28 de maig de 2019
28.05.2019
Regió7

ERC a Manresa i la CUP a Berga es queden la major part del creixement de la participació

L'increment en el nombre de votants fa que certes formacions perdedores experimentin augments en el nombre de paperetes

27.05.2019 | 23:50
Uns votants examinen les piles de paperetes al col·legi electoral de la Font dels Capellans (Manresa)

Mentre la gent feia més o menys cua als col·legis electorals, en alguna cadena televisiva projectaven la pel·lícula L'últim vot, dirigida i protagonitzada el 2008 per Kevin Costner. Al film, un error tècnic fa que un home del carrer, més aviat un perdedor de la vida, hagi de repetir el seu vot a les presidencials d'Estats Units, però com que hi ha hagut un empat total, aquest vot decidirà el nom del president. Com que la passen de tant en tant, no els revelarem el final, però ja es poden imaginar les pressions a què es veu sotmès el protagonista.

Diumenge a la nit, a Manresa, molts polítics tenien ganes de posar un nom i una cara a les onze persones que van decantar (pendent de recursos!) l'alcaldia a favor de Marc Aloy i en contra de Valentí Junyent. Els uns, per agrair-los-ho. Els altres, potser, per explicar-los que s'havien equivocat. Qui són aquests onze, aquest 0,03% del total de votants? La resposta és clara: com a tals onze, no existeixen. Són qualsevol onze que hagin votat amb la papereta d'Esquerra. No cal ni tan sols que fa quatre anys ho haguessin fet amb la de CiU, sigla amb què es presentava l'encara alcalde Junyent, ja que totes dues formacions han guanyat electors.

L'increment de la participació ha estat un factor important d'aquestes eleccions. Gairebé cinc mil votants més que fa quatre anys, deu vegades més que l'increment del cens. Més de quatre mil persones que l'última vegada es van quedar a casa aquesta vegada han anat a votar per triar els regidors de la ciutat de Manresa. Aquest increment del nombre de votants ha provocat que gairebé totes les formacions millorin els resultats absoluts, però no tots han participat de la mateixa manera en el repartiment del pastís.

El nombre de votants ha crescut un 17%. Aquesta és la referència amb què cal examinar els guanys de les formacions. Les que hagin augmentat per sota de la referència no es poden considerar afortunades, per molt que tenir més vots es pugui exhibir com un consol.

Han incrementat per sobre del 17% tres formacions: Esquerra (42,69%), el PSC (60,01%) i Ciutadans (24,56%). Han crescut per sota d'aquesta xifra tres formacions: Junts per Manresa (12,92% més que CiU fa quatre anys), Fem (8,6% més que la CUP) i En Comú (7,63% més que ICV). Tant el PP com Podemos (en relació amb Democràcia Municipal) i Vox (en relació amb Plataforma per Catalunya) han perdut vots. La candidatura de Primàries no té amb què ser comparada.

Una mostra clara del repartiment desigual de l'increment de participació el trobem en el fet que el creixement d'ERC suposa més de la meitat de la xifra de nous votants. Això no significa necessàriament que tots els 2.728 vots en què ha augmentat el resultat d'ERC procedeixin d'anteriors abstencionistes. És més raonable pensar que una part té aquest origen però una altra part procedeix d'anteriors votants d'altres partits de l'espectre independentista o sobiranista, de gent amb sensibilitat progressista o que desitja un cert canvi de rumb en el govern de la ciutat sense abandonar les referències nacionals. Aquí hi podem trobar un destí per a una part gens menyspreable dels 591 vots que fa quatre anys van anar a MoVem, la candidatura sorgida del moviment veïnal que no va arribar a obtenir cap regidor.


Recular tot i créixer

Els mil vots més que recull Junts per Manresa en comparació de la CiU del 2015, és a dir, els mil vots més de Valentí Junyent suposen de fet una reculada si tenim en compte l'increment de la participació. Si tenim present l'expectativa de rebre una part proporcional d'aquest increment, es conclou que aquesta formació ha perdut alguns centenars de vots en diferents direccions, però sobretot cap a Esquerra, i probablement també cap a Primàries, que han rebut 792 vots de persones queixoses per la manca d'unitat de l'independentisme, sentiment que s'expressa més en l'entorn de Junts que en el d'Esquerra. Els seus millors resultats coincideixen amb barris tradicionalment «convergents». Els vots de Primàries no es tradueixen en cap regidor, però resten al conjunt de l'independentisme i poden haver marcat la diferència en el resultat final.

La CUP manté la mateixa presència que tenia fins ara al consistori manresà, ja que són seus els tres regidors que ha obtingut la llista presentada amb el nom de Fem i que no tenia cap afiliat a una altra formació (en aquest cas, EUiA) fins la quarta posició. Els cupaires aconsegueixen 259 vots més que fa quatre anys, però és un increment inferior al que els tocaria per l'ascens de la participació.

En l'espai no independentista, els socialistes experimenten l'ascens més important: un 60% més de vots, amb els quals guanyen un regidor i esdevenen la tercera força municipal, quan fins ara eren la quarta darrera de la CUP. Guanyen 1.778 vots, dels quals 504 són els que els tocarien per l'augment de la participació, de manera que 1.274 vots són guany net que procedeix en una part important d'una mobilització d'abstencionistes d'eleccions anteriors, que s'havien quedat a casa en els pitjors moments del socialisme espanyol i ara han reviscolat per l'efecte mobilitzador de Pedro Sánchez, especialment als barris de més tradicional implantació: Balconada, Font, Xup i Sant Pau, on és el partit més votat.

