Ahir votàvem amb la incertesa que tot el que havíem avançat els darrers 40 anys podria anar endarrere, cosa que explica una gran part de l'importantíssim augment de la participació.

Resultats a la mà, una dada molt positiva: la suma per a un Govern espanyol d'extrema dreta queda molt i molt lluny de ser viable (a Catalunya, 7 diputats sobre 48). Però al costat d'això, una incògnita que malauradament té poc d'incertesa: actuarà el PSOE de manera diferent davant del repte democràtic plantejat a Catalunya? I també, es deixarà clar des d'aquí que aquest canvi des de les institucions espanyoles és absolutament imprescindible?

I enfocant-nos a Catalunya, el més rellevant és que al Congrés de Diputats espanyol per primera vegada hi haurà més diputats catalans partidaris de la independència que diputats explícitament contraris, amb un resultat especialment positiu per a ERC. I torna a ser destacable la capacitat de Junts per Catalunya de resistir els mals auguris que massa gent -i no només des de fora del país- intenta repetidament escampar cap al que representa. En aquest sentit, serà molt rellevant conèixer el suport que el president Puigdemont rebrà a les eleccions del proper dia 26 de maig.

I, finalment, es manté el dubte de què hi guanya l'independentisme presentant-se per separat: cal esperar que no sigui la tàctica perfecta per justificar que els esforços postelectorals s'han de dedicar a arribar a punts d'acord, quan haver acordat abans i guanyar encara més clarament permetria que totes les decisions posteriors fossin en clau d'objectiu i no de partit.