"L'últim partit a la pista del Reial Madrid va ser el final somiat per a la meva carrera", va explicar ahir Roger Grimau (Barcelona, 1978) a Regió7, unes hores després d'anunciar la seva retirada en el seu compte de Twitter. "Després de molts anys de somni ha arribat el moment de despertar. Deixo de jugar a bàsquet FELIÇ per una carrera que mai hauria imaginat, trobant gent molt interessant pel camí i amics que quedaran per sempre. Moltes gràcies a tots pel suport infinit que m'heu donat a tot arreu!", va escriure en dos tuits Grimau, que va confirmar una retirada que es rumorejava des del seu darrer partit amb La Bruixa. A Manresa es retira un dels millors jugadors catalans de l'última dècada, una entitat a can Barça i amb una trajectòria admirable a l'ACB, amb un palmarès dels que fan patxoca.

Des del xiulet final al Barclays Centre de Madrid, on La Bruixa va aconseguir la gesta de la salvació derrotant al campió d'Europa, el barceloní va començar a pensar en la retirada. "La primera setmana va ser de descompressió, gaudint de l'èxit de la salvació i descansant", explica el barceloní, que continua narrant que els següents 15 dies "em vaig plantejar què fer, comentant-ho amb la família...un dia m'aixecava i pensava en retirar-me i l'endemà al revés...tenia molts dubtes". Al final, va optar per la retirada. Enrere deixa un currículum envejable. És el mitjà d'una saga de tres germans entregats al bàsquet i el segon que passa per Manresa després del Jordi, el més petit.

El seu somni era dedicar-se al bàsquet i, com tot aficionat al Barça, fer-ho en el club blaugrana. I Grimau va ser dels pocs afortunats que va aconseguir fer realitat els seus somnis.

La seva trajectòria va començar a les categories inferiors del Joventut de Badalona, on va debutar a l'ACB la temporada 96-97. Posteriorment va marxar a Lleida, un punt clau per entendre la seva trajectòria. Allà es va convertir en el referent d'un equip que va pujar de la LEB a l'ACB amb ell com a estrella, el que li va permetre complir el seu somni de fitxar pel Barça. Durant els vuit anys d'idil·li amb el club de la seva vida, Grimau va aixecar diversos trofeus, però el més important va ser l'Eurolliga de la temporada 2009-10 que va aixecar com a capità del club.

Després, tres temporades a Bilbao, disputant una final de l'ACB i una altre de l'Eurocup, abans d'arribar a Manresa per formar part del "miracle"de la salvació. I ara? "Aquest juliol tinc el curs presencial d'entrenador. M'agradaria començar una carrera com a tècnic, però no sé com ni on".