En una altra part de la pujada socialista hi ha l'aprofitament de la forta caiguda del PP, que perd quasi dos de cada cinc vots de fa quatre anys. La minva del PP, però, va també a parar en part a Ciutadans, que creix més que la participació i consolida els seus dos regidors. Quant a Vox, és significatiu que ni tan sols arribi a igualar el magre resultat de Plataforma per Catalunya fa quatre anys. De fet, es queda gairebé cent vots per sota.

Que l'independentisme ha guanyat a Manresa queda fora de qualsevol dubte. De fet, si comptem que un dels nou regidors que va obtenir CiU fa quatre anys es va mantenir almenys inicialment en l'òrbita d'Unió quan la coalició va trencar-se, caldria reduir la xifra a vuit, que sumats als set d'ERC i als tres de la CUP donaven la xifra de divuit. Si prescindim d'aquest matís, les tres llistes van sumar dinou regidors llavors i els han tornat a sumar ara. La diferència és que llavors CiU va aconseguir-ne nou i ERC set, i ara han empatat a vuit regidors cada un. Però si anem a mirar les xifres de vots, no hi ha tal igualada. La resultant final de guanys i pèrdues del sector independentista, comprenent-hi les tres formacions esmentades, així com MoVem fa quatre anys i Primàries aquest any, dona un guany conjunt de 4.230 vots, que suposen un 89% de l'increment total de la participació. És a dir, nou de cada deu nou votants incorporats a l'escrutini de diumenge passat ho han estat a benefici de l'independentisme. Per contra, els guanys i pèrdues dels partits del que podríem anomenar «bloc del 155» donen un saldo final positiu molt menor, de 1.605 vots més que fa quatre anys. La suma de les dues xifres supera la de nous votants perquè hem deixat fora del càlcul els partits que no són ni independentistes ni del bloc del 155, és a dir, En Comú i Podem, que ofereixen un resultat conjunt negatiu, amb una minva de prop de nou-cents vots.


La victòria de Venturós

A Berga la formació de l'alcaldessa Montserrat Venturós s'ha alçat amb la victòria i a més a més ho ha fet sumant dos regidors als sis que ja tenia, de manera que voreja la majoria absoluta que a la ciutat està situada en nou regidors d'un ajuntament de disset. Junts per Catalunya manté els sis regidors que tenia, i el PSC també conserva el seu únic representant, mentre que els dos que guanya la CUP són a costa d'un que en perd Esquerra i un altre que perd el sector dels Comuns en relació amb el d'ICV de fa quatre anys. Dues desaparicions que es produeixen per pèrdua de vots agreujada pel fet que l'increment de la participació ha encarit el cost de cada seient a la casa consistorial de la plaça de Sant Pere.

En total, a Berga s'han registrat 1.781 vots al partit més que fa quatre anys. Això significa un 28% més que fa quatre anys: una dada espectacular. La diferència d'aquesta xifra amb la variació de la participació bruta es deu a la variació del nombre de vots en blanc, molt menor en aquestes que a les anteriors, i això és senyal que menys electors no sabien què votar.

D'aquest increment dels vots a partits, Venturós se n'ha endut 1.099, que equivalen a tres de cada cinc. Per això la brillantor del seu resultat. JxCat, en canvi, només creix 159 vots en relació amb el resultat de CiU de fa quatre anys, i aquesta xifra és menor del que li pertocaria per quota proporcional de l'increment de la participació. Per tant, ha experimentat una minva, encara que no es tradueixi en el nombre de regidors. Ara bé, en comentar els resultats de JxCat cal no oblidar l'existència d'un competidor directe nascut com qui diu de les seves entranyes i que li ha suposat una competència directa: Decidim Berga, una formació amb notoris històrics de Convergència en el seu entorn i que s'adreçava al mateix electorat. Ha obtingut 183 vots que en altre cas probablement haurien sumat a JxCat, sense que aquesta addició hagués variat el nombre de regidors. Si de cas, la formació hauria defensat una mica millor la seva parcel·la, però encara lluny del que li correspondria en proporció a l'increment de la participació. En conseqüència, no ha cedit vots només en direcció a Decidim sinó també en direcció a la formació independentista que més creix, la CUP.

Esquerra ha tingut pèrdues netes. Ha aconseguit 26 vots menys que fa quatre anys i, a més a més, per mantenir la posició hauria d'haver sumat gairebé tres-cents nous votants. La seva davallada és netament en benefici de Venturós, que d'aquesta manera es converteix en el punt de convergència d'una cessió de vots tant postconvergents com republicans.

Els socialistes incrementen el nombre de vots en un 44%, i en xifres absolutes, en 252, dels quals una gran part procedeixen dels 204 que perd la candidatura dels Comuns en comparació de la d'ICV. Això implica que l'ascens socialista aprofita molt poc l'increment de la participació, i per tant, en realitat està perdent vots, una pèrdua que explica una mica menys de la meitat del que obtenen el PP i Ciutadans, candidatures noves que també aconsegueixen vots procedents de l'abstenció de l'electorat unionista. Una part dels nous votants es deu, per tant, a aquest sector, tot i que el gruix només s'explica per una mobilització independentista a favor de l'alcaldessa que ha plantat cara a l'Estat i ha estat inhabilitada per aquest motiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook