Punt final de l'aventura a la Lliga de Campions del Barça. El primer gran títol de la temporada s'escapa en una nit al Calderón en la qual el Barça va anar sempre al darrere de l'Atlètic: en el marcador i en intensitat. Aquell gol que hauria dut a la pròrroga mai no va arribar. Sense efectivitat, el toc del Barça va ser inútil.

El primer cop d'efecte del partit va arribar minuts abans que els equips saltessin al camp. Diego Costa, que és la principal referència de l'Atlètic aquesta temporada en l'atac, no era a l'onze titular i ni tan sols estava convocat. L'hispanobrasiler no es va recuperar a temps d'unes molèsties que ja el van afectar en el partit de fa set dies al Camp Nou i el seu lloc era ocupat per l'asturià Adrián, gairebé inèdit aquest curs, que havia de ser el complement de Villa. Martino no oferia sorpreses, amb presència de Cesc com a fals 9, amb Messi per la dreta i Neymar en la posició més natural, per l'esquerra.

Els primers deu minuts de partit van ser frenètics, i el Barça va anar de corcoll darrere un adversari que aconseguia totes les pilotes dividides i li guanyava l'esquena cada vegada. Si bé el primer xut va ser un de Leo Messi, desviat, al minut quatre ja ho va provar de lluny Raúl García. Va ser l'avís de la doble ocasió de només un minut després que seria letal per als blaugrana, ahir de negre: Adrián va rematar al pal dret de Pinto, cap defensa no va aconseguir tocar pilota i era Gadi qui amb el cap feia pujar l'1-o. Els jugadors de Tata Martino van quedar xocats, sense reaccionar. Pinto es va fer un embolic amb una acció en els peus, i després era Villa qui picava amb violència l'esfèrica, que s'estavellava el pal esquerre. Tot i que el Barça va tenir una ocasió en la centrada d'Alves que el cap de Leo Messi va enviar fora per centímetres, va ser de nou l'Atlètic de Madrid qui feia tremolar la porteria catalana, de nou Villa xutava amb intenció i era el travesser qui repel·lia la pilota.