Enginyera industrial de formació complementada amb diferents programes formatius en matèria ambiental, responsabilitat corporativa i lideratge, Dulcinea Meijide (Barcelona, 1972) ha assumit a Agbar diferents funcions en l’àmbit d’operacions. El 2016 va assumir la Direcció de Desenvolupament Sostenible, i des de llavors ha treballat en el pla estratègic en matèria de sostenibilitat transversal a tota la companyia, al projecte HangsOn -voluntariat corporatiu-, així com diferents projectes en el terreny de la naturalització d’instal·lacions, economia circular o sensibilització. A aquesta responsabilitat se suma, el 2018, la Direcció d’Equitat, amb objectius com l’adequació del nou protocol d’assetjament, els nous reals decrets d’igualtat o el programa d’accessibilitat. 

Què exposarà en la seva intervenció a la jornada?

La meva experiència personal relativa a la enginyeria i com entendre aquesta àrea i la seva faceta social. La necessitat de crear vocacions STEM, que no parlen únicament de carreres universitàries, en les nenes.

Quin missatge vol transmetre, des de la seva experiència professional, a les assistents a la jornada eWoman?

No hi ha un únic camí per trobar un espai que s’adapti a les teves inquietuds i valors, i en el procés tu mateixa canvies d’opinions, de valors, t’ajuda a tenir més empatia.

Quin creu que és el moment de la dona en els càrrecs directius en grans empreses com Agbar?

Crec que la incorporació la dona als diferents nivells i tipologia de feina a les empreses aporta diversitat i nous referents que ajudin a altres persones a assumir noves responsabilitats. En aquest sentit, des d’Agbar s’ha impulsat un programa formatiu AQUAE STEM que ja hem fet arribar a 2500 alumnes de 2º fins a 6é de primària per impulsar la ciència entre les nenes donant visibilitat també a dones de l’empresa que puguin oferir la seva visió i apropar la seva tasca a les més petites.

Considera que la dona ho té més fàcil o més difícil per desenvolupar-se professionalment en una gran empresa o en una de petita?

Això seria generalitzar, crec que cada experiència personal es diferent independentment de la mida de l’empresa.

Vostè és la responsable del pla d’equitat de la seva companyia. Quins són els principals reptes a l’hora de dissenyar un pla com aquest?

Tenir les dades per poder fer una bona diagnosi i personalitzar el pla a les necessitats presents i futures de la companyia. El pla ha de ser una eina que permeti anticipar-nos als riscos.

En línia amb la pregunta anterior, quines són les principals dificultats a l’hora d’implementar el pla?

Un pla ha de ser flexible i ha d’incorporar els mecanismes de rectificació que calguin, en un context amb molta incertesa és difícil poder valorar els riscos, és necessari tenir una visió global de la situació i per això necessites complements externs que t’ajudin a tenir aquesta visió holística. La cooperació entre diferents sectors i entre competidors és una palanca clau.

Creu que la nova economia (digital, sostenible, basada en la indústria 4.0) afavoreix els drets i l’assumpció de responsabilitats per part de la dona al món del treball?

Crec que és una oportunitat per a l’emprenedoria de la dona, per obrir oportunitats de treball, per tenir accés a la formació amb flexibilitat d’horaris i continguts. I també crec que hem d’abordar la bretxa digital i que les dones no quedin enrere en habilitats digitals, per exemple són necessàries totes les mirades en el disseny d’algoritmes que no reprodueixin estereotips, o en el camp de la innovació.

La nova economia és una oportunitat per a l’emprenedoria de la dona, per obrir oportunitats de treball

Per a vostè, ha estat un avantatge o un desavantatge el fet de ser dona a l’hora de progressar professionalment en el seu sector?

Espero que no sigui només per ser dona que he pogut progressar professionalment. Crec que el gènere no marca el teu progrés professional, crec que les dones hem de superar autolimitacions i la societat ha de trencar estereotips, no només de gènere, per disposar, totes les persones, de les mateixes oportunitats.

La bretxa salarial és encara un greu problema en la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral. Creu que tota la responsabilitat ha de recaure en les administracions per modificar handicaps com aquest per a les dones o que també és una responsabilitat de les grans companyies i de les empreses en general?

Els rols de gènere tradicionals on les dones tenen cura dels familiars, la tipologia d’ocupació de les dones ( treballs a temps parcial, feines menys remunerades...), incorporació tardana de la dona al mercat del treball... són causes també d’aquesta desigualtat, per tant la responsabilitat hauria de ser conjunta i l’anàlisi hauria de ser global per poder identificar les palanques necessàries per abordar-ho.

Com valora l’existència de jornades com aquesta que organitzen Regió7 i Premsa Ibérica a l’hora de reivindicar el potencial de les dones en el món del treball?

Ens permet conèixer referents de diferents àmbits amb diferents experiències i ens ajuda a donar suport a la idea que la diversitat (no només de gènere) aporta talent i el talent aporta rendibilitat.

Quin és el consell que donaria a les assistents a la jornada perquè puguin empoderar-se professionalment?

Recordem aquesta cita d’Antonio Machado «caminante no hay camino, se hace camino al andar», crec que ens dona l’oportunitat, l’empenta i l’optimisme necessari per seguir treballant en una societat més equitativa.