Quin balanç fa dels incendis de la setmana passada al Solsonès?

Molt positiu. Com a societat hem d’estar molt contents dels professionals del cos de bombers i tots els altres. Era un episodi molt crític de temperatures altes, humitat relatives molt baixes i una sequera acumulada molt notable. S’ha estat a un nivell molt elevat. I amb l’activació del nivell M2, que vol dir que tots els bombers ha d’anar a parc la resposta va ser molt bona. A tall anecdòtic, excaps del par c de Solsona, que coneixen el territori també va venir. Com a cap de regió només puc dir que estic orgullós de la resposta de la gent.

El foc de Lladurs va començar amb un escenari d’altres focs a Catalunya.

Si. No hem de mirar només el context del Solsonès. Teníem un gran incendi a Artesa, un a Corbera i amb aquesta simultaneïtat arriben els de Castellar de la Ribera, que són un complex d’incendis. Van ser quatre, encara que dos no van transcendir. Va començar amb un petit incendi al nord, després un segon i llavors va arribar el d’Ogern [va cremar unes 15h] i finalment el de Ceuró [va cremar 329h]. I l’endemà vam tenir el de Lladurs i el d’Artés. A l’inici hi va haver molta confusió.

Què va passar?

En un primer moment hi havia un incendi, amb una tempesta i el mitjans aeris no hi podien arribar. Hi havia l’incendi a Ogern i no sabíem si el de Ceuró era un focus secundari o un incendi. Rebíem moltes trucades amb topònims semblant i fins que no hi va poder arribar la primera dotació no ho vam tenir clar. De fet, s’ha dit incendi de Castellar però al final eren incendis diferents.

Un de les queixes de veïns és que s’havia trigat a arribar-hi.

Aquest és un tema recurrent i habitual. S’ha de posar en context perquè pels veïns sempre s’arriba tard. El primer parc, el més proper, és el de Solsona i per molt que hi arribin ràpid hi tenien un tros. No podem disposar d’un parc a cada poble. S’hi va enviar un mitjà aeri, però es va haver de retirar per les condicions meteorològiques i no hi va poder tornar fins l’endemà.

Quines eren?

Els vents eren molt erràtics i superiors als 30 km/h. Aquests vents impedeixen un vol estable i segur i a més l’efectivitat de les descàrregues és nul·la. Es tiren a un lloc però pot anar a parar a 20 o 30 metres. I els helicòpters treballen molt a prop de terra, i aquests vents els poden fer caure. A més, s’hi suma que hi havia una columna de fum que va cap al nord, en qualsevol moment pot anar cap al sud i l’helicòpter es queda allà al mig.

De mitjans de la regió n’hi havia treballant al foc d’Artesa?

Sí, treballem en xarxa a nivell de Catalunya i quan una emergència és mereixedora de més recursos s’envien d’un lloc a l’altre. Si tinguéssim una bola i sabéssim que a Manresa hi haurà emergència, hi enviaríem mitjans d’un altre lloc. Però això no vol dir que deixem els territoris descoberts.

Els focs van estar provocats per llamps. És habitual?

D’incendis per llamps n’hi ha sempre i això passa aquí, als Estats Units i a tot arreu. Abans existia un mosaic agrícola i ara s’ha naturalitzat, amb massa forestal continua. Quan hi ha tempestes, fem un monitoratge amb una unitat helitransportada i la majoria de focs es poden solucionar amb una descàrrega. Però ens hem trobat amb unes condicions de gran sequera i hi ha hagut moltes ignicions.

La campanya no ha començat gens bé. La pluja els dona una treva?

Són una pausa. Ha anat molt bé per recuperar-nos perquè són situacions que generen molt cansament i estrès. I abans, el gener i el febrer van ser molt secs, amb el 2020 que va ser l’última campanya excepcionalment bona, sense cap incendi. Aquest hivern ja estat molt sec, i hem començat amb dues onades de calor molt potents, al maig i ara, i la vegetació està molt tocada. Aquests pluges són una treva però si no hi ha més precipitacions, en 8 o 10 dies tornarem a estar igual.