Quinze dies després de la cursa de Le Mans, en un Gran Premi de França que va acabar malament per a Toni Elías ja que no va poder puntuar, el mundial es reprendrà aquest cap de setmana a Mugello. En el circuit italià, el manresà hi té bones sensacions, malgrat que és un dels traçats més complicats que hi ha en el mundial.
Fa dues setmanes, a França no es va concretar en resultats una bona posada a punt de la moto que va tenir el greu inconvenient de les males condicions meteorològiques. En els entrenaments de dissabte, el manresà va millorar sensacions sota la pluja i es va situar catorzè a la graella. Una cinquena plaça que el feia ser optimista de cara a la cursa i que millorava molt una 23a plaça que havia aconseguit en la jornada del divendres. Damunt de la Kalex, el bagenc havia guanyat confiança i afrontava amb il·lusió la cursa. Però res no li va sortir bé a l'hora de la veritat; s'ha de recordar que un primer i greu problema va sorgir poc abans de l'inici de la cursa francesa, quan els mecànics van trobar un forat en el radiador de la moto just quan estava a punt per fer la volta de formació. La màquina va ser retirada cap als boxes i, gràcies a la feina que van fer plegats els mecànics d'Avintia (els de Moto2 i MotoGP), Elías va estar a temps de poder incloure's a la graella, tot i que ho va fer amb el greu handicap de sortir l'últim dels participants, cosa que va deixar en no-res l'actuació positiva de dissabte, que l'havia situat 14è.
Però si els minuts abans ja van ser accidentats, la cursa no va ser pas millor, ja que Elías va haver de jugar una carta ofensiva des dels primers revolts. La pista tenia unes condicions que no eren uniformes, amb zones seques i unes altres de més mullades. El pilot d'Avintia, en tot cas, va remuntar fins al novè lloc amb accions meritòries. Però en la cinquena volta, una caiguda era el punt final de les seves esperances per puntuar.
Sempre massa enrere
Les altres tres proves que fins ara ha disputat Toni Elías al mundial d'enguany de Moto2 tampoc no li han sigut massa favorables, lluny dels registres del 2010, quan ell es va convertir en el primer campió del món d'aquesta categoria.
El debut va ser força frustrant, en un circuit de Losail (Qatar) en el qual Elías no es va trobar mai amb condicions de poder rodar amb els primers de la cursa. Al final, amb la catorzena posició, va aconseguir sumar un punt, un botí escàs en la primera presa de contacte amb un mundial en el qual espera fer un tomb radical a dos anys grisos en els quals ha corregut en Moto2 i en la categoria reina de MotoGP.
El segon episodi de l'any va ser en el traçat nord-americà d'Austin, a Texas. En aquesta ocasió, el seu lloc a la graella va ser un setzè, que tampoc no el va deixar gens content. En tot cas, el desè lloc que va assolir en la prova ha estat dels millors moments fins ara del curs, amb una bona remuntada que va saber completar aguantant pilots com Mike di Meglio, Jordi Torres i Ricky Cardús.
Era un pas endavant que volia ratificar en la tercera prova, a Jerez, i que Elías es va agafar amb molta ambició. Va ser 12è a la graella i confiava fer un salt endavant, lluitar a prop de les posicions de podi. La 9a posició al final de la cursa ha estat, fins ara, el millor resultat, però Elías creu que pot fer molt més amb la seva moto.
