L'Audiència arxiva la causa contra la comissària Manresa per desobediència en l'1-O

L'Audiència de Barcelona ha arxivat la causa oberta a la comissària Cristina Manresa, ara cap dels Mossos d'Esquadra a la regió central, i set comandaments del cos més per suposada passivitat l'1-O, la qual cosa posa fi a la causa per desobediència que es va obrir a la cúpula policial del major Trapero.

En declaracions a Regió7, la comissària Manresa assegurava que ja esperaven una resolució en aquest sentit, i ahir es mostrava «molt contenta» que, finalment, s'hagués decretat el sobreseïment lliure del cas.

La defensa de Manresa va demanar l'arxivament del cas remetent-se a l'absolució de Trapero, en entendre que l'origen dels fets era «el mateix» que la causa investigada a Sabadell. La defensa ressaltava que en els dies previs a l'1-O, quan era cap de la regió policial del nord de Barcelona, la comissària no va participar en l'elaboració de les pautes d'actuació que va dissenyar la prefectura de la policia catalana per impedir el referèndum.

Amb l'arxivament, el tribunal ha estimat el recurs de la defensa, al qual es va adherir la Fiscalia, i revoca la decisió del jutjat d'instrucció 2 de Sabadell de deixar a un pas de judici els investigats després de l'absolució de Trapero. El jutge els considerava responsables del «fracàs» del dispositiu per impedir l'1-O.

En la interlocutòria, l'Audiència sosté que pot discutir-se si les pautes per impedir l'1-O que van seguir Manresa i els comandaments imputats «eren o no idònies per donar compliment a l'ordre judicial» i si les actuacions policials «van resultar més o menys eficaces per a aquestes finalitats».

No obstant, afegeix el tribunal, de les conductes dels encausats «no pot inferir-se sinó el compliment escrupolós i gairebé literal de les ordres rebudes des de la Prefectura». «Paradoxalment», raona l'Audiència, membres d'altres forces de seguretat que «per a uns altres puguin considerar-se com més eficaces per al compliment de l'acordat per l'autoritat judicial» també s'han vist encausats en processos penals, en el que suposa una vetllada referència als imputats per les càrregues de l'1-O. Aquesta circumstància, segons els jutges, ha de «portar-nos als que estem implicats en l'administració de justícia a reflexionar sobre les extremes dificultats en les quals els cossos policials poden trobar-se per donar compliment a determinades ordres judicials».