Més que en l'escenari d'un debat electoral, ahir la Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran va convertir sala d'actes del Casino de Manresa en una àgora ciutadana en què el públic va agafar per la camisa o per la samarreta els nou candidats a l'alcaldia convidats per l'organització perquè escoltessin les seves demandes.

Amb la sala plena de gom a gom, públic i candidats quedaven a tocar i del frec a frec, com a mínim, va sorgir un punt de consens: a la ciutat manquen places públiques de residència per a la gent gran.

Però això ja se sabia (vegeu Regió7 del 28 de febrer). Al conjunt de la ciutat hi ha un total de 91 places de residència públiques i 135 de concertades i en serien necessàries el doble, amb el consegüent èxode de persones que no es poden quedar allà on tenen l'entorn familiar.

L'alcaldable de Junts per Manresa, Valentí Junyent, va assegurar que es posaria sòl a disposició de la Generalitat per construir una nova residència. El candidat d'Esquerra, Marc Aloy, va explicar que ja s'ha fet un pas endavant perquè fins ara la Generalitat mirava l'oferta de places en conjunt i el resultat era que la comarca tenia una ràtio que considerava acceptable, però no es tenia en consideració que si s'agafava la població de Manresa i les places públiques de què disposava els números no sortien tan bé.

Així que l'alcaldable socialista, Felip González, va dir que si hi havia consens tocava anar tots plegats a reclamar un increment de places.

Però n'hi va haver més: l'alcaldable de Ciutadans, Andrés Rojo, va lamentar que els partits que reconeixien la infradotació de places residencials de Manresa en aquell escenari després bloquegessin iniciatives parlamentàries del seu partit per solucionar-la. Un posicionament que va ser contrarestat per l'alcaldable de Primàries Manresa, Marc Olivé, plantejant que només amb la independència es podrà disposar dels recursos per afrontar les polítiques socials que calen. En un altre moment va convidar el regidor que toqui a pujar al bus, veure els problemes i arreglar-los. Rojo no va deixar passar l'oportunitat de dir que es parlava molt d'independència però poc de dependència. Cada formació va plantejar les seves propostes, des de l'alcaldable de Fem Manresa, Roser Alegre, que va plantejar la necessitat de reorganitzar i redistribuir els recursos de serveis socials, al candidat del PP, Joan Comas, que va dir que tot el que es deia estava molt bé, però, a més, calia que els arquitectes dissenyin els habitatges pensant en la tercera edat.

L'alcaldable de Manresa en Comú, Ana Querol, va criticar el govern municipal per no liderar les reivindicacions socials i deixar que la feina la fessin les entitats. El candidat de Podem, Carmelo Plaza, va insistir en la mancança que pateix l'Ajuntament de protocols per donar resposta efectiva a emergències socials.

El debat polític es desenvolupava en aquest marc quan el públic va poder intervenir i va criticar que hi hagués conductors del bus urbà que no acostaven prou els vehicles a les plataformes tot i tenir els mitjans mecànics per fer baixar l'autobús, que tothom s'hagués posat alegrement a fer d'Internet la porta dels tràmits i la informació, quan hi ha una quantitat significativa de gent que ni el fa servir ni pensa fer-ho, que no es consensuessin prou les polítiques socials, que es deixés caure sobre les espatlles de les dones les tasques de cura de la gent gran, que manquen serveis per facilitar que es pugui envellir a casa i que els diners públics que van a parar al Bàsquet Manresa s'haurien de destinar a altres prioritats.

Aquí és quan el debat va arribar de veritat al cos a cos, perquè el públic que omplia la sala el que estava expressant era que no hi havia anat perquè cada formació política exposés un brillant programa electoral sinó a comprometre'ls en la necessitat de fer política no cada quatre anys sinó cada dia. No només si governen sinó també si són a l'oposició. No només si aconsegueixen representació institucional sinó també en nom dels centenars de persones que els hagin votat, malgrat que no obtinguin ni un regidor. Que no es dilueixin les necessitats socials en entrar en contacte amb els interessos de partit. Que els responguin les instàncies.

Tant si obtenen representació institucional com si no, les formacions polítiques tindran oportunitat de respondre al llarg dels pròxims 4 anys a les demandes expressades ahir al llarg de més de dues hores de debat.