Pere Joan Pusó, president del Covisa Manresa: "Al març no hem pagat els entrenadors de la base, i a l'abril no podrem pagar el primer equip"

Torna a ser president. Per què?

Perquè el club està en un bon moment, des de la base al primer equip, i això ens ha animat a acabar la feina que hem començat. Ens va costar adreçar el club per com ens el vam trobar fa cinc anys, i volem donar continuïtat al projecte.

I encabat els cinc anys que venen?

Jo no em tornaré a presentar. Si els qui hi hagi volen que els doni un cop de mà, sigui per experiència o per coneixements, doncs ho faré encantat. Però no tornaré a ser president.

Què es proposen fer en aquest mandat?

Mantenir els equips de la base. Perquè em sembla que no es valora prou. Veig equips que tenen dos o tres anys bons, però que després baixen perquè costa molt mantenir-se a les primeres categories. I una bona base és fonamental per tenir un club sòlid i estar a l’elit. I en acabat, és clar, pujar l’equip a la Segona Divisió A. Fa dos anys que ho provem, aquest serà el tercer, i un any o altre ha de caure.

Quants equips teniu a la base?

Doblem totes les categories, des de benjamins, que és l’escola, fins a juvenils. I en algun cas, hi ha tres equips.

Amb nois de Manresa i prou, no pot ser. Sou referent per a la Catalunya central?

Sí. De fet, entre el 60 65 % dels jugadors de la base són de fona de Manresa. És bo perquè ens tenen com a una referència, no només de la Catalunya Central. Venen des de Lleida, per exemple.

Amb l’equip a Segona A, us reforçaria com equip referent?

Segurament, sí. Perquè si la Segona B ja ens fa ser un mirall, la Segona A encara més, és clar.

Quina valoració feu de la temporada?

Sense haver-la acabat, és una temporada excepcional. Només hem perdut un partit, som líders amb 5 punts d’avantatge sobre el segon, estem classificats per al play-off a sis jornades per al final... cal rematar-ho i, en la situació que estem, com a campions del grup.

O sigui que ara l’objectiu ja no és quedar entre els dos primers per tenir el factor pista a favor, sinó el títol?

És clar. Ara hauríem d’anar pel títol perquè el tenim a l’abast. Cert que ens queden partits complicats, però als rivals també.

Quina part de l’èxit respon al tècnic Paco Cachinero, a qui heu renovat?

Sí, perquè quan vam parlar ja vam dir de fer un projecte a tres anys vista, amb l’objectiu de pujar a Segona A. Ens vam emmirallar en el cas de Víctor Acosta, a qui també li vam demanar un projecte a tres anys per ascendir a la Divisió de Plata, com es deia llavors, i havia sortit bé.

Ha sortit bé. Cachinero és clau?

Sí, ha sortit molt bé. A la primera, ja estem ben situats. I Cachinero té una part molt important, sí, per la seva experiència, pels seus coneixements, pel seu treball, per com porta la plantilla... té molt mèrit.

Accediran al play-off, tindran opcions per pujar, però, el club és prou fort per després mantenir-s’hi? Té prou base social, d’aficionats?

A veure, sempre que tenim partits importants, el pavelló s’omple. I l’entrada és bona de manera regular. Crec que sí. Ara, suposo que la pregunta també va pel tema econòmic.

També, sí. Però són factors que van lligats.

Sí, és veritat. Es diu que Manresa és una ciutat de bàsquet i és així. Però, al seu darrere hi ha equips, o algun equip, amb prou nivell per estar a Segona Divisió. En tot cas, nosaltres ja hi estem treballant per si es dona el cas que pugem. Al capdavall, s’entén que es reben més ajudes de la federació, que els dels espònsors també s’incrementen, que en reps més de l’Ajuntament, que augmenten els socis i els abonats... no, no veig que Manresa no pugui tenir un futbol sala a la Segona Divisió. Potser no per tenir un equip de la part alta, però sí per mantenir-s’hi.

I si fos el cas, seguiríeu al Pujolet o demanaríeu disputar els partits al Congost per tenir més aforament?

