932 també es van superar els 400 mm de precipitació a l'àrea del Montseny, interior de l'Alt Empordà, Garrotxa, Pla de l'Estany i l'est del Ripollès. Viladrau, Susqueda, Olot, Besalú o Oix van superar 500 mm, amb un registre de 522 mm a Olot. Curiosament, també va ser a l'hivern.
  • Algunes tempestes van descarregar més 20 mm en 30 minuts a sectors del litoral i prelitoral, superant així el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació. Els valors més destacats, 31,4 mm a l'Aldea (Baix Ebre) o 30,1 mm a Cabrils (Maresme) el dia 21.
  • Les tempestes van anar acompanyades en alguns casos amb calamarsa o pedra. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar un total de 5.514 llamps núvol - terra, dels quals 1.364 sobre territori català.
  • A banda de la gran nevada que es va registrar a les cotes altes del Pirineu i Prepirineu, amb gruixos de fins a 1,5 m de neu nova al Ripollès, al llarg de l'episodi es van produir nevades en altres sectors del país, amb una cota de neu molt variable. Durant el dia 20, Catalunya es trobava encara sota la influència de la massa d'aire fred provinent de l'interior del continent. La cota de neu es va situar entre 200 i 400 m a la Costa Brava i a les Terres de l'Ebre, amb enfarinades anecdòtiques a massissos del litoral empordanès i una important nevada a pràcticament tota la comarca de la Terra Alta, amb 30 cm de neu a la localitat d'Horta de Sant Joan (488 m). Al massís dels Ports, l'estació automàtica situada a 1.055 m va mesurar un gruix màxim de 55 cm abans que la neu es convertís en pluja la matinada del dia 21, si bé encara va nevar en alguns sectors fora del Pirineu, sobretot al Montseny i a la resta de massissos que envolten la comarca d'Osona, amb gruixos de 20 a 50 cm a 900 o 1.000 m. Cal destacar els 50 cm de Ciuret (1.176 m) o Cantonigròs (945 m), o els 45 cm de Rupit (855 m).
  • Al llarg del temporal, el vent de llevant i gregal va bufar amb molta força arreu del país, sobretot els dies 20 i 21 de gener, amb ratxes de gregal superiors als 70 km/h a gran part del país. el factor més destacat de la ventada va ser la seva persistència, fins al punt que el dimarts 21 va ser el dia amb una velocitat mitjana del vent més alta al conjunt del país com a mínim dels últims 10 anys.
  • El temporal marítim va ser un dels aspectes més destacats de l'episodi, ja que es va observar mar brava amb onades extraordinàries de 5 a 7 m a la costa catalana durant dos dies sencers (20 i 21), provocant una afectació generalitzada a tot el litoral, en molts casos amb danys sense precedents en les últimes dècades.
  • Al litoral Central i a la Costa Daurada hauríem tingut el temporal marítim més important de les últimes dècades, superant el dels dies 21 i 22 de gener de 2017. A la Costa Brava hi ha un precedent relativament recent d'un temporal marítim tant o més destructiu pel que fa a onades màximes, el del dia de Sant Esteve de 2008.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

El temps, en 1 minut