L'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso, Jordi Pesarrodona, va reiterar ahir davant el magistrat del jutjat penal número 2 de Manresa que en cap moment no va participar en l'organització del referèndum de l'1-O al seu municipi i que va anar al centre de votació de l'escola Joncadella com un «ciutadà més» per exercir «el meu dret a vot». El seu advocat, David Casellas, va sostenir que l'actitud de Pesarrodona a les portes d'aquest centre davant l'actuació que hi va dur a terme la Guàrdia Civil aquella jornada «va ser un acte de desobediència civil pura i dura, un acte que per altra banda els tribunals han emparat, com també han emparat la gent que va participar l'1 d'octubre en tots els col·legis electorals». Casellas i el mateix acusat van argumentar que en cap moment no hi va haver «cap notificació, requeriment o indicació feta de manera expressa a Jordi Pesarrodona perquè ell pogués considerar que coneixia aquelles ordres» de no celebrar el referèndum.
Són els motius principals que va argumentar la defensa en el judici que es va celebrar finalment ahir amb l'acusació contra Pesarrodona d'un delicte greu de desobediència pels fets ocorreguts aquell 1 d'octubre de fa tres anys a les portes d'aquest centre educatiu, motiu pel qual Casellas va demanar el sobreseïment i l'absolució.
Per contra, el fiscal manté la petició de la pena màxima per aquest delicte de desobediència greu, que és de dos anys d'inhabilitació per exercir cap càrrec o treball públic, a més d'una multa de 5.400 euros en considerar que va participar de manera activa en la celebració del referèndum tot i ser, com a regidor, «un funcionari públic que havia de conèixer i fer complir les resolucions judicials en contra d'aquest acte».
Durant la seva declaració, Pesarrodona va explicar que en cap moment no es va erigir com a portaveu del mig miler de persones congregades l'1-O a l'escola Joncadella, però que quan van arribar els efectius de la Guàrdia Civil, el cap de l'operatiu es va adreçar directament a ell dient-li: «vostè, famoset, vingui cap aquí», motiu pel qual a partir d'aquell moment només van mantenir una interlocució ells dos. Va subratllar que van mantenir una conversa «cor-recta» en què el policia li va dir que venien a retirar les urnes, i que «en cap cas ens van advertir que farien ús de la força».
Declaració del cap de l'operatiu
En el judici va declarar com a testimoni el tinent que va actuar com a cap de l'operatiu i que va parlar amb Pesarrodona a la porta del centre, que va admetre que agents informatius de paisà que tenien repartits aquella mateixa jornada els van informar que al centre escolar de Sant Joan hi havia material de votació. També que Pesarrodona era allà. Un cop a l'escola, segons va dir davant del jutge, va reconèixer el pallasso que tenia vist «de les xarxes socials», després del gest que aquest va realitzar el 20 de setembre del 2017 durant l'escorcoll a la conselleria d'Economia, quan es va posar amb un nas de pallasso al costat d'un agent . El tinent va afirmar que es va adreçar a Pesarrodona per demanar-li «col·laboració» per poder retirar el material sense que hi hagués actuacions que poguessin provocar contusions. Segons el cap de l'operatiu, Pesarrodona actuava aquell dia com un «líder carismàtic», perquè «es va situar al mig de la porta amb els braços a la cintura», i perquè, va dir, quan després de la interlocució els agents van marxar cap als seus vehicles a buscar material «ell va fer una crida als assistents a la resistència pacífica».
El cap de l'operatiu va assegurar que van usar la força «de forma proporcional i sense ànim de venjança» en el que va qualificar d'actuació «de perfil baix». A preguntes de la defensa de Pesarrodona, va explicar que van utilitzar les defenses després de rebre «empentes i puntades de peu» de la ciutadania «que s'havia posat davant, obstruint». A més, va assegurar que si haguessin volgut entrar ho haurien pogut fer, però haurien causat «més ferits». Per això, va dir, va decidir optar per la «prudència».
Penes màximes
També va intervenir com a testimoni, en aquest cas de la defensa, el llavors alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso, que va admetre que ell sí que va ser notificat de la prohibició del referèndum però que en cap cas va traslladar aquesta providència a la resta de membres de l'equip de govern, «perquè el referèndum no l'organitzàvem pas nosaltres».
L'advocat de Pesarrodona va reiterar que en cap cas va cometre un delicte de desobediència perquè no era allà com a càrrec polític, i que en el pitjor dels casos se l'hauria de jutjar per una «infracció administrativa» per «desobeir el guàrdia civil que li diu que s'aparti». També va subratllar, amb relació al testimoni del tinent de la Guàrdia Civil, que «quan li hem preguntat si ell coneixia les resolucions judicials amb relació a la celebració del referèndum, ha dit que no. Si no les coneixia no les podia pas transmetre a Jordi Pesarrodona».
Casellas també va lamentar que es vulgui castigar l'exregidor amb penes més elevades que les que, per exemple, s'han imposat als exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila o al mateix president de la Generalitat, Quim Torra, per aquest tipus de delicte.
«És una venjança»
Jordi Pesarrodona va voler fer ús del darrer torn de paraula, en què va assegurar que ell únicament era allà per «exercir el meu dret a vot», i va afirmar que és víctima «d'una persecució de venjança i càstig» per part de la Fiscalia. El judici a Pesarrodona va durar cinc hores. En la seva arribada als jutjats, a quarts de 10 del matí, va ser rebut per una concentració de suport d'unes 300 persones, amb crits de «Llibertat» i cartells on es podia llegir «Tots som Jordi». Hi havia cares conegudes de la política catalana, com els diputats de JxCat Laura Borràs i Eduard Pujol; i alcaldes d'ERC com ara David Rodríguez, de Solsona, Eloi Hernàndez, de Fonollosa, i Joan Miguel, de Monistrol de Montserrat. En la seva arribada ja va manifestar que la seva causa «és una persecució, perquè no em van perdonar la imatge icònica de protesta no violenta del nas de pallasso. I com que va quedar totalment desmuntat l'informe de la Guàrdia Civil on se m'acusava d'incitació a l'odi i lideratge tumultuós i altres barbaritats, es van inventar això de desobediència greu per castigar-me».