No, perquè per normativa podríem seguir al Pujolet i tenim l’experiència de quan hi vam anar perquè llavors hi vam estar obligats. Perquè per més públic que hi portem, sempre s’acaba veient buit. La infraestructura és molt bona, però tenim capacitat per omplir-lo. Preferim estar en un pavelló més acollidor.

Però, al Pujolet hi ha un problema d’aparcament, també.

Sí, i hi ha molta gent que se’ns queixa. Aficionats que venen un dia, i ja no tornen perquè han tingut una mala experiència a l’hora de trobar aparcament. Potser sí que en una altra instal·lació tornarien.

Si pugen, entenc que hauran de fer més entrenaments. No serà un problema, per coordinar-se amb les altres dues entitats que l’ocupen?

Sí, i tant! I, de fet, ja ens hem adreçat a l’Ajuntament per advertir-los del problema que podem tenir. Perquè si alguna cosa fem bé nosaltres, és que treballem amb molta previsió. Ja hem planificat la pretemporada i ja els hem dit que si som a Segona, necessitarem més dies d’entrenament. Podem tenir un problema, sí, és veritat.

Caldria un altre pavelló?

Sí, perquè no ens hauríem de trobar amb aquest problema i haver-nos de discutir amb les altres dues entitats. No ens faria res marxar del Pujolet i anar un pavelló nou si tinguéssim les facilitats per a la publicitat estàtica i milloréssim l’aparcament. Però, no veiem aquest pavelló nou de què tant es parla per enlloc.

Per això li deia abans d’anar-se’n al Congost.

Sí, seria una solució, sense dubte. Estic segur que la gent que hi baixés, tornaria a venir. I que potser es podria combinar amb els abonaments del bàsquet..., però repeteixo que no movem prou afició. El dia que més espectadors atrauríem potser serien 800, i es veuria buit.

És el que li passa al bàsquet femení.

Sí, és veritat. Però, crec que almenys al primer any hem de continuar al Pujolet i que l’Ajuntament ha de parlar amb les altres entitats i buscar solucions.

Com tenen les relacions amb l’Ajuntament?

Són molt correctes. Tot i que sí, hi ha aquest problema de la subvenció que s’ha de resoldre.

Quin problema?

Fa dos anys, els clubs que érem a lligues espanyoles ens vam reunir amb l’alcalde i el regidor d’aquell moment. Va sortir-ne un acord que rebríem una subvenció d’uns 22.000 euros. Això es va complir el primer any, però en aquest segon en vam rebre 8.000 menys i ara tenim un greu problema. L’alcalde ha vingut al pavelló, el regidor també, la relació que hi tenim és cordial, però volem que se’ns resolgui immediatament. Perquè estem en un molt bon moment, i aquesta taca ens fa patir molt.

En què es concreta?

En els pagaments. Les subvencions de la federació sempre arriben tard. Nosaltres ja sabem que els dos darrers mesos hem de demanar un préstec per poder pagar maig i juny. Però és que ara també ens afecta el març i l’abril, i això no pot ser. Nosaltres complim el pressupost fil per randa, però ara ens trobem amb un problema de liquiditat que ens han generat.

Han deixat de pagar?

Sí, és clar. A tots els entrenadors dels equips base. No han cobrat el mes de març. I a l’abril, no podrem pagar el primer equip.

Ens consta que fa uns mesos van escriure una carta a l’alcalde exposant-li la situació, el govern municipal va explicar que havia tingut superàvit, no els han ofert cap solució ni els n’han donat cap resposta?

No, cap. No ens han contestat la carta que els vaig portar en mà jo personalment el 12 de febrer en què els exposava tota la situació, d’on veníem i com s’havia creat el problema que tenim. Però, no, la carta no s’ha contestat. Ens hem vist diverses vegades, a mi m’ha semblat que no li havia de treure el tema, pel moment i pel lloc en què érem, en un partit i amb més persones, i ni ell ni el regidor tampoc ho han fet. No tenim resposta, i la necessitem ja.