«Estimats nens i nenes. Fa molt temps que tenia ganes d'escriure aquesta carta, perquè penso molt en tots vosaltres». Així comença l'escrit que l'exmestre Jordi Alonso Callejo, condemnat a 30 anys de presó per abusar de sis nenes, va publicar el juliol del 2016 al seu blog d'Internet «Reflexions d'un mestre acusat d'abusos», que controla des de la presó de Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada, on compleix la pena, que és ferma.

El text, en el qual intenta defensar la seva innocència, duia per títol «Carta als meus alumnes» i, per això, la fiscalia va considerar que estava cometent un delicte de trencament de condemna, ja que té expressament prohibit comunicar-se amb les seves víctimes per qualsevol mitjà. Ara, una jutge de Manresa ho ha descartat i l'ha absolt d'aquest delicte, en concloure que es tractava d'una publicació adreçada genèricament a tots els seus exalumnes, i no específicament a les víctimes.

Jordi Alonso va ser condemnat el 2015 per l'Audiència de Barcelona després de considerar provat que va cometre tocaments sexuals a sis alumnes en dues escoles rurals de Montseny (Vallès Oriental), els anys 2011 i 2013, quan les víctimes tenien entre 5 i 8 anys. El Suprem va confirmar íntegrament la sentència. La condemna és de 30 anys, tot i que el límit màxim de compliment és de 15 anys. El desembre passat, va ser condemnat també a dos anys de presó, per haver abusat de la filla d'uns amics, igualment menor d'edat.

Un cop a Lledoners, va decidir crear un blog a Internet en el qual publica diverses reflexions sobre la seva situació, sempre insistint en la seva innocència. Com que a presó no té accés lliure a la xarxa, redacta a mà les notes i les passa a la seva mare, durant les seves visites al centre. La dona les transcriu a l'ordinador i les envia al seu cosí, que és qui s'encarrega de gestionar el blog.

Entre els nombrosos escrits que ha publicat, hi ha la controvertida «Carta als meus alumnes» penjada el 30 de juliol del 2016, i adreçada de forma genèrica a tots els alumnes a qui va impartir classe. «No estic enfadat amb cap de vosaltres. És difícil entendre què ha passat. Jo tampoc no ho entenc», diu en la carta.

El text va arribar a mans de la fiscalia, que va constatar que, tot i adreçar-se globalment a tots els alumnes, entre ells també hi havia incloses forçosament les víctimes. Per aquest motiu, va denunciar Alonso per un delicte de trencament de condemna, ja que la sentència de l'Audiència deixa clar que no pot establir cap tipus de comunicació amb les nenes. Com a pena, demanava que pagués una multa de 6.000 euros.

El judici s'ha celebrat aquest febrer al Jutjat Penal 3 de Manresa. La fiscalia va assegurar que la carta anava dirigida a les víctimes, que el blog és públic i que l'objectiu de l'acusat és que l'escrit arribés a les destinatàries. La defensa, en canvi, va argumentar que l'expressió «Carta a...» és un recurs narratiu que Alonso habitualment utilitza en diverses publicacions de forma retòrica.

La jutge ha donat la raó a la defensa. La sentència, a la qual ha tingut accés Regió7, constata que els destinataris de l'escrit són «genèrics» i que, a més, Alonso no dóna cap dada que permeti identificar els alumnes, més enllà de dir que cursaven primer, segon i tercer de primària.

Per a la magistrada, l'escrit no busca una interpel·lació directa amb ningú, com demostra la frase final: «No sé si llegireu aquesta carta l'any vinent, d'aquí a cinc anys o potser mai». Segons la sentència, perquè les víctimes acabessin llegint l'escrit, seria necessari «un comportament actiu i intencional» per part d'elles, ja que haurien d'entrar a Internet i buscar el blog. «És diferent del que succeeix amb una carta, un mail, un missatge o una trucada, en què l'actitud del receptor és passiva», conclou la magistrada.