«El meu objectiu és fer podis al mundial de trial»

Diumenge va ser un dia gran per a Elisabet Solera. La pilot de trial de 22 anys, la manresana del Moto Club Baix Berguedà, aconseguia el títol del campionat estatal absolut de trial després d´haver de lluitar fins a la darrera de les zones del traçat de Cal Rosal per evitar ser superada a la classificació general per l´anoienca Mireia Conde. Per a la manresana, que va començar a anar en moto als 6 anys i que està preparant les oposicions per entrar al cos dels Mossos d´Esquadra, és un moment dolç, però li falta assegurar el campionat català i té al davant el repte d´assolir bons resultats també al mundial.

-Ha rebut moltes felicitacions? N´hi ha hagut alguna que li hagi fet una gràcia més especial durant les últimes hores?

-Sí, han sigut molt agradables, i la veritat és que he tingut alguna sorpresa, com que Fujinami, pilot japonès del mundial de Montesa Honda, hagi fet un m´agrada en el Facebook, no m´ho esperava. I en el moment de guanyar també hi va haver molts pilots, com ara Adam Raga, que se´m van acostar i em van donar l´enhorabona.

-Es va emocionar més en acabar l´última zona o bé al podi? Què li va dir la seva rival al títol, Mireia Conde?

-Doncs, més en acabar la zona. Sabia que havia de fer un zero, que no podia penalitzar si volia ser la campiona. Abans de començar la zona sí que estava nerviosa, m´hi jugava molt. Però després la vaig fer molt segura, i molt concentrada. Em vaig sorprendre a mi mateixa! I sí, després de la zona, quan tot ja havia acabat bé, va ser quan més em vaig deixar anar, i més feliç vaig estar. Sí, la Mireia em va felicitar, molt correcta, tot i que segurament estava trista perquè ella també el que més desitjava era guanyar, és molt lògic i normal.

-Aquest títol és el més important des que va començar a anar en moto, que ja va ser de trial, amb només 6 anys...

-Sí, el meu pare, Josep Solera, era aficionat a sortir amb amics i ens va comprar una moto, que era una Beta, per a la meva germana Sílvia, que és dos anys més gran que jo, i per a mi. A ella li feia una mica de por, però jo de seguida m´hi vaig engrescar. I un parell d´anys després ja vaig començar a competir en el Trial de Nens, amb companys com Pol Tarrés o bé Francesc Moret, que també han continuat fent trial, amb uns grans resultats.

-Competir amb adversaris del gènere masculí ha estat comú en la seva trajectòria. Com s´ho pren un home si el guanya?

-No sempre passa, però sí que l´any 2010 jo vaig ser la campiona catalana en la categoria de 125 cc, amb tot de nois. Hi ha de tot, a qui li sap més greu i a qui menys, ho accepta més. Sí que en algun trial social hi ha algú que posa alguna mala cara, però no em diuen res!

-Quin és el seu cercle més íntim en competició, l´equip humà?

-Sempre he tingut molt a prop el meu pare i des de fa un any tinc de motxiller i patrocinador Ramon Membrives, de Límit Motos, que m´ha ajudat molt, i també des de fa uns mesos hi ha Joan Sanllehí, de Sabadell, d´entrenador.

-El mundial ha estat l´espina a la temporada que s´acaba, ha acabat desena. Creu que ho pot millorar?

-Sí, segur. L´any que ve tornaré a fer-lo sencer, no sé si amb Ossa o una altra moto, i el meu objectiu és començar a fer podis. Espero que em trobi un terreny més favorable, més sec. Potser ara no tinc el nivell per poder ser campiona, l´anglesa Bristow està molt forta, però puc ser entre les tres primeres.

-Laia Sanz és una inspiració? Es veu fent el mateix salt que ella, cap a l´enduro o al Dakar?

-No, al Dakar no m´hi veig! Sí que vull provar l´enduro i tinc previst poder comprar-me una moto. En tot cas, de moment em centro en el trial, encara sóc molt jove i tinc recorregut per fer. La Laia és una persona propera, que t´ajuda sempre, i la llàstima és que no vaig coincidir amb ella a la selecció.