Tamara Garcia (Sant Vicenç de Castellet, 1977) és la Secretària General del Departament d’Interior després dels moviments en el Govern en el marc de la marxa de Junts. Llicenciada en Psicologia Social i de les Organitzacions, Garcia abans d’ocupar aquest càrrec havia treballat com a funcionària al Departament d’Interior i també al de Justícia, però el seu últim càrrec va ser dirigint l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la coneguda com a escola dels cossos de seguretat.
Porta prop d’un mes i mig al càrrec. Com ha sigut el canvi?
Doncs amb molta intensitat. L’Institut és d’alguna manera el bressol de tots els cossos de seguretat del país i la veritat és que hi disfrutava molt. La secretaria general era un nou gran repte que estic vivint amb molta intensitat perquè estem un moment d’elaboració de pressupostos i de mobilització de moltes places. La gestió de tot això és una mica el dia a dia per la secretaria general i en aquests moments és una feina de força intensitat.
S’esperava que pensessin en vostè?
Per començar ningú s’esperava que hi hagués un canvi en el govern. Jo estava a la direcció de l’Institut i va ser tot molt sobrevingut. Per mi el conseller Elena és un conseller absolutament excepcional, és una persona que no només diu les coses sinó que les fa amb l’exemple i això és d’agrair quan es treballa al seu equip. És un luxe treballar amb ell i amb la resta de l’equip, però no m’ho esperava gens.
Un càrrec amb més responsabilitat i més pes polític?
Més responsabilitat per suposat i més pes polític també tot i que la direcció de l’institut ja era un càrrec polític. A la secretaria general el canvi és la responsabilitat pel que fa a tot el Departament. Jo sempre dic que és la cuina que ha d’ajudar a totes les direccions generals a fer possible i més fàcil la seva vida, per tant nosaltres el que hem de garantir és facilitar la vida a les direccions generals i aconseguir no només que hi hagi més persones garantint la nostra seguretat, sinó també que tinguin els recursos per fer-ho.
Va ser difícil prendre la decisió?
Eren uns moments difícils de país i no vaig dubtar en assumir aquesta responsabilitat. Calia assumir les funcions per tirar endavant el govern de la Generalitat amb estabilitat.
La necessitat de seguretat en qualsevol àmbit fa que la societat cada dia demani més efectius. El departament està en la línia d’incrementar plantilles?
Absolutament. Nosaltres tenim uns 17.800 membres al cos de Mossos d’Esquadra. Es va negociar amb el Ministre Marlaska un nou topall pel cos fins als 22.006 agents i ara estem treballant en de quina manera hi arribem. Creiem que 850 nous agents és un número molt raonable per fer les diferents promocions. Això ens permetrà també afrontar un segon desplegament, i aquest ha de fer-se orientat a la presència al territori, com per exemple a l’Anoia Sud. Això ens permetrà valorar de nou, amb una visió global, el model de comissaries.
En alguns llocs s’ha apostat per la coordinació conjunta de cossos diferents com és el cas de la comissaria de proximitat de Policia Local i Mossos a Manresa. És una pràctica que s’estendrà a Catalunya?
Nosaltres apostem per una policia de proximitat. Això vol dir que com a ciutadà la sentis pròxima, la vegis, que se’t dirigeixi amb amabilitat i que hi sigui quan la necessites. Els projectes més avançats de comissaria de proximitat són a Moià i Manresa però en tenim d’altres.
Augmentar la presència de dones als cossos de seguretat és un repte del Departament. El fet que vostè n’estigui a la direcció és un pas en aquesta línia?
Jo crec que sí. El conseller quan parlava de feminitzar el cos és perquè ell hi creu i ell també ho fa a l’equip directiu del Departament.
Es poden entendre els canvis dels últims dos comissaris en cap com una ingerència política?
A mi em fa molta pena que s’estigui utilitzant això políticament. Canvis de comissari en cap n’hi ha hagut sempre. A més hem de tenir clar que és una policia governativa. Les qüestions d’operativa policial les decideix la mateixa policia, que són els que en saben, però una altra cosa són certes directrius d’enfocament del cos de qüestions que són polítiques com el que parlàvem de la proximitat. Però s’entén que estem a prop d’unes municipals i cadascú juga les seves cartes.
Quina relació té amb Sant Vicenç de Castellet?
Hi vaig sempre que puc perquè allà estan els meus pares, part de la meva família i amigues, però m’agradaria poder-hi anar molt més del que hi vaig. Tenia 19 o 20 anys quan vaig deixar el poble.
Quin és el seu objectiu pel que fa al futur de la seva trajectòria?
Jo no m’he posat mai un repte a nivell d’ocupar cap lloc. Mai de la vida m’hagués imaginat ser secretaria general. Jo crec en el servei públic i el que vull és poder facilitar al màxim la vida de tots els professionals.
Es veu fent el pas definitiu a la primera línia política?
La veritat és que no. Els consellers em semblen honorables i els admiro però crec que no tinc un perfil especialment polític i a mi el que m’agrada és el servei públic. M’estimo molt el departament d’Interior i el de Justícia perquè són dos departaments en els que em sento molt còmode sobretot des de la seva vessant més social. No tinc cap altra aspiració política perquè a més tinc dos nenes petites i justament ara ja noto la repercussió familiar de la feina.
