El que no fa gaires anys eren simples cultius de 100 o 200 plantes de marihuana, camuflats en horts a l'exterior, i que només feien una collita l'any, s'ha passat a produccions a gran escala, amagades dins de cases aïllades i que poden arribar a reunir més de 2.000 plantes. I són capaces de produir fins a quatre collites l'any gràcies a tot un sistema d'aires condicionats i làmpades que, muntats a l'interior d'hivernacles gegantins, creeen el clima idoni per garantir maria a qualsevol època. Droga que, després, sol ser venuda a països europeus com Dinamarca i Alemanya, on el preu es multiplica. «Els beneficis d'una macroplantació de marihuana poden ser d'un milió d'euros en un any», assegura l'inspector Ramon Roig, fins fa poc cap d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra a la Catalunya Central.

Per aquest motiu, els Mossos han detectat en els últims anys un increment del nombre de macrocultius de maria a tot Catalunya, una activitat delictiva que, a banda de reportar alts i ràpids guanys per als seus autors, els suposa molt poc risc en l'àmbit penal: en cas de ser descoberts, les condemnes a què es poden enfrontar són de pocs anys de presó, ja que la marihuana, a diferència de la cocaïna o l'heroïna, és considerada una droga tova, amb la qual cosa els productors i venedors s'enfronten a penes baixes. Tot plegat explica l'auge d'aquesta activitat delictiva a tot el país.

Aquest increment també s'ha notat a la Catalunya Central, ja que, en només dos anys, la xifra de plantacions requisades s'ha pràcticament duplicat. Segons dades dels Mossos d'Esquadra, en el conjunt de les comarques del Bages, el Moianès, el Berguedà, el Solsonès, l'Anoia i Osona, l'any 2015 hi va haver 12 plantacions comissades. El 2016, la xifra ja va pujar a 19, mentre que el 2017 es va tancar amb un total de 21 plantacions requisades en aquest territori.

La tendència continua a l'alça aquest 2018, ja que, entre el gener i el juny, ja s'han confiscat 19 plantacions de marihuana a la Catalunya Central, tantes com les que hi va haver durant tot l'any 2016 (i molt a prop de les 21 requisades el 2017). A Igualada, per exemple, els Mossos van trobar 2.500 plantes amagades en una nau de les Comes, i , a Cabrera d'Anoia, van localitzar dues plantacions diferents, de 2.000 plantes cadascuna, a la urbanització Can Ros. Però el cop més important que s'ha produït aquest 2018 a la Catalunya Central ha estat al Bages i al Berguedà: en el marc de la desarticulació d'una gran xarxa que operava a tot Catalunya, els Mossos van localitzar macrocultius de maria en cases aïllades de municipis com Súria, Callús, Castellnou i Montmajor.

Els Mossos d'Esquadra han convertit la persecució d'aquest delicte en un dels seus camps de batalla. Així ho assegura a Regió7 l'inspector Ramon Roig, excap d'Investigació Criminal a la Catalunya Central i actual cap de la comissaria de l'Anoia. Tant des de la seva responsabilitat anterior com des de l'actual, afirma que treballa activament contra les macroplantacions. «És un repte que ens hem posat. A l'Anoia, tenim un grup dedicat només a això. Cada setmana hi ha una mitjana d'una entrada i mitja en domicilis», explica.

Segons Roig, «Catalunya, per la seva situació geogràfica i urbanística, és un centre de producció de marihuana que s'exporta cap a països com Alemanya i Dinamarca, on el preu es multiplica». En aquest sentit, alerta dels riscos socials que suposa que un territori es converteixi en centre directe de producció de droga i que, per tant, deixi de ser un simple lloc de pas. «Això té unes derivades: quan un territori comença a ser zona de producció, els components socials de delinqüència augmenten. Només cal mirar què ha passat en altres llocs on es produeix droga, com a Amèrica del Sud», adverteix.

«Cada cop més, tothom s'apunta a aquest carro, perquè és diner fàcil i poc penat. Per tant, és garantia d'èxit», alerta Roig. Perquè, a més, afegeix, els costos d'una macroplantació de marihuana solen ser baixos, en comparació amb els guanys que se n'obtenen. «Només han de pagar el lloguer de la casa, ja que, habitualment, la llum la punxen», explica.

La gran majoria de cultius es localitzen en cases aïllades en urbanitzacions disseminades, de segona residència. «Passen del tot desapercebuts. Ja no se sent la pudor, perquè tenen filtres d'ozó. I cada vegada més intenten dissimular millor la punxada de la llum», explica.