Turull demana als votants des de Manresa que no deixin que Illa sigui el president

El secretari general de Junts centra els seus atacs en el candidat socialista durant el míting central de campanya a la ciutat

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Els silencis compten tant en política com les paraules. I el fet que al míting central de campanya de Junts a Manresa no es pronunciés el nom de Pere Aragonès ho diu tot. Junts planteja la campanya com una lluita entre dos i el secretari general del partit, Jordi Turull, se’n va fer un fart de parlar bé de Puigdemont i malament d’Illa. Va demanar als votants, fossin o no independentistes, que no fessin confiança a algú que «no porta Catalunya al cor» quan triïn el 12 de maig la màxima figura institucional del país.

Turull va fer una pregunta: «Qui defensarà millor Catalunya?». I ell mateix se la va respondre: «un sucursalista del PSOE i de Madrid, no».

Turull només es va referir al govern d’Esquerra dient que era com una «gestoria», un autèntic «ensopiment», un «tap», un intent «que sigui tot públic per, al final, no fer res». 

Turull va començar ficant-se el públic a la butxaca amb una broma adreçada a la vigatana Anna Erra, presidenta del Parlament, que l’havia precedit en l’ús de la paraula. «Som al cor de Catalunya encara que als de Vic els costi dir-ho».

Agraïment a Joan BonaNit

Va afirmar que se sentia un veí de la ciutat, més concretament de la població veïna de Sant Joan de Vilatorrada després dels més de tres anys passats a la presó de Lledoners. I va aprofitar per agrair al manresà Joan Porras, també conegut com a Joan BonaNit -que era a l’escenari-, per ajudar-lo a ell i a la resta de presos a sentir-se menys sols.

El secretari general de Junts va admetre que el seu discurs naixia «més de l’ànima que de la matèria» en uns comicis «absolutament transcendents en els quals ens podem jugar la nació i la llengua». Així que es va posar en pla kennedynià per demanar al públic que no pensés en clau què diuen que faran per mi aquests polítics sinó «què puc fer jo per Catalunya».

El moment en què ets a casa i et passen la presidenta del Parlament per telèfon

Andrea Izquierdo

Situats en aquesta «cruïlla fonamental» que passa per les urnes el 12-M va demanar que es desterressin les paraules «resignació, renúncia i rendició», que s’obrissin bé els ulls per fer despertar PSOE i PP «del somni humit de fer-se amb les institucions de Catalunya» i conjurar-se «no per tornar-ho a fer, no, sinó per acabar-ho». «La història ens crida».

El socupants de les 160 cadires desplegades davant l’escenari a la Plana de l’Om van esclatar en aplaudiments. També la gent que hi havia dreta seguint l’acte electoral en el qual també van participar la presidenta del Parlament, Anna Erra; el diputat bagenc al Parlament de Catalunya i número 14 a les llistes de Junts, el sallentí David Saldoni; Clàudia Cots, número 29 a les llistes de Junts per Barcelona, i la resta de candidats bagencs a les llistes de Junts, així com el cap del grup municipal de Junts a Manresa, Ramon Bacardit.

Manresa a l'agenda del govern

Aquest darrer havia subratllat durat la seva intervenció que «Manresa necessita tornar-se a il·lusionar» i que per això la ciutat «no només necessita un lideratge adequat del seu alcalde, sinó que el govern del nostre país posi la ciutat a la seva agenda».

La presidenta del Parlament i candidata per les eleccions del 12M, Anna Erra, va defensar que a Catalunya li cal un govern i un president «que lideri, que cregui en les vuit comarques i els municipis de la Catalunya Central i que hi aposti, que defensi sense complexos la llengua arreu i afronti decididament el repte demogràfic de la Catalunya dels 8 milions».

Anna Erra va assegurar que el projecte de Junts és sinònim «d’ambició, lideratge, idees clares i mesures per aixecar Catalunya». La de Junts és l’única alternativa per recuperar la iniciativa, sense renunciar a res, ni al bon govern ni a la independència».

Per la seva part, David Saldoni va posar èmfasi en la necessitat d’actualitzar-se com a país. «L’aprenentatge de tot el que hem viscut, ens ha de servir per projectar-nos cap al futur. Hem de definir quin país tenim avui i com el volem dibuixar. Hem de somiar com volem ser».