«Penso, sobretot, com és possible que pugui existir una raó per la qual una persona en pugui matar a una altra», es pregunta Rosa Playà, la mare de Jordina Martínez Playà, que just demà fa un any va morir, als 34 anys, assassinada presumptament a mans del seu exmarit -que posteriorment es va intentar suïcidar- i amb qui havia compartit mitja vida. La parella, que s’havia separat al setembre i havia formalitzat el divorci al febrer, també tenia dues filles.
No té resposta a la pregunta però sí que assegura el crim «no resol res, sinó que tan sols fa mal» perquè «destrossa una família: les seves filles, els pares, els germans, els avis... a tothom qui els coneixien i els estimaven». També constata que «les vides han canviat per sempre» perquè han «d’aprendre a viure amb la pena d’un ser estimat que ens falta».
Playà insisteix que haver matat la seva filla «no resol allò que ja estava dins d’ell: incapaç de resoldre els seus problemes que ell mateix s’havia creat» i afegeix que un psicòleg manté que es tracta d’un cas de «suïcidi ampliat» en el qual el presumpte assassí «decideix suïcidar-se perquè no sap com resoldre els seus problemes però també decideix no fer-ho sol», tot i que després d’acabar amb la vida de l’altra, ell finalment no se suïcida.
També recorda, que el presumpte assassí ho va fer amb «traïdoria» ja que el matí del 14 d’abril de l’any passat, ells dos van portar les nenes a l’escola perquè la Jordina «volia conservar el bon rotllo perquè el seu valor de la família era molt alt i en cap cas volia trencar la relació pel bé de les seves filles» per això, diu, que va obrir-li la porta de casa seva, « per parlar i fer un cafè» i que «ella mai va pensar que la persona amb qui havia compartit 17 anys de la seva vida portava la idea d’assassinar-la».
Actualment el cas està en fase d’instrucció i el presumpte autor dels fets està ingressat a la presó.
Un «calvari», en definitiva
Playà també explica que a més d’assumir el cop que va suposar l’assassinat de la seva filla, després va començar el que defineix com un «calvari» pels diferents tràmits pels quals han hagut d’anar seguint.
En aquest sentit, Playà detalla que s’han trobat amb nombrosos problemes en diferents àmbits. Posa com a exemple, dificultats a l’hora de fer els tràmits davant del registre de la propietat per inscriure el pis o per poder accedir als comptes bancaris d’uns diners que han de ser per a les nenes.
A més a més, a part de tot el dolor que tenen, explica que la «vida d’avi s’ha acabat» perquè, en aquest moment el seu rol és un altre, tenint al seu càrrec les seves netes i assegura que «tot el que aquestes tenen, ho tenen gràcies a la Jordina, la víctima» mentre «ell és a la presó i del manteniment de les nenes no se’n ha de preocupar».
Homenatge al Parc de l’Agulla
Per a demà dijous a les sis de la tarda, en el primer aniversari de la mort de la Jordina, s’ha organitzat un acte d’homenatge al Parc de l’Agulla on ella anava sovint a caminar.
L’acte d’aquest primer aniversari consistirà en fer dues voltes al voltant del llac i posteriorment també es farà la lectura d’un text i es cantaran algunes cançons sota la batuta de Berta Portabella en homenatge a la víctima.
