ERC es troba davant d'una nova oportunitat històrica per convertir-se en primera força en unes eleccions catalanes i aconseguir la presidència de la Generalitat per al seu cap de llista, Pere Aragonès, encara que manca per definir quins serien els seus socis de govern si aconseguís la victòria el 14F.1. LA MALEDICCIÓ DE LES ENQUESTES INCOMPLIDES

Va ocórrer el 2017 i en altres cites electorals en les quals ERC anava al capdavant en les enquestes fins que va arribar la data de les eleccions i els republicans es van veure superats, una maledicció que ja van vèncer en les generals i municipals del 2019 i que ara també busca trencar Pere Aragonès, ungit per Oriol Junqueras com a nou presidenciable del partit.

Aragonès, forjat a les joventuts d'ERC, fa més de quatre mesos que exerceix de vicepresident del Govern en funcions de president substitut, després de la inhabilitació de Quim Torra, temps que ha intentat aprofitar per potenciar el seu perfil de gestió i de lideratge en el Govern, encara que el seu punt flac pot ser el seu menor carisma, comparat amb Junqueras.2. VIA AMPLA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Després de pressionar l'octubre del 2017 per proclamar la independència sense que Carles Puigdemont convoqués abans eleccions, ERC ha fet un gir pragmàtic en aquesta legislatura i, sense descartar la via unilateral, ha prioritzat el diàleg amb l'Estat i ha prestat els seus vots per aprovar els Pressupostos Generals.

ERC proposa aglutinar tot el sobiranisme en un govern de "front ampli" -des de JxCat i el PDeCAT fins a la CUP i els comuns- en comptes d'apostar per un independentisme "de pocs i purs".

Els republicans es marquen com a objectiu que l'independentisme superi el 50% dels vots el 14F, però adverteixen que per fer efectiva la "república catalana", abans cal sumar més suports, un punt de fricció estratègica amb JxCat, que aposta per reactivar la declaració d'independència si se supera aquesta barrera del 50%.

3. PRESOS EN CAMPANYA

La campanya del 14F va arrencar amb una injecció de moral per a l'independentisme: la concessió, per part de la Generalitat, del tercer grau penitenciari als presos del procés, que van començar a participar en actes electorals des del primer dia.

Junqueras s'ha bolcat en suport d'Aragonès i s'ha retrobat amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que també ha obtingut el règim de semillibertat.

4. EL DESGAST DE LA GESTIÓ

La gestió de la crisi derivada de la pandèmia de Covid ha estat més una llosa que una oportunitat per a ERC, que controla conselleries clau en aquesta lluita i que, en lloc de lluir els seus titulars en els llocs més alts de la seva candidatura, ha situat la consellera de Salut, Alba Vergés, com a número 6 i Chakir El Homrani, al timó de Treball, Assumptes Socials i Famílies, com a número 9 per Barcelona.

A causa del dur impacte de la pandèmia en la sanitat i l'alta mortalitat a les residències d'ancians, Vergés i sobretot El Homrani han estat objecte de crítica des de l'oposició, encara que ERC espera que la ciutadania valori el seu "sentit de la responsabilitat" al llarg d'aquests mesos de gestió de la crisi.

5. BUSCANT EL COS A COS AMB EL PSC

ERC dirigeix tota la seva artilleria dialèctica contra el PSC i el seu candidat, Salvador Illa, a l'alça en les enquestes, i enfront d'ell Aragonès demana concentrar el vot útil de l'independentisme.

Respecte a JxCat, després d'una legislatura marcada per les constants baralles entre socis del Govern, els republicans creuen que és millor evitar les bregues electorals, conscients que els resultats poden obligar-los de nou a pactar amb Laura Borràs.