«Intensa». Així defineix la santpedorenca Laura Vilagrà l'atípica campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Amb una llarga trajectòria, com a alcaldessa i diputada, però després d'un temps apartada de la política, viu els comicis del 14-F des primera línia, com a número 2 de la candidatura d'ERC que encapçala Pere Aragonès. Aspira a ser la veu de la Catalunya Central en un hemicicle on confia que hi hagi majoria independentista i vol contribuir a teixir els consensos necessaris entre els partits partidaris de la República.

En el primer acte de campanya a Manresa ERC es va presentar com «l'eina més útil» per la Catalunya Central. Per què?

Hi ha molts candidats molt ben posicionats de la Catalunya Central i amb perspectives que si ERC té la presidència de la Generalitat puguem ser decisius al govern amb alguna responsabilitat i portarem la veu del territori sempre present. Jo sempre dic que porto el Bages al cap i les persones al cor i podem aportar els valors, les reivindicacions i els reptes que tenim. Som un territori important a Catalunya i ròtula de molts altres territoris.

I quins són per ERC els reptes per aquest territori?

La mobilitat sostenible amb el tren, que no és competitiu respecte del cotxe, i per fer-ho volem aprofitar els fons europeus que han de venir per temes de sostenibilitat i de transició energètica i ecològica. També tenim reptes en infraestructures físiques de carretera. Per altra banda, hi ha la recuperació econòmica i social del país.

I com preveuen fer aquesta recuperació?

A nivell social hi ha moltes persones que s'estan quedant enrere. Tenim un atur del 14% afectant molt més a nouvinguts, dones i joves, amb un 34%, i no ens podem permetre el luxe de perdre tot aquest potencial i hem de donar-los oportunitats i fer que la millor política social sigui un treball digne. Per la recuperació econòmica hem de poder tenir opcions als fons europeus, que han de ser un gran Pla Marshall.

A nivell personal què pot aportar Laura Vilagrà a un futur govern de Catalunya?

Jo diria tocar de peus a terra, que no és poca cosa. La majoria de la candidatura d'ERC prové del món municipal. Som persones connectades a la ciutadania i al territori, que coneixem molt bé la realitat i el patiment i això segur que ens aportarà un valor afegit per poder fer polítiques molt més encertades. En el meu cas, l'experiència de la gestió política, però també d'haver-ne sortit i veure des de l'altra banda com s'aplicaven les polítiques al territori, crec que és l'expertesa que puc aportar al proper govern si és que és el cas, que esperem que sí, liderat pel Pere Aragonès.

Un futur govern que tot apunta que necessitarà pactes...

Nosaltres plantegem incorporar tots els republicans al govern de la Generalitat. Hem de fer un govern el màxim de sòlid i ampli possible i anem des de plantejar-ho al PDeCAT, que seria el més a la dreta, a Junts, a la CUP i als Comuns. Amb els Comuns no sabem si arribarem fins al final, però podem arribar a uns grans consensos de país que creiem que és el que convé. D'entrada no vetem a ningú a la banda dels republicans. Ens sembla que és una proposta útil pel país que generaria grans consensos i que reforçaria el procés independentista.

En aquesta negociació postelectoral hi entrarà la seva experiència en teixir ponts?

Jo m'entenc amb tothom i he pogut governar amb governs molt amplis i intento veure què ens uneix i no què ens separa. El meu objectiu és intentar teixir aquests ponts com hem fet a la comarca i fer que els partits independentistes s'entenguin i arribem d'una vegada per totes a una estratègia conjunta i nedem en la mateixa direcció.

Quina estratègia tenen per assolir la independència?

Hem arribat a la conclusió que hem de ser hegemònics i no només superar el 50%, que evidentment és una condició necessària, però no suficient, sinó que hem de ser forts en molts més àmbits. Hem de ser més curosos i més intel·ligents que mai, per això la nostra via és la via àmplia cap a la independència.

El PSC de Salvador Illa és el rival a batre?

Salvador Illa ens vol fer jugar al joc de l'oca i tornar a la casella de sortida del 2010 com si res no hagués passat, com si l'independentisme hagués de desaparèixer per art de màgia, sense fer cap proposta. Per nosaltres és la defensa de l'status quo a nivell econòmic i no ens ho podem permetre. Per tant, hem d'entrar en una via de negociació, tothom s'ha de moure i, en aquests moments, l'immobilisme d'Illa efectivament per ERC és el rival a batre electoralment.

La natació, una de les seves passions, té un pes important en la vida de Laura Vilagrà (Santpedor, 1976). El seu lligam amb aquest esport l'ha acompanyat sempre i, de fet, la seva primera feina va ser de monitora de natació, «per pagar-me els estudis», assegura. És una nedadora de resistència i sap que cal nedar en la bona direcció perquè «fer-ho a contracorrent és molt difícil».

Mare de dues filles, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Direcció Pública a ESADE. Va ser alcaldessa de Santpedor (2003-2015) i diputada al Parlament de Catalunya (2006-2011). Del 2016 i fins a l'aplicació de l'article 155, va ser la delegada del Govern a la Catalunya Central. En aquest punt, va decidir fer un canvi en la seva carrera professional i va assumir el càrrec de gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella (AMPANS) i fins fa un parell de setmanes la de gerent del Consell Comarcal del Bages.

A banda de nedar també corre i camina. Li agrada llegir, «sobretot assaig, que em pot aportar coneixement» i comparteix amb les seves filles l'afició de visitar museus. «Elles es decanten per l'art modern». De música li agrada escoltar des de Txarango, Gertrudis, Blaumut o Obeses fins a Nil Moliner o Sabina, passant per grups anglosaxons. I de cinema? Ateses les circumstàncies familiars domina totes les pel·lícules infantils.