Ana C. Querol és avui la cara de la seva formació a Manresa. En un mes, serà l'única candidata de la Catalunya Central a les llistes electorals a les generals (en una posició discreta i sense possibilitats d'arribar al Congrés) i a les municipals, com a cap de llista. Jove encara en política, va acumulant experiència a cop de procés electoral.
Aquests dies de campanya s'està parlant molt de quin és el paper que ha de tenir Podem en la propera legislatura. Té una resposta?
Som la garantia que hi hagi un govern d'esquerres, un govern que faci un veritable gir cap a l'esquerra. I s'ha demostrat que quan hem pogut treballar ho hem fet en aquest sentit, tant en polítiques locals com generals, per exemple la protecció a la petita i mitjana empresa i la protecció als drets socials. I un paper, també, de plantejament d'un espai per tornar a buscar una solució per al conflicte català, a través del diàleg.
El paper de ser el suport a un govern...
(Interromp per aclarir) No, no, per ser suport no, per governar.
Bé, digui'n governar amb el PSOE.
Governar des de l'esquerra. Parlarem amb qui calgui parlar i del que calgui parlar per recuperar el que s'havia perdut amb els governs de dretes. Per recuperar el que s'ha perdut amb la reforma laboral, amb l'aplicació del 155, i avançar en drets socials i individuals.
Podem ha de ser l'accent per fer girar un nou govern cap a l'esquerra?
Unidas Podemos utilitzarà la seva força per fer el gir. Un accent? Esperem ser més que un accent. Esperem governar.
Les enquestes atorguen, i després ja veurem què passa, una majoria àmplia al PSOE. L'aparició de Vox, la radicalització de les formacions amb discursos més de dretes, el llenguatge dur en contra del procés català... són els factors que afavoreixen aquest suposat gir cap a l'es-querra?
Alerta amb les enquestes. En els últims comicis no hi havia cap enquesta que avancés la victòria d'En Comú Podem. Però dit això, jo crec que a l'Estat hi ha una societat majoritària d'esquerres, però determinades situacions poden fer créixer la bossa de l'abstencionisme. És cabdal que ens adonem de la importància que tenen les eleccions del 28 d'abril.
Com ara?
Ens hi juguem que uns resultats posin en dubte qüestions fonamentals de drets bàsics, que fins ara no s'havien posat en dubte. I d'altra banda, el futur de diàleg i d'anar a sumar, enfront dels misatges d'odi. No volem missatges d'odi, ni de confrontació. Volem un govern que governi per a tothom i ens ajudi a avançar.
Té la sensació que la societat està cansada de l'enfrontament, de la violència verbal, de l'exabrupte...
Parlar en nom de la societat és difícil. Sí que hi ha molta gent que tenim ganes que la política recordi les persones, les classes populars, la gent treballadora... Volem tenir una bona vida, amb un sou digne que ens permeti arribar a final de mes, amb uns bons serveis de salut, d'educació, una universitat assequible... Viure bé, no només sobreviure.
Van ser la força més votada en les darreres eleccions generals a Catalunya. El temps passat, les crisis internes, tot el procés... els ha fet més febles o més forts?
El temps ha passat i han passat moltes coses. Estem veient un clima que suma confrontació i polarització. Això no ens fa avançar. Aportar més eleccions no millora. Necessitem solucions polítiques i uns polítiques que sàpiguen gestionar els resultats. Nosaltres no hem mogut el nostre posicionament sobre Catalunya, sempre hem apostat per un referèndum pactat. El treball no és ràpid, és costós, i s'ha de fer. No hi ha altres sortides, ni més ràpides ni judicials.
Quan veuen que en paral·lel a la campanya hi ha uns polítics i uns líders socials catalans que seuen al banc del acusats
Ens sembla molt greu. Ens sembla molt greu la judicialització de la política. Molt greu l'abús de les presons preventives i molt greu les acusacions amb càrrecs absolutament inflats, en senyal de venjança. Per una banda, és terrible que aquesta gent sigui a la presó, i per altra, cal que trobem solucions polítiques.
De veritat creu que canviarà la situació al Congrés per pensar que hi haurà solucions polítiques?
Ha de ser possible. Els que no siguin capaços de fer política, seure i negociar, no hi haurien de ser.
I en la seva proposta de diàleg on es pretén arribar?
Creiem fermament que la solució passa per un referèndum pactat. I arribar aquí a través de la llei de claredat i fórmules que facin que la gent se senti interpel·lada.
Amb un referèndum pactat estarien al costat, per exemple, d'ERC
Quina posició d'ERC? La d'avui, la de fa una setmana, la de fa un mes... La sensació és que la campanya l'estan copiant de la nostra. Aquest és un dels problemes. Ara ERC s'està acostant a la nostra posició.
Veig que fan un eixamplament de les bases mutu?
Nosaltres el que hem fet ha estat el plantejament que he dit fins ara. Ens sabia més greu quan ERC parlava de «pantalles passades» i de de posar 18 mesos per tancar el procés.
A Catalunya, suposo que un bon resultat per a la seva formació seria repetir victòria. Si no és així hi haurà un cert aire de frustració?
Una victòria seria repetir, però si no és així, el que farem és gestionar el resultat que tinguem. I aprofitar tota la força per posar les persones al centre del debat. Ho farem amb tota la força que tinguem.
Què li ha passat a la Catalunya Central al seu grup que vostè és la número 26 i no n'hi ha cap de més ben situada. Per què?
És una llista de coalició en la qual ha calgut sumar moltes sensibilitats i s'ha volgut posar en valor la feina molt interessant de molta gent. Crec que la figura de Jaume Asens i la seva tasca, d'Aina Vidal... Hi ha hagut una feina i crec que el que era important era ser-hi i demostrar el compromís amb el territori.
Que hi hagi hagut dimissions, com la de Xavier Domènech i Elisenda Alamany, entre altres, la formació ho aguanta bé?
Són coses diferents. El que és greu és el transfuguisme, per al qui marxa, per al trànsfuga, i per al que compra. És greu el que ha fet Alamany i Nuet, però sobretot per a ERC. Les persones han de veure que del que es tracta és de treballar per uns objectius col·lectius per sobre dels individuals. Tenim una llista en la qual ens hem de sentir molt còmodes. Gent molt interessant i que ens representen a tots. Unes eleccions anticipades són anòmales, ens han agafat preparant les municipals...
Deixi'm fer-li la pregunta al revés. Com veu el seu partit a Catalunya?
Som una organització que ha intentat trencar amb el sistema de partits més tradicionals i buscar noves formes de treball. Però jo continuo creient en aquest funcionament. A Manresa també treballem amb el mateix sistema. És un treball diferent, però la societat ens demanava aquesta suma de les esquerres i poder treballar.
Digui'm tres o quatre idees d'aquestes polítiques socials del seu grup?
Posar al centre les persones. Treball digne i una fiscalitat justa, augmentar el salari mínim interprofessional fins als 1.200 euros que marca Europa. També, desfer les polítiques del PP per refer els drets laborals de tothom. Aquí qui està pagant més és qui menys té, i això és una situació anòmala i, fins i tot, inconstitucional.
