Aquests són els candidats de les eleccions generals 2023

Aquest 2023, la ciutadania espanyola no gaudirà d’un estiu tan tranquil com anys anteriors. Els mesos de juliol i agost estaran marcats per una frenètica actualitat política que tindrà el punt àlgid el 23 de juliol amb la celebració de les eleccions generals.

Des del moment en què el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar l’avanç electoral el 29 de maig, un dia després dels comicis municipals i autonòmics en els quals el PSOE va patir un mal resultat i el PP va sortir enfortit, les formacions polítiques van començar a dibuixar les seves estratègies polítiques.

Els resultats de les eleccions del 28M van minvar el poder territorial dels socialistes i Sánchez va decidir agafar el toro per les banyes i avançar el final de la XIV legislatura. El primer Govern de coalició d’esquerres de la democràcia tenia data de caducitat. Només dos dies després, el líder del PSOE va reconèixer davant els diputats i senadors del seu partit que va prendre la decisió d’avançar les eleccions generals per la seva «consciència».

D’aquesta manera, el compte enrere es va posar en marxa i el calendari va començar a apressar els partits, que havien de configurar les seves candidatures al Congrés i al Senat al mateix temps que es lliuraven les negociacions per establir els parlaments autonòmics i els ajuntaments.

El primer a abandonar la carrera per presentar-se a les generals va ser Ciutadans, que va decidir fer marxa enrere després dels mals resultats obtinguts el 28M. Fòrum Astúries i el Partit Regionalista de Cantàbria, després de la «patacada» de Miguel Ángel Revilla a les autonòmiques, seran també grans absències. Molts electors també trobaran a faltar les paperetes de Podem, Més País i Compromís, que aniran integrades a la coalició Sumar, liderada per Yolanda Díaz.

A continuació s’exposen les principals formacions que finalment es presentaran a les eleccions generals del 23J i quins són els candidats a la presidència del Govern en aquesta nova legislatura. Per consultar totes les formacions, faci clic aquí.

PSOE | Candidat: Pedro Sánchez (número 1 per Madrid)

El Partit Socialista repeteix candidatura amb l’actual president del Govern, Pedro Sánchez, que buscarà revalidar el seu càrrec al capdavant de l’Executiu. El líder del PSOE s’ha mostrat al començament de la precampanya com l’alternativa a un hipotètic Govern de Feijóo i Abascal. Amb un missatge més dur davant l’«extrema dreta i la dreta extrema», Sánchez ha instat el líder de l’oposició a sis debats cara a cara. Proposta que els populars, veient-se més forts en les últimes eleccions i a les enquestes, van rebutjar.

PP | Candidat: Alberto Núñez Feijóo (número 1 per Madrid)

Alberto Núñez Feijóo està convençut que ha arribat el seu moment. L’històric dirigent del PP de Galícia s’estrena com a candidat a unes generals i ho fa amb l’objectiu d’arribar a la Moncloa. Feijóo, que va arribar a Génova després de les disputes internes a les files populars que van acabar amb Pablo Casado fora l’abril de 2022, s’ha encapçalat del discurs de «derogar el ‘sanchisme’» i ha basat bona part de la seva campanya en promeses d’eliminar algunes polítiques imposades per Sánchez, com la ‘llei trans’ i la de memòria democràtica, així com eliminar el Ministeri d’Igualtat i la reforma laboral.

Vox | Candidat: Santiago Abascal (número 1 per Madrid)

Els bons resultats obtinguts en les eleccions del 28 de maig van atorgar a Vox un paper fonamental per a la conformació d’autonomies i ajuntaments als governs del PP. La formació de Santiago Abascal, que repetirà la seva candidatura per quarta ocasió consecutiva en unes generals, busca aconseguir uns grans resultats que li permetin tenir prou força per arribar a la Moncloa en un Executiu al costat dels populars.

Sumar | Candidata: Yolanda Díaz (número 1 per Madrid)

L’avanç electoral orquestrat per Sánchez va limitar el temps per celebrar unes primàries a Sumar, com volia fer la seva líder, Yolanda Díaz. El compte enrere va començar a córrer i la vicepresidenta segona i ministra d’Economia Social va mantenir unes negociacions «exprés» per aconseguir el suport dels partits d’esquerres i formar unes llistes que representaran i respectaran les diverses peculiaritats de les forces congregades.

Malgrat la lluita contra el temps, Sumar ha aconseguit unir les principals forces a l’esquerra del PSOE, entre elles Podem, que va entrar a formar-ne part gràcies a un acord ‘in extremis’ i no exempt de polèmica. Tenir més La formació morada exigia tenir més pes a les llistes electorals i mostrava el seu malestar pels vetos a personalitats rellevants, com Irene Montero i Pablo Echenique. Amb tot, Sumar es presenta a les eleccions del 23J com la segona gran força política en aquest espectre electoral.