La Taula del Tercer Sector reclama «replantejar» les polítiques per donar resposta a la soledat no desitjada. «Ha de ser una prioritat i objecte de les polítiques públiques socials i sanitàries», ha afirmat la presidenta de la taula, Francina Alsina, durant la presentació del document La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social.
El document, elaborat per Elisa Sala, de l'Observatori de la Soledat de la fundació Amics de la Gent Gran, posa de relleu com la soledat no desitjada té un impacte «clar» en la salut -física i psicològica- i evidencia que és un fenomen social «complex i a l'alça».
Les entitats han denunciat també que la pandèmia ha agreujat la situació de les persones grans, que han patit un «doble confinament». De fet, Alsina ha assegurat que moltes persones grans que són autònomes «l'han patit per primera vegada», i altres que ja patien soledat no desitjada han vist empitjorar aquest sentiment.
Elisa Sala, l'autora del document, ha recordat que tot el gruix de persones grans amb una vida autònoma han vist com aquesta vida (de socialització, d'anar a un Casal de Gent Gran...) «se'ls ha tallat». En aquest sentit, ha assegurat que Amics de la Gent Gran va obrir l'atenció a 186 persones que no patien soledat no desitjada i que arran de la pandèmia sí que en pateixen.
Tot i que viure sol no vol dir sentir-se sol, Sala ha assenyalat que un dels perfils de població gran en risc de patir soledat és justament dones que viuen soles per una soledat sobrevinguda arran de la pèrdua de la parella o la marxa dels fills.
Residències de gent gran
D'altra banda, totes dues han fet referència també a la situació que s'ha viscut a les residències. Francina Alsina ha denunciat el «doble confinament» que han viscut els residents, amb la pèrdua de les poques possibilitats que tenien de relacionar-se i mantenir un vincle social. «La soledat es pot donar en un entorn residencial», ha avisat Sala, matisant que pots sentir-te molt sol tot i està envoltat de persones.
Per això, una de les conclusions de l'informe és que cal reformar el sistema de cures de llarga durada i crear projectes per combatre la soledat en els entorns residencials. «Hem estat cinc mesos sense saber si algunes persones eren vives o mortes», ha denunciat Albert Quiles, Director Gerent d'Amics de la Gent Gran.
Tant Sala com Quiles han coincidit a destacar la «vulneració» de drets fonamentals que ha patit i està patint la gent gran, especialment en el context de la pandèmia i les restriccions que s'han aplicat. Des de la FATEC (Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya), diversos membres han afegit que tot i que la gent gran ha estat un dels protagonistes durant la pandèmia no s'ha escoltat la seva veu.
Propostes
Les entitats que formen la Taula del Tercer Sector conclouen en el document que calen accions «preventives» i que fa falta «apoderar» les persones grans així com reforçar les xarxes d'ajuda mútua i la col·laboració de proximitat. De fet, se subratlla la importància de la dimensió comunitària com un dels «aprenentatges» de la covid-19.
D'altra banda, exigeixen a l'administració pública «capacitar i dotar d'estructura i recursos als equips d'atenció primària», tant de salut com serveis socials, perquè puguin incorporar l'acció comunitària com a part essencial de la intervenció social.
També posen sobre la taula incloure el paradigma de «l'envelliment actiu i l'amigabilitat de les ciutats». I reclamen un replantejament de les cures de llarga durada i un canvi en el model residencial.
La Taula del Tercer Sector defensa que la soledat no volguda s'ha d'incloure en l'agenda política com una de les prioritats i que ha de ser objecte de les polítiques públiques, tant socials com sanitàries, perquè té un impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones grans.
La pobresa a Catalunya
La Taula del Tercer Sector ha llançat a través de les xarxes socials la campanya Trenquem el cercle de la pobresa (#TrenquemCerclePobresa), amb motiu del Dia Internacional per l'Erradicació de la Pobresa, que es va celebrar el 17 d'octubre passat.
El vídeo posa de manifest com la pandèmia de la covid-19 ha empitjorat les condicions de vida de persones que ja estaven, abans de la pandèmia, en una situació de pobresa i com els efectes socioeconòmics del virus també han comportat la incorporació de noves persones que ara també es troben en una situació de vulnerabilitat.
En aquesta sentit, cal assenyalar que a Catalunya la taxa d'atur arriba ja al 12%, que més de 150.000 persones s'han vist afectades per un ERTO, i més de 100.000 persones ja s'han quedat sense feina des que ha esclatar la crisi.
Des de la Taula del Tercer Sector reclamen a les administracions que s'actuï amb urgència per revertir aquesta situació amb polítiques públiques que garanteixin drets socials i oportunitats sobretot per a les persones més vulnerables.
Les dades
A Catalunya, gairebé 800.000 persones viuen soles
L'informe mostra com la soledat no desitjada és un fenomen social complex, divers i que no para de créixer a la nostra societat. A Catalunya, hi ha 786.000 persones que viuen soles, de les quals més del 40% (334.000) tenen 65 anys o més. De les més de 140.000 persones majors de 80 anys que viuen soles, prop d’un 80% són dones (110.600).
Un dels reptes és com abordar la feminització de la vellesa. Les dones viuen més que els homes (86 enfront 81 anys) i les dones són un 57% del total de la població catalana major de 65 anys (834.000 enfront dels 629.000 homes), aquest percentatge s’incrementa fins al 66% en les persones majors de 85 anys.
